Aquests dies hi ha hagut una mica de rebombori al Núvol (revista cultural digital que recomano que llegiu si no ho feu encara) al voltant del tema dels traductors. Tot va començar amb una editora que va elogiar els traductors catalans i va provocar la rèplica d'algú que creia que exagerava perquè el nivell era més baix que en castellà. El debat ha continuat als comentaris i a un parell més d'entrades i articles. Jo tinc clar cap a quin costat m'inclino. He defensat altres vegades la feina que fan alguns traductors catalans, d'una qualitat altíssima, i trobo absurd dir que a casa nostra no som tan bons. És una generalització sense solta ni volta (com comentaven aquí ahir). Evidentment, hi ha de tot, i moltes vegades les condicions de feina fan que el producte final no arribi a mínims, però això els passa a tots els idiomes.
Això ve al cas perquè un exemple de gran traductor català és en Jaume Creus, el responsable el llibre que us volia recomanar avui. Es tracta de Morfina/Relats d'un jove metge, de Mikhaïl Bulgàkov, publicat per 1984. No llegeixo rus, així que no puc valorar la fidelitat a l'original, però una de les claus d'una bona traducció, com es comentava en els articles que us citava abans, és que el text soni fluït en la llengua d'acollida. Llegint aquest llibre no t'adones que Bulgàkov no escrivia en català, i aquest és el millor elogi que se li pot fer al traductor. A més, en Creus hi ha afegit una introducció, breu però necessària per a la situació històrica, i unes notes que demostren un coneixement molt profund de la literatura russa i del tema del llibre. D'en Creus havia llegit abans la impressionant edició completa dels poemes de l'Akhmàtova, també a 1984, i allà ja havia deixat el nivell altíssim. M'alegro que hagi trobat un editor que vulgui explotar les seves habilitats i que ara hagi fet possible aquesta Morfina.
Perdoneu que m'hagi entretingut amb tot això, però m'ha semblat una bona oportunitat per rompre una llança en favor dels nostres traductors, tan fàcilment vilipendiats i oblidats. Parlem ara del llibre en si mateix. És una petita meravella. No sóc un gran fan dels russos (i aquesta és una altra generalització estúpida, ho sé), però aquest Bulgàkov m'ha convençut. Per descriure'l breument, són les històries d'un metge jove que és enviat a la Rússia profunda sense tenir cap mena d'experiència. Són contes, però plegats funcionen com una novel·la. És gairebé com un diari de batalla, de fet. Cada dia és una lluita per la supervivència, del metge i dels seus malalts. Són aventures crues, terribles, dramàtiques, però també boniques quan sobresurt el costat humà d'aquestes persones endurides per la vida al camp. No pots evitar ficar-te en el lloc del pobre metge, acabat de sortir de la facultat i havent de bregar a les trinxeres. Una autèntica història de por, i Bulgàkov sap com crear l'atmosfera perquè te'l creguis, potser també gràcies al fet que ell va viure una experiència similar. És un llibre amb un to romàntic que envelleix un pèl malament, però malgrat això ha estat un autèntic plaer llegir-lo.
Podeu trobar-ne crítiques més completes aquí i aquí. I aprofito per recomanar també Nietzsche contra Wagner, una altra novetat traduïda per en Jaume Creus per a 1984, igual d'interessant o més, per bé que d'un altre estil i gènere (llegiu-ne una crítica aquí).
Perdoneu que m'hagi entretingut amb tot això, però m'ha semblat una bona oportunitat per rompre una llança en favor dels nostres traductors, tan fàcilment vilipendiats i oblidats. Parlem ara del llibre en si mateix. És una petita meravella. No sóc un gran fan dels russos (i aquesta és una altra generalització estúpida, ho sé), però aquest Bulgàkov m'ha convençut. Per descriure'l breument, són les històries d'un metge jove que és enviat a la Rússia profunda sense tenir cap mena d'experiència. Són contes, però plegats funcionen com una novel·la. És gairebé com un diari de batalla, de fet. Cada dia és una lluita per la supervivència, del metge i dels seus malalts. Són aventures crues, terribles, dramàtiques, però també boniques quan sobresurt el costat humà d'aquestes persones endurides per la vida al camp. No pots evitar ficar-te en el lloc del pobre metge, acabat de sortir de la facultat i havent de bregar a les trinxeres. Una autèntica història de por, i Bulgàkov sap com crear l'atmosfera perquè te'l creguis, potser també gràcies al fet que ell va viure una experiència similar. És un llibre amb un to romàntic que envelleix un pèl malament, però malgrat això ha estat un autèntic plaer llegir-lo.
Podeu trobar-ne crítiques més completes aquí i aquí. I aprofito per recomanar també Nietzsche contra Wagner, una altra novetat traduïda per en Jaume Creus per a 1984, igual d'interessant o més, per bé que d'un altre estil i gènere (llegiu-ne una crítica aquí).
7 comentaris:
Ai ! les traduccions. Això de ser bilíngue és genial perquè permet comparar dues versions traduïdes i aleshores t'adones de la importància dels traductors. Imagino que va a gustos, però jo he trobat casos en els dos sentits. Les traduccions de Harry potter que llegia a les meves filles eren genials en la versió catalana, mantenien jocs de paraules i "bromes" amb els noms que a la versió castellana no van igualar. En canvi, el senyor dels anells no puc amb la versió en català (qui diu "llur"? Si fossin els elfs encara, però parlant de hobbits?).
I després de criticar un temps les traduccions, quan va arribar l'hora de traduïr els meus llibres al castella vaig descobrir que és una cosa comdemnadament difícil!! Hi havia coses que fins i tot sent jo mateix l'autor dubtava de com traduir. De manera que ara em trec el barret davant de qualsevol traductor.
Molt adequada, la teva ressenya. Les biblioteques del Baix Empordà (Sant Feliu, Platja d'Aro i Sta. Cristina)fan un club de lectura conjunt un cop l'any amb tema mèdic, juntament amb l’Espai del Metge i de la Salut Rural i la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la UdG. L'any passat van llegir i comentar "La muntanya màgica" de Thomas Mann i aquest any "Morfina", si no m'equivoco amb la presència del traductor. A veure quin dia et convidem a tu per aquestes terres!!!
Bulgàkov va ser un bon escriptor -tinc tirada als rusos- i a més, mordaç contra el règim establert.
¿Has llegit "Els ous fatals"?
Sí, els traductors no són prou ben valorats, i suposo que no gaire ben pagats. Un bon traductor és una joia, però un de dolent... val més ser mort, com el rus, i que no t'adonis de les pífies. N'he tingut de tots i ho puc assegurar.
No ho dic pel que comentes, que no he llegit però que m'agradarà fer-ho.
Salut sempre.
Olga, no conec Els ous fatals, ja els buscaré. Conec uns quants traductors i solen haver de treballar ràpid i per pocs diners. Després les coses surten com surten... El millor és traduïr-se un mateix, és clar, però això és poc factible.
Doncs aquest si que me l'apunto.
Noves informacions sobre el tema:
http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/posts/2013/4/15/medicina-i-literatura-morfina-relats-dun-jove-metge
Gràcies pel link, Esther. Jo crec que agradarà, és un llibre molt maco.
Publica un comentari a l'entrada