dilluns, 26 de novembre de 2012

Reflexions postelectorals

Aprofito l'hora de dinar per repassar els diaris i treure les meves conclusions dels resultats de les eleccions d'ahir, com sembla que està fent tothom (i de maneres molt diferents). Les comparteixo i a veure si esteu mitjanament d'acord.

- Les enquestes pre-electorals no serveixen per a res. Que els mitjans deixin de llençar diners en aquests temes i els dediquin a coses més útils.

- CiU s'ha clavat una bona castanya. I deien que el PSC seria l'ase dels cops...

- Corolari: als catalans no els agraden els líders que aixequen les mans com si fossin Moisès.

- Quan CiU fa un discurs independentista, perd precisament els vots independentistes (que sembla que van a parar a ERC i la CUP). Que algú m'expliqui aquesta, sisplau.

- Els independentistes volen que el procés continuï sent transversal, per això no cedeixen ni temporalment el poder absolut a Mas perquè el lideri sense interferències, com ell havia demanat. El temps dirà si això és un gran encert o una gran ficada de peus a la galleda, jo ara mateix no ho sé veure.

- Un país immers en una crisi galopant haurà de ser governat per una combinació, puntual o estable, de dretes i esquerres (a menys que algú estigui pensant en un nou remake del tripartit, que tot és possible). Seria més fàcil si la batuta la portessin només uns, perquè esquerres i dretes tenen idees radicalment oposades sobre què s'ha de fer per sortir d'una crisi. No entraré ara a discutir quines són millors, sobretot perquè no ho tinc gens clar, però el que sí que no funcionarà és que hi hagi dos ases estirant del carro en direccions diferents. La legislatura promet ser moguda.

- Per altra banda, el tema del referèndum està ben definit. La majoria dels partits que el volen és absolutíssima. Però això no reflecteix un gran canvi en el sentiments dels votants: la combinació de nacionalistes dóna 87 diputats, i al 2010 ja eren 86. L'única diferència és que CiU ara és obertament (?) independentista i abans nedava i guradava la roba. Tal com diu la portada de l'Avui, això només funcionarà si es pot fer la suma, és a dir, si els quatre partits implicats es posen d'acord. Els optimistes ho veuen possible.

- O sigui: el país empitjora en termes de governabilitat i no millora excessivament en possibilitats d'aconseguir un referèndum (al 2010 els partits que ara el demanen ja sumaven una còmoda majoria).

- Per tant, el moviment de Mas de declarar eleccions anticipades per accelerar la materialització del dret a escollir de Catalunya ha sigut un fracàs absolut. No només des del punt de vista de CiU, que perd el poder que tenia, sinó també del de tot el país, que no en treu cap benefici aparent (o sí? M'he perdut alguna cosa?).

Repasant el que he escrit m'adono que sóc dels qui veu el vas mig buit. Espero que en els comentaris m'ajudareu a equilibrar la balança. [Per cert, ara veig que coincideixo bastant amb el que diu el Sanchis a l'Avui, no sóc l'únic].

12 comentaris:

Daniel ha dit...

Mmmmm. Doncs jo també el veig mig buit (va, va, va , que m'equivoqui!!!). Tothom suma i fa combinacions pensant en el país, però habitualment els partits pensen en elseu interés primer que res, de manera que...
Però si que venen temps interessants!

Sergi ha dit...

Coincideixo amb tu. Per un cop que els independentistes tenen un líder capaç d'acompanyar el poble durant el dur camí que ens separa de la independència, se'l carreguen.

Ara toca tenir doble dosi de fe. No només cal confiar en Mas, que segueix sent l'únic president possible. També quedem en mans d'ERC. Sabran estar a l'alçada aquest cop?

Ah, i de propina missatge a Pedro J: et pots carregar els presidents de la generalitat quan vulguis.

Xavier Aliaga ha dit...

Doncs va a ser que, en aquest comentari almenys, no vas a trobar l'ampolla mig plena. Hi estic plenament d'acord: la maniobra de CiU ha estat un fracàs sense pal·liatius. Molt d'esforç i de diners perquè el panorama apenes es moga una mica (més en vots que en escons). I molts diners tirats en mítings, enquestes... Ara que en sobren.

b.a. ha dit...

