dilluns, 5 de novembre de 2012

Coses que han passat aquest cap de setmana

L'arribada d'una caixa amb exemplars del meu darrer llibre, un dels moments preferits de qualsevol escriptor.


 

El mateix llibre omplint les taules de les llibreries del meu poble, on ja veieu que m'estimen molt (i fins i tot em posen entre monges). Un altre moment emocionant.



I la publicació el dissabte d'un nou article d'opinió a El Periódico, on parteixo del cas de Lance Armstrong per preguntar-me cap a on va l'espècie humana. 

Ja que parlo de ciència, aquí teniu el podcast de la secció de ciència del darrer Via Lliure, que encara no havia penjat, on parlo de si els trangènics donen càncer, de retrats robot a partir d'una gota de sang, de com els fills alteren els cervells de les mares i de la longevitat dels homes sense testicles, entre altres coses.

10 comentaris:

El porquet ha dit...

Enhorabona Salvador! Tant aviat com em pugui escapar em firaré amb el teu llibre!

Enric H. March ha dit...

No pares, Salvador! Felicitats!

Molt bo l'article sobre el dopatge. M'alegra veure que coincidim en bona part. L'agost passat venia a dir el mateix a l'apunt "Esport, fe i dopatge": http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/08/esport-fe-i-dopatge.html

XeXu ha dit...

Ei, que et posen al costat de Ken Follett, que això són paraules majors! Aquest deu ser el racó dels súperventes.

Chryssula Kokossulis ha dit...

Enhorabona Salva! M'ho crec que aquest cap de t'ha emocionat. Molt bona cosa, i segur molt bona feina! Que tot vagi molt be amb el nou llibre! Xx C.

jomateixa ha dit...

Aquest cap de setmana et deus haver engreixat uns quilets només de tanta satisfacció... hehe

Aris ha dit...

a la casa del libro no el tenen :(

Clidice ha dit...

l'enhorabona quefe (que ja ets un quefe de la cosa) :)

Frederic Mayol ha dit...

És, efectivament, un gran i emocionant moment quan obres la capsa i treus el teu "fill" i el pots tocar i olorar.
Ja no sé si felicitar-te pel nou llibre o no, perquè amb aquesta ja van... quants? 30? 40? En tot cas sempre fa il·lusió, així que: Felicitats!

Anònim ha dit...

Doncs seguim millorant, amb pròtesi, alterant ADN,... buf! som lluny de ser perfectes! Endavant el transhumanisme però mai deixant de banda el debat ètic, és apassionant i necessari! Quan arribi el moment de decidir ja ho faran les generacions que els toqui, igual que a nosaltres també ens toca de prendre'n d'altres de resolucions o anar-les "congelant" fins que es va fent més clar quines postures són les idònees. Segur que als nostres avis i besavis probablement els semblen (semblarien) inverosímils ... o reprobables algunes de les pràctiques de la nostra societat actual.
Cristina TGN

lolita lagarto ha dit...

Enhorabona pel llibre, segur que valdrà la pena llegir-lo!