dijous, 7 de febrer de 2013

Adéu a les llibreries

[Penjo l'article que es va publicar ahir a la revista Esguard, pels qui no tingueu iPad. I aprofito per recordar-vos les meves altres col·laboracions mediàtiques d'aquestes darreres setmanes: a El Periódico, intentant entendre perquè les dones estan discriminades, i a l'ARA, parlant de l'absurda divisió entre ciències i lletres.]

Les llibreries tanquen. Quina pena. Ho he dit sense cap mena de sarcasme: em fa pena de veritat. Perquè les llibreries m’agraden. M’agrada entrar-hi, m’agrada l’olor que fan, m’agrada perdre-m’hi tanta estona com em vingui de gust i m’agrada deixar-me una fortuna en llibres que no tindré mai temps de llegir. Passejar-se entre lleixes atapeïdes, remenar, tastar algun fragment a l’atzar i després triar el que et vols emportar a casa és un petit plaer. Un plaer obsolet i poc pràctic, tot s’ha de dir. És molt més efectiu teclejar una paraula màgica (Amazon, per exemple) i amb un sol clic transferir al teu wishlist tot el que veus. No és massa diferent al què hem fet sempre: mires les portades, pots fullejar, atendre (o no) a les recomanacions dels experts (uns algoritmes que saben què t’agrada igual o millor que el teu llibreter de capçalera) i escoltar l’opinió de tants lectors com et vingui de gust. Fins i tot pots optar per comprar de segona mà i estalviar-se una bona part de l’import. I tot des de la comoditat de la teva cadira. Amb una competència així, és normal que les llibreries tinguin problemes de subsistència.

La seva crisi és universal i no té cap mena d’importància per a la literatura: la gent no està deixant de llegir, simplement està comprant a llocs diferents. El que estem vivint és l’evolució natural d’un format de venda, paral•lel a la que experimenta qualsevol altre negoci. Quan vam passar de les botigues de queviures als supermercats i dels cines de barri als multisales molts també van posar el crit al cel. Comprar un iogurt o veure una pel•li el dissabte a la tarda va perdre encant, però va guanyar moltes altres coses. Podem dir fàstics de la FNAC, El Corte Inglés i fins i tot les botigues clòniques de La Casa del Libro, però els seus avantatges són evidents, sobretot com a models econòmics. No és estrany que en la lluita darwiniana per a la supervivència siguin les que acabin al capdamunt de la cadena tròfica.

Però ni tan sols la gran superfície és immune als canvis de paradigma. Fa uns tres anys van tancar totes les botigues que la cadena Borders tenia al Regne Unit. La de la meva ciutat va acabar convertida en una franquícia de productes per a mascotes. Quan encara vivia als Estats Units, vaig adquirir el costum d’anar a passar la tarda de tant en tant a una d’aquestes peculiars macro-llibreries. Eren més aviat biblioteques amb servei de cafè, que oferien des de conferències a una selecció de les darreres revistes que podies fullejar sense que ningú et digués res. I sempre estaven a rebentar. Constatar que ni així eren rendibles va ser tota una sorpresa. Poc a poc t’adones que el problema és transversal. La setmana passada anunciaven que la cadena HMV, que ven principalment discs, DVDs i Blu-rays, tancaria 223 botigues al Regne Unit, la meitat de les que té. És la realitat: la cultura ja no es compra al carrer, sinó a internet (el tema de la pirateria mereix un article a part). Qui no ho hagi vist venir és més fòssil del que es pensa.

La crisi del negoci del llibre tot just està començant. El format digital és encara una anècdota a la majoria de països, però és poc probable que d’aquí deu anys es continuï llegint en paper. Potser els mateixos que encara comprem CDs seguirem preferint els llibres com a objectes físics, amb olor a tinta i aquest tacte aspre, però serem minoria. Els nostres néts parlaran dels llibres com els nostres fills del casset: una andròmina d’altres temps superada per la tecnologia actual. Aquesta generació veurà com no queda ni una llibreria al planeta i, encara menys, una biblioteca (quin sentit tindrà anar a buscar en préstec un llibre que et poden enviar per email?). Més que lamentar-nos, anem-nos preparant.

En el que porto d’article, he anunciat un apocalipsi global que tothom sap que s’aproxima i he acceptat amb resignació que canviarà la manera que tenim de consumir literatura. Ara esborreu tot el que he dit i tornem a començar.

*******

Les llibreries tanquen. Tenim un problema greu. Ja no parlo de la humanitat en general, sinó dels catalans. Per a la nostra cultura, les llibreries no són botigues, ni negocis, ni inversions: són centres d’oxigenació. Són punts de resistència tan necessaris com la immersió lingüística a les escoles, la televisió pública o la xarxa hipertrofiada de premis literaris. Van jugar un paper imprescindible durant la transició, però encara ara proporcionen la visibilitat als nostres llibres que la lògica del mercat, a la qual estan sotmeses les grans superfícies, no li concedirà mai.

