[Amb aquest post acabo la tanda de ressenyes que anat penjant aquests dies i el bloGuejat tornarà a la seva programció habitual (si és que en té alguna). Espero que us hagi descobert alguna cosa que us pugui interessar.]
Aquest és un llibre una mica especial. És un assaig molt extens que combina biologia i història. És una mica el que vaig intentar fer en algun capítol de Les grans epidèmies modernes, però portat a les últimes conseqüències. Estic parlant d'Insectos y hecatombes, d'en Xavier Sistach, un estudi sobre l'impacte que la pesta i el tifus han tingut en la humanitat. Us faríeu creus de fins a quin punt han canviat el curs dels esdeveniments importants durant segles...
Des de la primera plana queda clar que en Xavier domina molt aquest tema. Se'n sap fins i tot el més petit detall. Però el llibre seria un totxo si només es tractés d'una acumulació de dades sobre un parell d'epidèmies i com es transmeten. L'encert de l'autor és trenar les històries d'una forma gairebé novel·lada, barrejant-hi un munt d'informació curiosa, sempre amb un estil planer. Per exemple, comença explicant una llegenda apòcrifa sobre els orígens bíblics dels microorganismes (culpa de Noè i un pacte amb la serp). I ja parlant de coses més serioses, podem veure com la pesta va fer caure Venècia del seu tron, o llegir com va ajudar decisivament al bàndol castellà durant el setge de Barcelona del 1650.
És un llibre que recomanaria als curiosos, sobretot als qui els interessa la història. Passarant una bona estona llegint-lo i descobriran un munt de coses que segur que no sabien. És la mena d'assaig que funciona millor llegit a trossets, això sí, més que no intentar empassar-se'l de cop. Si te'l fas durar aprecies millor l'allau d'informació i anècdotes que conté. És una obra feta amb molta cura i rigor, realment única.Té molt de mèrit que s'hagi publicat en aquests temps que córren, quan primen els llibres fàcils i de consum immediat. Sens dubte mereix que se li doni una oportunitat.
Des de la primera plana queda clar que en Xavier domina molt aquest tema. Se'n sap fins i tot el més petit detall. Però el llibre seria un totxo si només es tractés d'una acumulació de dades sobre un parell d'epidèmies i com es transmeten. L'encert de l'autor és trenar les històries d'una forma gairebé novel·lada, barrejant-hi un munt d'informació curiosa, sempre amb un estil planer. Per exemple, comença explicant una llegenda apòcrifa sobre els orígens bíblics dels microorganismes (culpa de Noè i un pacte amb la serp). I ja parlant de coses més serioses, podem veure com la pesta va fer caure Venècia del seu tron, o llegir com va ajudar decisivament al bàndol castellà durant el setge de Barcelona del 1650.
És un llibre que recomanaria als curiosos, sobretot als qui els interessa la història. Passarant una bona estona llegint-lo i descobriran un munt de coses que segur que no sabien. És la mena d'assaig que funciona millor llegit a trossets, això sí, més que no intentar empassar-se'l de cop. Si te'l fas durar aprecies millor l'allau d'informació i anècdotes que conté. És una obra feta amb molta cura i rigor, realment única.Té molt de mèrit que s'hagi publicat en aquests temps que córren, quan primen els llibres fàcils i de consum immediat. Sens dubte mereix que se li doni una oportunitat.
4 comentaris:
Com a mínim el títol és portentós.
D'acord, Salvador, m'il·lustraré una mica més. Però el llibre no és infecciós, ¿oi?
Hi hagi salut sempre
Estil Jared Diamond, oi?
Allau, el títol l'he trobat molt encertat.
Olga, contagia les ganes de saber més sobre el tema i prou :)
Josep, una cosa així, sí. Estàs al dia! :)
Publica un comentari a l'entrada