divendres, 18 de maig de 2012

Voltant per Andorra

A part de l'entrevista que em va fer la Cristina Puig, la setmana passada vaig aprofitar que el dilluns hi havia pont a Anglaterra i vaig anar a complir els meus deures promocionals a Andorra. Va ser una bona experiència, la veritat. Em van passejar pels tres instituts que havien aportat membres al jurat encarregat d'escollir la guanyadora del Carlemany. A cadascun d'ells la trobada va ser diferent, des d'una xerrada amb un grupet de lletraferits al primer fins a una sessió multitudinària de Q&A al darrer, passant per una d'intermitja, on van tenir el detall de rebre'm com si fos una estrella del rock. En podeu llegir el resum aquí. A tots els vaig explicar quatre coses de com es fa un llibre, vam riure una mica i al final vaig mirar de convèncer-los de comprar Hipnofòbies a dojo, que per això estava allà. Normalment el contacte amb el públic potencial dels meus llibres el faig per internet, i això de veure'ls cara a cara va ser divertit, almenys per a mi.


A la tarda va tocar la presentació per al públic. Va ser una bona oportunitat per desvirtualitzar alguns coneguts  de twitter i els blogs, en el marc de la Biblioteca Nacional, situada en un racó d'Andorra la Vella que no havia vist abans (em sembla que no havia anat mai gaire més enllà de l'Avinguda Meritxell fins que vaig pujar a recollir el premi a principis d'any!). Tot plegat, una visita breu però intensa, i ben interessant.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Trobo particularment difícil això d'enfrontar-se a adolescents, no saps mai per on et poden sortir, però sembla que et mous perfectament entre ells.

Aris ha dit...

Vas emportar-te tabac i whisky? a Anglaterra es molt car...

Yáiza ha dit...

Un bon tour i molta feina feta pel camí. I visiteta a Andorra de pas, llàstima que caigui tan lluny! Un país petit... allò sí que ho és!

Elfreelang ha dit...

El contacte amb els joves i els adolescents és una pedra de toc ...si t'han rebut bé i s'han entusiasmat ja tens molt de guanyat!