divendres, 23 de novembre de 2012

L'odissea del vot per correu (final)


Ja us puc explicar com ha acabat l'aventura electoral que he anat desgranant al blog aquesta setmana. Sí, la delegació provincial ens va enviar finalment el sobre... dos dies després de la data límit que ells mateixos s'havien posat. No passa res: encara hi havia temps (justet) de preparar el vot, seguint un protocol que sembla dissenyat perquè et deixis alguna cosa, i franquejar-lo cap al consolat abans que s'acabés el termini. Fins aquí tot bé.

Jo estava a Barcelona de promo i la meva dona em va trucar il·lusionada perquè tenia els nostres sobres a les mans. Va obrir el seu: tot correcte. Va obrir el meu, i aquí vam al·lucinar. Com veieu a la foto, només m'hi havien posat dues paperetes per escollir: la d'UPyD i la d'hartos.org. Un error innocent? El becari havia deixat fora per accident el gruix de llistats dels altres partits, entre ells el que necessitava? Quan vaig twittejar la foto la majoria de comentaris apuntaven més cap a mala intenció, premeditació i tupinada. Com a broma tindria gràcia si no fos que limitava una mica les meves opcions d'exercir un vot decent.

Aquest hagués estat el trist final de la meva primera aventura (remota) amb les urnes si la casualitat no hagués fet que estigués de visita a les terres on precisament s'imprimeixen les paperetes. Vaig demanar ajuda a les xarxes per trobar una substituta. Uns quants amics benintencionats m'oferien les seves sobreres, però eren totes de Barcelona, i jo estic censat a la demarcació gironina. Per aquí no anàvem bé. Una trucada als serveis d'informació de la Generalitat em va posar sobre la pista de l'opció més òbvia: només calia acostar-se a una seu del partit que volgués votar i recollir-hi una de les moltes paperetes que tenien acumulades als magatzems. És clar. Havia oblidat aquest costum tan nostrat de fer servir el material democràctic com a propaganda postal indesitjada, cosa que fa que l'excedent de paperetes sigui un mal comú els dies propers a un plebiscit (uns tant i altres tant poc!).

L'últim escull va ser trobar un agent que s'avenís a visitar la seu local de la formació que ràpidament vaig haver de considerar més votable (havia calculat tenir uns quants dies més per acabar-me de decidir, encara no estava preparat), ja que quan jo posés (breument) els peus a les comarques gironines no serien hores de trucar a cap porta. El meu oncle es va oferir i és gràcies a ell que, uns dies després, ja retornat a la pèrfida Albió, on els rius de paperetes estrangeres sembla que tenen problemes per fluir adequadament, vaig poder anar a una oficina de correus amb l'hereu agafat de la mà i estrenar-me davant seu en l'antic art d'exercir el dret a vot. Ell no va entendre la solemnitat del gest i jo vaig decidir que tampoc no calia immortalitzar-lo amb una foto (què hagués pensat el dependent indi que em mirava des de l'altra banda de la finestreta?), així que no n'ha quedat cap constància. Pitjor encara: del que se n'ha fet d'aquell carregament de certificats signats i sobres empaquetats com matrioixques (el vot real era de fet la tercera "nina" de la sèrie) mai no en sabré res. Esperem que hagi comtpat en algun lloc.

8 comentaris:

Aris ha dit...

Ostres, que bo, sembla escrit per Kafka. No sabia que estaves censat a Blanes. Si fos Bcn, jo mateix t'hauria donat les paperetes, tinc la bustia plena!
(per cert que hauries triat, hartos.org o UPD?)

Aris ha dit...

et dedico el video de Maria La Piedra que he penjat al meu blog per haver superat la prova!

Sergi ha dit...

No sé molt bé com funciona la validació del vot (de quina manera se n'asseguren que no vota algú que no ets tu) però el tema de les paperetes el veig insultantment fàcil de solucionar. Només cal penjar un pdf de cada papereta en una pàgina web. (no crec que importi que la papereta l'hagis imprès tu o una imprempta).

Tirant lo Bloc ha dit...

A veure si no cal que apliquem en el teu cas el #votapermi ;-)

Assumpta ha dit...

I què has votat? :-))

miquel ha dit...

Tan fàcil com seria el vot electrònic per Internet; però, és clar, s'acabaria l'aventura de tanta gent que com tu heu de votar des de fora del país :-)N% ovedeg

joan gasull ha dit...

davant de tanta odisea per poder exercir el dret....hi ha molta gent que haurà llençat la tovallola....que de fet és el que realment buscava la administració espanyola.
No sempre es pot fer trampes, tard o d'hora t'enxampen

Alba ha dit...

All's well that ends well... (bé, imaginem-nos que les matrioixques arribaran a bon port)
Aquí amb dits de mans i peus creuats, a veure si demà ens arriba res (diuen que a NYC fa una estona han començat a arribar paperetes).