No sé si sóc molt curt o què, però no entenc que l'Obdúlia o 'l'Oriol publiquen un dibuix i prohibisquen alhora la seua reproducció. O el llenguatge ens juga una mala passada o és una "contraditio in terminis" que deien els llatins. El humans fan coses molt estranyes, i, potser, també respectables.
Al capdavall, l'únic profit extret per mi és que si publique al meu blog el dibuix de l'Ofèlia haja de parlar directament amb el /dibuixant per conéixer-lo VIRTUALMENT, AGENOLLAR-ME I DEMANAR-LI LA MISERICÒRDIA I AUTORITZACIÓ.
QUINES LLEIS SOSTENEN AQUEST PETIT MÓN DE LA PROPIETAT.
HA, HA, HA!
Estem en el camí si no de véncer la malaltia, sí d'apaivagar-la.
Sí que és una guerra que s'ha de guanyar, ja sabeu quina, i com abans millor! En això estem.
Clídice, l'Oriol és un crac. Les il·lustracions que ha fet pel llibre són molt bones i hi encaixen molt bé.
Príncep, he posat que no es poden reproduir els dibuixos sense demanar-ho a l'autor, que em sembla lògic considerant que aquest no és el seu blog i no sóc jo qui ha de decidir sobre la feina d'un altre. Coneixent a la família Malet, no crec que et posin gaire pegues per difondre la seva obra. I a més, com tu dius, és una bona excusa per conéixer-los virtualment...
Príncep, no pateixis, no m'ha semblat pas que tingués mala llet, al contrari. Jo sóc bastant copyleft en el blog, també, però no amb el treball dels altres! ;-) Cadascú que faci el que cregui convenient, per això vaig posar la frase al final... A veure si et (us) agrada el llibre!
8 comentaris:
Tant de bo la guanyem ben aviat aquesta guerra.
Totalment d'acord, McAbeu!
Cristina TGN
per si no ho havia dit (que em penso que no): m'encanten aquests dibuixos! :)
Estimat Salva:
No sé si sóc molt curt o què, però no entenc que l'Obdúlia o 'l'Oriol publiquen un dibuix i prohibisquen alhora la seua reproducció.
O el llenguatge ens juga una mala passada o és una "contraditio in terminis" que deien els llatins.
El humans fan coses molt estranyes, i, potser, també respectables.
Al capdavall, l'únic profit extret per mi és que si publique al meu blog el dibuix de l'Ofèlia haja de parlar directament amb el /dibuixant per conéixer-lo VIRTUALMENT, AGENOLLAR-ME I DEMANAR-LI LA MISERICÒRDIA I AUTORITZACIÓ.
QUINES LLEIS SOSTENEN AQUEST PETIT MÓN DE LA PROPIETAT.
HA, HA, HA!
Estem en el camí si no de véncer la malaltia, sí d'apaivagar-la.
Sí que és una guerra que s'ha de guanyar, ja sabeu quina, i com abans millor! En això estem.
Clídice, l'Oriol és un crac. Les il·lustracions que ha fet pel llibre són molt bones i hi encaixen molt bé.
Príncep, he posat que no es poden reproduir els dibuixos sense demanar-ho a l'autor, que em sembla lògic considerant que aquest no és el seu blog i no sóc jo qui ha de decidir sobre la feina d'un altre. Coneixent a la família Malet, no crec que et posin gaire pegues per difondre la seva obra. I a més, com tu dius, és una bona excusa per conéixer-los virtualment...
Salva que no tenia mala llet amb el comentari.
Ho has pillat i he comprés i vist el motiu.
Vinga va, el llibre sobre el càncer!
que el meu fill petit estudia medicina...
Una abraçada...
Príncep, no pateixis, no m'ha semblat pas que tingués mala llet, al contrari. Jo sóc bastant copyleft en el blog, també, però no amb el treball dels altres! ;-) Cadascú que faci el que cregui convenient, per això vaig posar la frase al final... A veure si et (us) agrada el llibre!
Publica un comentari a l'entrada