divendres, 1 de juny de 2012

La mort del corredor de fons (post Sant Jordi, 2 de 7)

No sóc un lector habitual de novel·la negra, però n'he llegit alguns clàssics i de tant en tant m'agrada deixar-me portar per un bon misteri. Ho dic perquè no puc comparar el Jordi de Manuel amb altres autors famosos del gènere, que és el que vist que fan a moltes crítiques. Sí que sé que m'agrada el seu estil. He llegit ja tres entregues de la saga del seu detectiu, en Marc Sergiot, i en tinc un parell més esperant torn. O sigui que són novel·les que m'han interessat prou com per voler-ne més. Això podria ser el resum del meu comentari sobre La mort del corredor de fons: un llibre ben escrit, que et fa passar una bona estona encara que no siguis un fan de la literatura de crims, i que a sobre et fa venir ganes de llegir-ne més. No està gens malament!

A les primeres escenes de la novel·la hi ha una persecució antològica pels carrers de la Vila Olímpica que marca una mica el ritme del llibre que, de fet, no és tan un misteri del tipus "qui és l'assassí", sinó la crònica, molt ben portada, d'una fuga contrarellotge. Un criminal fugint d'un altre, de fet. L'encert principal de la novel·la és que els personatges són creïbles, no acartronats i en blanc i negre, com passa sovint en aquesta mena d'històries. Per mi és el pols entre aquests dos elements dels baixos fons el qui domina el llibre, per sobre del crim en sí mateix, de les intervencions del Sergiot, fent més aviat de catalitzador de la història, el seu paper habitual, o del macguffin del tràfic d'organs (no és un spoiler: des del principi queda clar). És un llibre que es llegeix ràpid i amb interès, d'un autor que sap portar bé el ritme i bastir una trama amb ofici. Si no coneixeu l'obra d'en Jordi, és una bona manera d'iniciar-vos-hi.

10 comentaris:

Aris ha dit...

tindrem que llegir-lo, a mi m'agrada molt la novel·la feta a casa

jomateixa ha dit...

"Un criminal fugint d'un altre"... no se, potser a mi m'agraden més les de descobrir qui ha estat.
Però com en parles tant bé, m'anoto Jordi de Manuel per llegir-ne algun d'ell.

Assumpta ha dit...

A mi sí que m'agrada la novel·la negra. O, potser seria millor dir la "novel·la de detectius". On hi ha un crim hi has de descobrir qui ha estat. Però el crim ja ha passat.
Però sóc tan "finolis" que si el llibre descriu massa escenes de sang i fetge ja em fa enrere... i això del "tràfic d'òrgans" i els baixos fons em fa una mica de por.

On són els assassins que prenen el te a les cinc de la tarda, tenen majordom i donzella i amaguen un terrible secret del passat? :-)
O aquella germana soltera del metge del poble que guarda rancúnia a la mestre perquè li va prendre l'únic pretendent que havia tingut a la seva vida?

Val, d'acord. Ho admeto. Estic vivint fora d'època, ja ho sé :-)

XeXu ha dit...

Doncs aquesta recomanació sí que m'interessa. Però s'haurà de començar pel principi si és una saga, no?

Salvador Macip ha dit...

Assumpta, aquesta és una altra mena de novel·la negra. No hi ha molt de sang i fetge, però tampoc és per nens!

XeXu, no pateixis, els llibres de la saga són independents. De fet, no estan escrits en ordre cronològic. Aquest passa abans que algun dels anteriors, per exemple.

Yáiza ha dit...

Jo també me l'apunto!

Marta ha dit...

Jo també l'he llegit i no sóc massa lectora de novel·la negra però me'l van regalar per Sant Jordi! i m'ho he passat molt bé llegint-lo! Bon cap de setmana!

JdM ha dit...

Efectivament és com diu el Salvador: cada novel·la és independent de l'anterior i no hi ha un ordre cronològic, però uns quants personatges són els mateixos i alguns escenaris, sobretot a la ciutat de Barcelona, es repeteixen en contextos diferents.
Podeu trobar les novel·les aquí (i també alguns relats, Assumpta ;-)):
www.jordidemanuel.cat
JdM

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gent de tota mena:
Que no us facin por les etiquetes. La novel·la és fantàstica, com tota la literatura de Jordi de Manuel. Les 7 entregues d'en Marc Sergiot confegeixen un corpus magnífic, original i amb un segell molt personal que cap lector català no es pot perdre.
Com que som amics amb en Salva, no li sabrà greu que pengi aquí l'enllaç de la meva ressenya de l'obra. Com que és una mica més llarga, potser us aclarirà més coses.
Però gens de por de baixos fons ni res d'això. Endavant amb un dels autors més consolidats del nostre gènere policíac.
Jo visc més feliç (infinitament més) des que ja fa un temps vaig conèixer en Marc Sergiot.

http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2012/01/la-mort-del-corredor-de-fons-de-jordi.html

Salvador Macip ha dit...

Escolteu l'Anna Maria, que té raó! :)