L'Esther està parlant aquests dies al Llibres i companyia de la literatura eròtica, arran del sorprenent èxit del mummy porn, i m'ha demanat que li expliqui breument la meva experiència com escriptor del gènere (perquè no oblideu que va ser així que em vaig iniciar professionalment com a novelista).
Doncs es resumeix ràpidament: escriure literatura eròtica és un pal. Quan en Sebastià Roig i jo estàvem redactant Mugrons de titani, amb la consigna que havia de ser un llibre pujat de to per presentar-lo a un concurs, ens avorríem soberanament quan ens tocava una escena de llit. Després, a l'hora de repassar, fèiem com Chico i Groucho amb els contractes: talla per aquí, que això alenteix el ritme; talla per allà, que no flueix. Total, que ens vam acabar carregant la majoria de les escenes marranes perquè entorpien la lectura. Amb aquest precedent queda clar que en aquest gènere mai no farem res de profit... (tot i que aquesta versió "light" de Mugrons va aconseguir finalment guanyar un premi de literatura eròtica).
Tant des del punt de vista del qui escriu com del qui llegeix, si un llibre té un excés de moments de fornici trobo que avorreix. No fan avançar la història i ja saps com acaben. Una altra cosa és usar-los com a recurs en el lloc adequat, que és el que vaig intentar fer al següent llibre. A El rei del món quan els protagonistes es despullen tenen un motiu clar, i el que fan afecta cada vegada de manera important el que passa a continuació. Em sembla que el mummy porn aquest no va precisament d'això.
Les escenes de sexe són un perill per a l'escriptor perquè pots caure molt fàcilment en el ridícul. Grans autors han punxat en aquest camp, i ara em venen al cap algunes planes de llibres catalans que he llegit darrerament que no es queden curtes. Per tant s'han d'usar sàviament i només quan són imprescindibles. Ja veieu que el sexe perquè sí a mi no em va gaire, però hi ha d'haver llibres per a tots els gustos, naturalment. Ara, almenys que estiguin ben escrits!
9 comentaris:
No tinc cap intenció, ni remotament, de llegir aquest gran èxit que he vist per tot arreu. Tinc la total impressió que és impactant per mestresses de casa iankis que van totalment mancades, però per qualsevol lectora habitual que a més practiqui sexe regularment, deu ser la merda més gran escrita en força temps. Com sempre, un èxit editorial no vol dir una gran qualitat.
A banda d'això, no solc llegir llibres on el sexe és el tema principal, tot i que en molts apareix d'una manera o altra i no se'm fa ni estrany ni pesat. Potser no hi ha escenes massa explícites, no sé. Ara, com a fan de Murakami, estic més que acostumat a trobar-me escenes de sexe amb la més gran de les naturalitats, com si fos obvi i evident que allò ha de passar. I mira que el sexe de Murakami mai no és normal i senzill entre dues persones que s'estimen, però és el més natural del món. M'agrada la seva visió, potser per original.
A 'El rei del món' n'hi ha força de sexe, i força dur, tant si és explícit com si no. Tot és una mica animal, encara que el prota tingui el seu coret també.
cal llegir Anaïs Nin, per aprendre.
Crec que llegir eròtica és una cosa, escriure'ls és una mica més dur. Per a mi, una cosa no ha de ser explicítament erotic per a ser percebut com a erotic i vice versa. Tot és dins el cap. I tot depen del gust que u també.
La veritat és que quan llegeixo que un llibre va ser un èxit a Yankilandia crec que això ha de ser bastant puritànic perquè els yankis - home - perquè hi ho són. Per tant, no m'interessa gaire llegir-ho.
Crec que l'anomenat "Mummy Porn" no ajuda tampoc. Si vols llegir escenaris attractius i realistics, ha de ser "the real thing". Com a fan dels autors anglesos (com Ian McEwan - "In Between the Sheets") Et recomano llegir una cosa que no pareix literatura erotica, però en realitat ho és. It's British understatement... ;)
La veritat és la primera vegada que vaig tenir una publicació era amb un conte que vaig enviar (per broma i d'esbarjo) a un editorial... i bé, tenia sort i vaig entrar en una antologia. Però no em surten bé esceneris molt grafics.
Home, quan llegeixo el que diu XeXu i llegint més sobre aquest llibre en el teu bloc crec que fa falta comprar-me el Rei del Món també... ;)
( Després de Hipnofòbia i Ullals )
Que sí, que sí, en Salvador és molt bo. Si us sobren 17 euros, SOBRETOT no els malgasteu en trilogies amb corbata a la portada, aneu corrent a buscar El rei del món, o Hipnofòbia, o Immortals i perfectes o qualsevol dels que realment us omplin. Gràcies per tot, doctor escriptor :)
A mi aquest me l'havien recomanat molt, diuen que comento poca eròtica, però vaig veure'n algunes crítiques no tant favorables i l'he descartat.
Sempre he dit que erotismé n'hi ha a moltes novel·les de molts gèneres, igual com romanticisme.
Les que són totalment eròtiques o romàntiques...
Parlant del vostre llibre eròtic, crec que ja vaig dir que és més ciencia ficció que eròtic, tampoc us vau passar amb les escenes.
He escrit algun relat eròtic a la plana de relats (dos o tres), i els que han tingut més èxit sempre han estat aquells que deixen volar la imaginació, ser massa explicit potser no ajuda, i potser sí que trenca el ritme literari. Insinuar escalfa més que mostrar-se, diuen.
Més sobre el color gris.
http://patrulladesalvacion.com/2012/09/16/cincuenta-sombras-de-grey-y-el-mito-de-la-caverna/#comments
home, una escena eròtica, ben posada dins la novel·la, sempre don ritme. A Milenium n'hi han unes quantes però la meva preferida es la de La Pell freda, quan el protagonista s'ho fa amb una femella de l'abisme.
Mai havia fet reflexions com aquesta al voltant del sexe a la literatura, però suposo que tens força raó. Al meu parer, i pensant amb el que he trobat als llibres llegits, el sexe ha d'aparèixer de la mateixa manera que forma part de la vida real. D'una forma natural i quan toca. Ni sóc súper fan de que em posin uns punts supensius que m'hagin de donar a entendre que allà hi ha marro, ni em cal que capítol rere capítol hi hagi sexe. Però una escena més o menys explícita i al moment encertat, la trobo tan adequada com que el sexe és una realitat. M'imagino que és complicat saber-s'ho fer anar bé, i explicar les coses sense ser massa metafòric ni massa barroer. El punt just!
Publica un comentari a l'entrada