dimarts, 27 d’agost de 2013

Lletjo

A quina edat es comença a formar el concepte de bellesa dins el nostre cervell? Ens l'ensenyen o és fins a cert punt innat? No sé si són preguntes per a filòsofs del llenguatge o per a neurofisiòlegs, però la resposta me l'ha donat aquests dies el meu fill de menys de tres anys.

Anem pel carrer, passejant tranquil·lament, i de sobte el nano s'atura davant un senyor. L'assenyala i diu "lletjo!" (que per ell és el singular de "lletjos") amb cara de fàstic, i després continua com si no hagués passat res. Dues consideracions. Primera, sort que vivim a Anglaterra i aquí no ens entenen quan parlem català, sinó ja li haurien fet la cara nova (i a mi de retruc). Segona, evidentment nosaltres no li hem ensenyat mai a distingir les persones lletges, al contrari: ens estem esforçant a explicar-li que no pot anar fent servir el dit índex indiscriminadament i que ningú no és realment lleig (ehems), sinó que tots som macos, almenys per dins. Però no s'ho empassa. Això demostra que ell solet ha arribat a determinar què li agrada i què no, sense influències externes, i no té cap intenció de sotmetre's als criteris estètics que li volen imposar els seus pares.

Segons aquest petit experiment de camp, la bellesa podria ser un concepte universal, ancestral i molt menys lligat a condicionaments culturals del que ens imaginem. Quan el meu fill diu que algú és lletjo, us asseguro que l'encerta (cosa que és tot un problema en aquesta ciutat on visc, amb un gran percentatge de gent poc afavorida). De la mateixa manera, sap reconèixer perfectament les dones boniques (amb els homes no funciona, de moment). Igual que fa un obrer de la construcció ociós, quan li passa per davant una bellesa la repassa de dalt a baix i diu: "Oooooooh! Maaaca!". Llàstima que la noia no s'adona que li acaben de llençar una floreta.

[Publicat originalment el divendres 18 de juny de 2010]

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Si una cosa és segura, després d'un temps de conèixer l'Hereu, és que sap distingir la bellesa en les dones, i no es conforma amb una, sinó que acapara totes les que pot.

Segueixo pensant que és un tema molt interessant, he vist que aquest en el seu moment ja te l'havia comentat, potser és dels primers, qui sap. Això de saber quan se'ns genera el concepte de lletjor i de bellesa al cervell, i per què hi ha uns criteris estètics que semblen inherents. Però continuem només amb un N=1, i no sé si l'Hereu és representatiu! Hauré d'investigar els fills dels meus amics, que ara tenen una edat com l'Hereu en aquell moment. Però em poses de segon al paper, eh!

La meva maleta ha dit...

M'has fet recordar una anècdota de quan només tenia cinc anys; en una ocasió em vaig negar en rodó, a vestir-me amb la roba que la meva mare m'havia escollit, perquè la faldilla amb la samarreta, "no pegava"!! A casa, encara m'ho recorden ;-)

Maremeva algunes criatures, que clares tenen les coses! Em sembla que en el teu cas, ja et pots anar preparant...

Vicent Terol ha dit...

Justament, ahir llegia sobre l'atractiu físic. Segons la psicòloga Elia Roca, aquests són alguns dels elements a tenir en compte: cabell sa i arreglat, front descobert, ulls clars, cutis fi, dents iguals, simetria als trets facials i coincidència amb la moda.


Vicent Terol