divendres, 19 d’abril de 2013

Això sembla Falcon Crest (Bizarre love triangle part 3)

Ara feia temps que no us posava al dia de l'apassionant vida sentimental de l'hereu (que us havia resumit anteriorment aquí i aquí). I no és per manca d'activitat, ben al contrari: en els darrers dos anys des de la darrera connexió s'ha ficat en tants embolics que no sé per on començar. Com a mínim intenateré deixar constància d'alguns dels fets més destacables, per a què en un futur, quan el nano sigui gran i ho llegeixi, pugui avergonyir-se recordant els seus agitats anys de parvulari.

Durant el primer curs a l'escola, no va tardar gaire a oblidar la nòvia oficial que tenia, els seu "primer amor", i buscar-se'n una substituta a la seva classe. L'amor per aquesta nova nena, que anomenarem Z, era feliçment correspost, així que tot anava bé. Es passaven el dia junts, jugaven plegats, caminaven agafats de la mà i s'abraçaven i es feien petons quan es veien, totes aquestes coses típiques de les parelletes d'aquesta edat. Però si heu anat seguint la sèrie ja sabeu que la passió de l'hereu per la geometria havia d'acabar complicant les coses. I, efectivament, incapaç que és ell de controlar els seus "encants", aviat va tenir una altra companya encandilada. I la cosa anava de debò, perquè aquesta segona, anomenem-la A, només feia que dir-li a la seva mare que es volia casar amb l'hereu. La mare estava un pèl esglaïada per tanta precocitat (malgrat que és d'una cultura on els matrimonis arranjats encara s'estilen), i més encara perquè l'hereu no semblava que li fes gaire casa a la seva filla.

Aquí és on els guionistes compliquen la troca. Al segon any d'escola, van separar la classe original en tres, i l'hereu va anar a parar al mateix grup que l'A, però no la Z. Al principi, tenir un mur al mig no deturava els dos amants, i l'hereu feia escapades sempre que podia a la classe de la Z, per veure com estava (fins al punt que la professora no sabia com treure-se'l de sobre). Aquesta relació a distància va anar mig bé fins que la Z es va adonar que a la classe hi tenia un nano més alt, més fort i més ros. Va començar a prestar una atenció exagerada al nou (que, com que és el dolent de la història, ni tan sols em molestaré a batejar) i a deixar de banda l'hereu. El pobre no estava acostumat a tastar la seva pròpia medicina, i passar del triangle a un quadrilàter on ja no era la cantonada principal li va sentar bastant malament.

Després d'un temps d'ajustament, va trobar consol en braços de... sí, ho heu endevinat: l'A, que va veure recompensada la seva paciència. Si seguiu amb certa regularitat els culebrons que fan a la tele ja sabeu quin serà el proper gir que farà el guió. La Z, veient que havia caigut de l'escambell, va començar a no fixar-se tant en el gamarús alt i ros i a tornar a fer més cas a l'hereu. Ell, feliç de recuperar la nòvia original, va restablir el contacte sense (mireu si és llest) trencar lligams amb l'A, que ja estava demanant-li a la mare si seria un problema que el seu amor no tingués el mateix color de pell que ella a l'hora de formalitzar la seva relació a l'altar (estic segur que a la mare li preocupa molt menys això que no que a la filla li quedin encara 13 anys per ser major d'edat). La tensió entre l'A i la Z era palpable, però la relació tribanda sembla que tirava endavant.

Jo ja hagués firmat que la cosa es quedés aquí, amb un número de vèrtexs fàcil de controlar. Però no: sembla que estem ficats al bell mig de Falcon Crest. Aquests darrers mesos s'ha afegit una tercera candidata, diguem-li S, que ha entrat en escena presa d'un amor furibund en vers l'hereu, disposada a no deixar-se guanyar terreny per cap de les altres participants. La seva campanya agressiva ha desestabilitzat una mica l'equilibri precari que teníem i ha faltat poc per veure les famoses escenes d'estirades de cabells que triomfen a les telesèries. La S és la més llesta de les tres, i usa amb eficàcia sorprenent tots els recursos que ha acumulat amb els seus cinc anys de vida, com per exemple fer-li enveja a l'hereu dient-li que es volia casar amb un altre nen de la classe (cosa que, malgrat que la S no és la seva favorita, el va treure de polleguera). No descarto que sigui la que al final s'emporti el gat a l'aigua, tot i haver començat amb desavantatge. Quan estan a soles, l'hereu es comporta amb cadascuna de les candidates com si fos l'única de la seva vida. El problema ve quan coincideixen al mateix lloc més d'una. Ell té unes preferències molt clares (Z>A>S) però segueix sense entendre el tema de l'exclusivitat que elles li exigeixen. El drama està servit.

Si no fos perquè he sigut testimoni directe de tot això, em pensaria que és impossible que es puguin donar tan aviat relacions interpersonals amb aquesta profunditat i complexitat, amb tots els tics que tenen les dels adults. No sé d'on ho treuen, perquè a la tele no estan exposats a aquesta mena de històries i els pares tenim tots una vida sentimental bastant estable i monòtona (o almenys això és el que sembla a la superfície). A més, diria que l'hereu és el que es fica en més embolics de tots els seus companys, perquè els altres  com a molt tenen una amigueta preferida (amb qui diuen que es casaran, i tot això, és clar) i prou. Mare meva, no vull ni pensar què passarà quan arribi a l'adolescència si això no canvia...

6 comentaris:

La meva maleta ha dit...

Em sembla que tens diversió garantida per temps, amb el teu petit Romeu! D'això se'n diu apuntar maneres...

;-)

XeXu ha dit...

Potser no canviarà, l'única cosa diferent és que tu no te n'assabentaràs!

Déu n'hi do amb l'hereu, està fet un màquina, totes li ponen. Veurem si és capaç d'aprendre el significat de la paraula 'exclusivitat'. Si no, té el futur assegurat a les revistes del cor. Esperarem el proper capítol!

imma ha dit...

Promet i molt l'hereu,seguirem amb molta atenció i curiositat les noves entregues ;)

jomateixa ha dit...

tens un nen que és un "fletxa". De moment només ens fas la crònica d'hivern, però segur que a l'estiu deu trencar força cors catalanets també...

oscarazal ha dit...

Suposo que no et preocupa la possibilitat de no tenir mai néts...

Salvador Macip ha dit...

Oscar, em preocupa més tenir-ne un grapat de mares diferents!! ;(