Perquè tots sabem que la nostra literatura no és normal. No té el volum que li pertoca per la seva base lectora. Potser el català el poden llegir onze milions de persones, però els qui escullen voluntàriament comprar llibres en aquesta llengua amb prou feines arriben a un milió, segons deia una enquesta recent. És un decalatge que a curt i mitjà termini no el soluciona ni una declaració d’independència. En canvi, produïm quantitat i qualitat per saturar sis vegades un mercat com aquest: uns 8.000 llibres el 2011. En el mateix any, a Espanya se’n publicaven set vegades més en castellà, quan el públic potencial és 47 vegades més gran. Les xifres no quadren. I sort que en tenim, perquè aquesta és una altra de les crosses que li donem a la nostra llengua i que li permet aguantar-se quan l’Estat del qual depèn burocràticament la ignora o, directament, li fa la traveta.

Potser la solució passa per acceptar d’un cop aquest fet diferencial i deixar de veure la llibreria a Catalunya com un establiment que ha de quadrar els comptes a finals de mes. Reconvertim-les oficialment en espais de promoció, difusió i propaganda de la llengua. Que rebin subvencions de la mateixa manera que les biblioteques. Que passin a ser totes estatals, si cal. Que la Catalònia deixi amb orgull el seu lloc a la mena de negoci que funciona a Plaça Catalunya i s’ubiqui en un carrer cèntric però assequible, amb tot el suport institucional que calgui. Que la Generalitat ajudi també a Proa Espais a ressuscitar en un local més modest. I que a la vegada inverteixi en un portal online amb cara i ulls on puguem comprar qualsevol llibre amb un sol clic, com fem ja en anglès i en castellà. Que les noves llibreries acullin més actes públics. Que s’hibridin amb bars i restaurants, com ha fet Laie, i programin espectacles de petit format. Que es reinventin, en definitiva. Potser així quan el llibre de paper hagi acabat d’agonitzar i les llibreries no tinguin raó de ser, encara ens quedaran epicentres guerrillers on podrem seguir mantenint viva la nostra cultura.

17 comentaris:

Júlia ha dit...

Tot canvia i sap greu però crec que no és bo ni dolent, és així i ha passat sempre, un altre tema és que ens anem fent grans i tenim una tendència a idealitzar el passat, el llibre val pel contingut, crec jo, el suport i la seva manera d'arribar a la gent pot variar molt amb els anys.

Podria fer una llista de llibreries que han anat desapareixent des de la meva més tendra infantesa i d'altres que han nascut, com tot al món.

Ester F. Matalí ha dit...

Sovint em sorprenc pensant que per parlar de literatura en aquest país i fer-ho en la teva llengua, hom esdevé una mena de d'heroi atès que és gairebé un acte reivindicatiu. I, naturalment, implica "perdre audiència". És una aposta arriscada, però aquí estem.

joan gasull ha dit...

crec que tenim uns anys per endavant en els que conviuran els dos formats apart que les noves imparables tecnologies encara ens poden sorpendre amb nous formats que ni imaginem. La questió és seguir llegint.

Josep ha dit...

I jo encara no he publicat cap llibre. M'hauré d'afanyar.

Oliva ha dit...

TENS RAO,LLEGUIM IGUAL,PERO...QUANS PAGAN PER EL TREBALLAR DELS AUTORS?...AQUEST ES EL PROBLEMA¡

Olga Xirinacs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Olga Xirinacs ha dit...

Llegir-te a tu és com llegir la Bíblia: la teva vitalitat i capacitat de creació i expansió literària i científica et faculta a opinar amb autoritat sobre temes diversos i actuals de la societat, cosa que s'agraeix. Si aprofito una frase teva per a escriure una 'perplexitat' ja ho esmentaré. No vull que em passi com a la doctora penso que és alemanya, que va plagiar la tesi i ara l'hi han invalidat, després de 30 anys...
¿Coneixes el blog de Jordi Galves? undiaenlescarreres, porta per títol. T'agradarà, entre altres coses, llegir la seva crítica a la faixa, sí, la faixa, de la Bíblia que ha editat Proa.

pons007 ha dit...

el futur no eren els llibres electrònics? així doncs no es normal que tanquin les llibreries com en el seu dia van tancar els videoclubs?

Salvador Macip ha dit...

Júlia, no ens escapem d'aquesta nostàlgia del passat, és normal, com ho és que les coses canviïn. Mentre no perdem un llençol a cada bugada tot anirà bé.