Hem de ser optimistes.
Ara sabem exactament on sóm. Potser sí que hi ha qui s'ha passat (no sé si d'ambiciós o d'innocent...) però el sobiranisme ha guanyat per golejada i l'assumpte de l'autodeterminació entenc que ha de continuar endavant.
No ens enganyem, tenim el país que tenim que no sempre és el que (alguns) voldríem tenir. Ara no estem únicament en mans d'un 'profeta omnipotent' que acaba d'aterrar si us plau per força al món de l'autodeterminació per la via d'urgència; estem en mans (quedeunostrosinyorensagaficonfessatsisipotseramblesduesmans)d'una representació hipoteticament paritaria de la voluntat del poble.

XeXu ha dit...

Pocs ens esperàvem aquesta davallada de CiU, però potser precisament els volts que ha perdut són els dels dretans catalans que no volien la independència, que deuen ser molt, perquè CiU no ha estat mai sobiranista, només quan li ha interessat. Però com dèiem, ara que tirava pel dret se li havia de donar suport, tot i que ho fes, en part per no perdre tants vots degut a les polítiques de retallades que fa. Lucky us, ara haurà de pactar i no podrà fer el que li roti, però si vol seguir amb el procés, ho té a l'abast de la mà, ja que el poble, almenys una bona part, sí que ha confiat en una opció obertament independentista i que promet fer polítiques més socials. Si no es fa efectiu aquest pacte és que hi ha molt poca vergonya en els nostres polítics. Com dius tu, una bona barreja dreta-esquerra pot ajudar-nos a sortir del pou.

Per cert, que em quedo més tranquil de saber que els gats no provoquen càncer...

Aris ha dit...

el missatge dels electors catalans es com el d'aquella botiga d'electrónica:
"Yo no soy tonto, Mas"
així de clar. Mas demanava un xec en blanc a canvi de l'independència.

La. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La. ha dit...

Jo sóc de les optimistes. Sincerament, em feia por que només un partit i amb una "majoria excepcional" liderés un procés com aquest. Ara, també he de dir que no esperava que CiU caigués d'aquesta manera, tot i les retallades. Sempre havia pensat que els votants de CiU eren molt fidels.
Vull pensar que s'arribarà a un acord que reflexi la majoria amplia de vot nacionalista que hi ha hagut. Però tot sigui que d'aquí uns mesos em caigui l'ànima als peus...al cap i a la fi, estem parlant de polítics. ;)

joan gasull ha dit...

Tant si és mig plé com mig buit el resultat és el mateix. També penso que potser no anirà gens malament no posar tots els ous al mateix cistell. Ara estan condemnats a entendres entre ells o quedar-se amb el cul a l'aire amb poc temps.

Galderich ha dit...

La situació és genial. En Mas no és el líder de la independència sinó que serà una qüestió col·legiada, el que els obliga a posar-se d'acord. Les eleccions ha demostrat que Catalunya és plural.

Els constitucionalistes són 28 (C'S i PP) i els altres són partidaris de la reforma de la Constitució, des dels Federalistes (PSC), als independentistes (CiU, ERC i CUP) i als "esperem què passa" de IC. Dintre d'aquests grups no hi ha res heterogeni el que els obliga a plantejar-se una estructura d'Estat no neoliberal.

Per una altra part t'equivoques quan dius que els vots independentistes han fugit de CiU. És al revés, els vots unionistes de l'ordre convergent són els que han fugit cap al PP. Hi ha gent del PP que ha votat C's i ha hagut un moviment de vots molt interessants per tot arreu, comptant els qui no votaven i que no han votat CiU.

En fi, comença la legislatura més distreta dels darrers anys i esperem que s'ho treballin tots plegats.

CiU no podia esperar que a més de fotre la gent al carrer a més els votés!

carina ha dit...

Salvador; no havia llegit el teu post i ara m'hi he posat, em passa com a tu, però em sembla que encara el veig més buit. M'emprenya que no puguem prendre consciència del moment que ens està passant per davant i que ns continuem separant per les mateixes coses que cent anys enrere, no avancem. Estem anclats al passat i tenim una llosa sobre l'esquena que, riu-te'n d'Atlant!

helena arumi ha dit...

Estic d'acord amb b.a en que ara tenim una millor radiografia política del país que tenim. Era imprescindible saber quanta gent estava d'acord en el tema de la possible independència, sense nebuloses ni ambigüitats.
Penso que s'havia de recolzar a Mas per tenir un lider fort. Ara tot és molt més complicat i fins i tot sembla més lluny de portar-se a terme. Difícil l'entesa entre CIU i ERC. Aquí rau el gran repte, estirar i arronsar per poder assolir la independència. Sense oblidar el tou de gent espanyolista que és catalana, és clar.
Podem esperar vint o trenta anys i potser aleshores...tots serem calbs.

;-P