Fa unes setmanes, la reina d'Anglaterra celebrava que portava 60 anys asseguda al seu tron (al ritme que va, sembla que morirà amb la corona al cap, malgrat les ganes que té el seu fill de posar-se-la també). Potser amplificat pel fet de ser emigrant, tinc el sentiment patriota ben interioritzat, i no me n'avergonyeixo. Sóc dels qui respecta els símbols i penja la bandera al balcó les dates assenyalades. Ara, l'esclat de vermell, blanc i blau que he hagut de viure aquests dies m'han deixat un xic embafat. Des dels aparadors de les botigues a les capses de galetetes, passant per les banderoles al carrer i a les finestres dels cotxes. No hi ha hagut manera d'escapar-ne.
Gran part de la culpa del meu esgotament patriòtic l'ha tingut el programa de festes que han muntat a l'escola de l'hereu per unir-se a les celebracions reials. Hem estat tres o quatre setmanes trobant-nos union jacks per tot arreu. Dibuixades, retallades, enganxades, en polseres, collarets, samarretes, pintades a la cara... La culminació va ser una tea party a la qual hi havien d'anar vestits amb els colors nacionals i amb un barret fet a casa (això vol dir fet pels pares), que fos vistós i a joc (a la foto, els resultats, després d'hores de suors i llàgrimes). Tants esforços per festejar una reina (jo, que de monàrquic en tinc més aviat poc) que ni tan sols és la meva... La manera de superar el trauma ètic ha sigut no pensar gaire en el significat de tot el que feia l'hereu. Al cap i a la fi, aquest és el seu país d'adopció, i si aquí es tornen bojos amb la reialesa (una xiulada com la de la darrera Copa del Rei seria impensable), doncs au, a integrar-se amb els indígenes, que no sigui dit que som els raros. Quan sigui gran ja decidirà si prefereix alinear-se amb Robespierre.
Per acabar-ho d'arrodonir, quan el meu fill arriba a casa després de la famosa tea party, ens demana que li comprem una tassa amb l'efïgie de la reina i es posa a cantar tot orgullós el God save the Queen. Curiosament, la versió que li han ensenyat a l'escola no és la mateixa que em vaig aprendre quan era adolescent (algun dia n'haurem de parlar, d'això):
8 comentaris:
A mi em cauen bé des del "England expects that every man will do his duty"
he he, els sex pistols...
per cert, els escocesos son monàrquics? deixarien fer un referendum aqui Espanya com el que pensen fer els escocesos?
Caram Salvador, el títol del teu apunt coincideix amb el final del meu apunt del dia 21, atès que hem estat una setmana a Escòcia i també parlo de l'estimació que tenen a la Reina malgrat els seus moviments independentistes, la qual cosa ens va sorprendre. La Queen és la Queen en tot el Regne Unit, i que no els hi toquin!!!!!
com a tots els paisos la gent s'evoca a la senyera.....però mai la senyera s'evoca al poble. Potser aquí és on neix el problema de la manca de patriotisme que s'escampa com un virus que encara no té antídot.
Home!! Però com no han de ser monàrquics els anglesos si ho mamen en sobredosi des de parvulari!!! Mare meva, aquí em sembla impensable que un nen d'aquesta edat canti els Segadors, a menys que li posin a casa sons pares.
Evidentment, què facin el que vulguin, però no puc deixar de pensar que en fan un gra massa amb tant patriotisma, tanta bandereta i tanta monarquia...
Ah, que els francesos també són molt de treure la bandera així que poden, i llueixen els mateixos colors. Et pots creure que un dels meus primers dies de classe a París em van posar una diapo amb una cara i les regions d'inervació del trigèmin marcades... en blau, blanc i vermell? Vaig al·lucionar!
Hahahaha no puc deixar de pensar que l'hereu deu estar per menjar-se'l cantant el God save de Queen!! ;-))
I és clar que sí, que faci festa ara i, quan sigui gran, ja decidirà!!
I molt xulo el barret, eh? L'has fet tu o la teva dona? :-))
si aquí des de l'escola bressol cantéssim els segadors i tinguéssim la estelada penjada al menjador ben segur que ens passaria com al United Kingdom.....tanmateix God save the Queen cant per un marrec m'entendreix
Aris, no sé què pensen la majoria d'escoesos, però en tinc uns quants vivint per aquí que són bastant monàrquics.
Marta, ja he vist les fotos dels castells escocesos. A mi també em sorprèn que els escoesos que conec apreciïn la reina. Sembla que una cosa no treu l'altra.
Yáiza, quina manera més curiosa de demostrar patriotisme!
Assumpta, ho cconfesso: jo vaig fer ben poca cosa...
Publica un comentari a l'entrada