Ester, és ben cert, la nostra cultura és una reivindicació constant. No t'imagines les vegades que m'han preguntat perquè escric en català...

Joan, és això: hem de llegir, el format serà el que els temps ens dictin.

Josep, si vols poder tocar i olorar el teu llibre no et queda gaire temps...

Oliva, ui, aquest és un altre tema! Amb un mercat tan petit, són molts pocs els autors que poden viure d'això, és cert. Els premis és una mena de manera de subvencionar-los...

Gràcies, Olga! Autoritat no ho sé, però ganes de donar una opinió una mica meditada no me'n falten mai! I sí, vigila amb les "referències", que les carrega el diable. Avui en dia més val citar totes les fonts... Conec el blog del Galves, sí, i he trobat divertit que critiqués una faixa!

Deric ha dit...

A mi em sap molt de greu, ja sé que podem continaur comprant llibres per internet o a l'Fnac, però l'encant de perdre's pels prestatges pels de llibres per descobrir petites joies, o deixar-te aconsellar pel llibreter, no és el mateix, no té preu.

Idaho ha dit...

Meravellat de com t'ho has fet per explicar la situació :)
Com a persona que es limita a comprar llibres, trobo a faltar un Amazon plenament en català. Un parell de cops he intentat comprar un llibre electrònic en català fora d'Amazon i al final sempre he desistit per les traves.
Si us plau, que deixin de queixar-se de la pirateria i comencin a re-pensar el futur, o acabaran com els escribes amb la impremta

jomateixa ha dit...

En acabar la primera part m'hauria posat a plorar. Plorar amb sentiment.
La segona em sembla una mica utòpica, però esperançadora, encara que no m'ha fet passar les ganes de plorar del tot.
Potser és per què tinc tots els meus llibres en caixes des de fa un any i ara m'estic fent el disseny de la llibreria a l'àtic i m'has fet veure un futur... potser en lloc de fer-me un raconet de plaer estic fent un museu!

viu i llegeix ha dit...

Cpom en tot, les llibreries s'huran de readaptar i només sobreviuran les que portin valor afegit.
sobre l'article de ciencies i lletres a l'ara... no hi puc estar més d'acord. En vaig fer un post amb el tema ja fa un temps
http://viuillegeix.wordpress.com/2009/11/09/lletres-i-ciencies-antagonistes/

Montse ha dit...

Amén jesús (que dèien els avis!

Llegim, llegim, llegim! i Escrivim, escrivim, escrivim!

I no callem, no hem de callar mai!

Elfreelang ha dit...

a mi que tanquin llibreries em sap molt de greu, per molt que es pugui comprar per internet no es pot compara a passejar per dins d'una llibreria, olorar els llibres, tocar.los, mirar-los....i veig que la foto és de la malaurada Catalonia....la de llibres que m'he comprat a la Catalonia! quin greu!

Tirant al cap ha dit...

És curiós, Salvador: no compartisc la teua tesi final, però m'agrada l'article!
Jo tampoc no vull, per descomptat, que tanquen llibreries, especialment aquelles (com la Catalònia o Proa Espais) en què t'hi pots trobar un llibreter de veritat que t'escolte, t'entenga, t'oriente i t'aconselle. I, a més, que posicionen bé el llibre en català (això, del País Valencià estant, és encara una utopia). Però, dit això, no crec que la subvenció siga la solució. La nostra no ha de ser una cultura subvencionada, si volem ser "normals" algun dia. Això, eps!, no vol dir que no haja de comptar amb el suport i l'ajut institucional. De fet, aquest ens en cal molt, de suport. En el cas de les llibreries, l'ajut a la creació d'un portal com Liberdrac va en la bona direcció. Ja voldria jo alguna cosa remotament pareguda al País Valencià!
Cal molta més empenta i creativitat per part de tots (dels gerents de les llibreries i dels polítics que gestionen l'àrea del Llibre) per crear el clima adequat perquè la gent llija per plaer, i perquè les llibreries no només no tanquen o subsistisquen, sinó que siguen un negoci viu amb el qual els propietaris s'hi puguen guanyar la vida honestament i continuen, així, irradiant cultura al seu entorn.

Salvador Macip ha dit...

Tirant, estic d'acord que l'ideal seria que algun dia la nostra cultura no sigués subvencionada, però la realitat actual no crec que ens ho permeti. Ja veurem què passa en el futur, perquè ara de normals no ho som pas ni ho pdoem ser.

No sé si l'empenta i la creativitat seran suficients per mantenir viu un model de negoci que a tot el món està fent aigües, però sens dubte aquest és el repte. Ara, a casa nostra jo crec que no ens aniria malament un cop de mà institucional si volem que les llibreries segueixin "irradiant cultura" (bonica metàfora!). Sinó ja veurem com acaba, tot això...