(1941-2012)
Quan tenia vint anys i tocava la guitarra en un grup de rock, intentàvem sonar com els Deep Purple. Hi havia un altre grup del poble que tirava més cap a Led Zeppelin, així que la rivalitat estava assegurada. Però nosaltres teníem una arma secreta: el nostre teclista, que era l'únic que sabia una mica de música de tota la trepa. Després de dedicar-hi moltes hores d'estudi, va aconseguir que el seu Korg M1 sonés bastant semblant al Hammond distorsionat de Jon Lord, i això ens posava un parell de graons per sobre de tota la resta de grups (o almenys això ens semblava). Com a homenatge a un músic que m'ha marcat molt, res millor que un vídeo del meu grup tocant en un concert dels anys 90 precisament un medley de Deep Purple, amb una introducció fantàstica del nostre teclista estrella, en Rubén.
Fa ja quatre anys que visc a la ciutat on va néixer Jon Lord. Fa poc la meva universitat li va donar un títol honorari i tot, llàstima que em vaig perdre la cerimònia. (Per sort existeix el youtube...)
L'havia vist tocar en directe uns quants cops, i realment era espectacular el que feia amb un instrument tan poc rocker, en principi, com un orgue. Menys coneguda potser és la seva etapa de músic clàssic i els seus discs en solitari. D'ells m'agradaria destacar aquesta balada preciosa. Escolteu-la, que va la pena.
9 comentaris:
Un geni el Jon Lord...ara, prefereixo el made in japan
Que gran en Rubén...i que joves i peluts tots...
Ja em tens cantan "Sucias Mentiras" tot el dia.
He de reconèixer que aquest és un altre dels temes en que sóc bastant analfabeta, però m'ha fet gràcia sentir el teu grup :-))
Jordi, si que tens bona memòria! Gran clàssic de la música blanenca, el Sucias Mentiras... Algun dia l'hauré de penjar.
Assumpta, per això estan els blogs, dona, per aprendre. Mira't l'últim vídeo i si no se't posa la pell de gallina tens el meu permís per anar al metge. :)
Made in Japan... i després la simfònica, quin canvi!
Ui... ara no m'atreveixo a posar la música que és molt tard... però t'asseguro que demà (o sigui, després) l'escoltaré, de veritat :-))
Doncs bé, que resulta que, tot i que hi vaig pensar, se'm va oblidar això del vídeo (o sigui, que al dia següent hi vaig pensar, però no tenia temps en aquell moment i, quan hagués tingut temps, ja m'havia marxat del cap) però ara sí, ara ho he recordat i l'he escoltat...
Ostres, doncs la cançó és molt maca, però... no ha arribat a posar-me la pell de gallina... què faig? He d'anar al metge o només escoltar-la unes quantes vegades més? :-))))
Asumnpta, el metge diu que te l'escoltis un parell de cops més, cosa que potser no tindrà cap efecte sobre els teus pèls, però mal no et farà!
D'acord, Sr. metge, però ara torna a ser tard... Demà! ;-)))
Publica un comentari a l'entrada