dimarts, 10 de setembre de 2013

Els nens i la lectura

A casa meva sempre ha corregut la llegenda que  vaig aprendre a llegir als 3 anys. Jo no m'ho creia massa, la veritat, perquè els meus pares, com tots, tendeixen a l'exageració, però fa no gaire vaig parlar amb la meva professora de parvulari i el primer tema que em va comentar, sense que jo li ho preguntés, va ser precisament el de les meves proeses lectores a aquelles tendres edats. O sigui que sí vaig ser una mica precoç en aquest camp. És clar que això no vol dir gran cosa. No crec que començar abans a llegir sigui signe de res ni et predisposi a un fructífer historial literari. És una cursa de llarga distància, i la fogonada inicial hi juga un paper relatiu. 

A l'hereu sempre li han agradat els llibres, un motiu de satisfacció per nosaltres, que veiem que segueix la tradició familiar. Precisament aquest estiu ha fet un sprint important, fins al punt que havíem d'anar a la biblioteca cada dos per tres a buscar-li'n més i, quan no tenien el que volia, córrer a la botiga a comprar-lo. El resultat és que ha acabat llegint històries que corresponen a un parell de nivells superiors al seu. Quines conclusions podem treure d'aquest fet? Amb un pare escriptor i una mare traductora (i àvids lectors tots dos), es podria pensar que li hem passat el gen adequat. Ara, podríem argumentar tot el contrari i dir que hi té tirada precisament perquè ens veu llegint a casa. Fins i tot hem instaurat l'Hora de Lectura Familiar, en la què tots deixem el que estem fent per llegir una estona plegats al menjador (i tot i que va ser una iniciativa nostra, normalment és ell el qui la reclama, no l'hem obligat mai a fer-ho).

Que la influència dels hàbits familiars és important ningú ho dubta. És bàsic que l'entorn sigui estimulant si volem que la generació que puja sigui menys il·literata que la nostra. En aquest sentit, hi ha un llibre molt interessant preparat per l'editor Joan Carles Girbés que explica què cal fer (i què cal evitar) per fomentar la lectura en els petits. Us el recomano efusivament (el podeu trobar gratuïtament aquí).

Precisament el cap de setmana passat vam poder veure un exemple del poder de l'entorn. El dissabte vam fer la festa d'aniversari de l'hereu i una cosa que se sol donar als assistents en acabar és la Party Bag, una bosseta en la què normalment hi ha llaminadures i un grapat de joguinetes d'aquestes que no valen ni un euro. Nosaltres vam decidir que enlloc de gastar els diners en animalades que no serveixen per res (tenim calaixos plens de les joguines d'aquestes que anem recollint a cada festa) invertiríem la mateixa quantitat en llibres. Partint dels gustos de l'hereu, vam buscar per internet ofertes assequibles i així vam omplir les bosses. Érem conscients que la majoria dels nanos de la classe no estaven encara a aquell nivell, però tot i això vam decidir jugar-nos-la.

I va ser una bona idea. L'endemà vam rebre un grapat de missatges de pares dient que el seu fill els havia demanat immediatament de llegir el llibre que els havíem regalat, esperonats en part perquè sabien que l'hereu ja ho podia fer. Havien començat plegats, però de seguida els nanos s'esforçaven en llegir sols. I els pares se sorprenien de què fossin capaços de sortir-se'n amb texts en principi més avançats del que els tocava. O sigui que molts dels companys de classe de l'hereu no llegeixen millor (o tenen més ganes de llegir) simplement perquè no han rebut l'incentiu a casa, no perquè no estiguin intel·lectualment preparats per fer-ho.

Cadascú té uns gustos i unes habilitats diferents, i això és obvi ja des de molt aviat. Però el poder dels pares (i dels companys) no s'ha de menysprear. És una pena que els nanos desaprofitin el seu potencial simplement perquè ningú no els diu com l'han de fer servir.

6 comentaris:

Yáiza ha dit...

M'agrada molt això de l'hora de lectura familiar! Jo també vaig ser una lectora precoç, i com l'Hereu, llegia llibres per nens més grans. Té un cert perill quan amb 13 o 14 anys et comences a endinsar en les lectures per adults... hehehe.
Jo llegeixo perquè ma mare me'n va ensenyar, em llegia i després em feia llegir contes abans d'anar a dormir, i ella sempre té algun llibre a mitges. Espero que el dia que tingui fills, la meva afició per la lectura els esperoni a ells també a llegir.

XeXu ha dit...

Ahà! Així ja podràs! Ara entenc per què has llegit tant i tan variat, que no hi ha manera d'atrapar-te! Començant als 3 anys ho fa qualsevol!

Bromes a banda, em poso en el mateix sac que tu i que la Yáiza, pel que expliqueu. No vaig començar a llegir abans, però així que me'n van ensenyar, a casa feia pràctiques amb mon pare, que dels dos progenitors és el menys lector (el tema de la boja dels llibres va venir després...), però que pots creure que està molt per sobre del lector mitjà. El que sí que vaig aprendre abans van ser els números, mira tu, amb un bingo que teníem a casa. La iaia s'entretenia traient números i jo anar-los encertant.

Tornem als llibres. Vaig aprendre a llegir al mateix temps que els altres, però vaig esprintar. De seguida em vaig fer un habitual de la biblioteca de l'escola, tant és així que recordo el meu número de 'soci', el 109! Teníem unes fitxes de cartolina que ens anaven omplint amb cada llibre agafat, i te l'emportaves a mode de punt de llibre, com una mena de cupó. Només déu o el monstre de l'espagueti volador sap quantes fitxes vaig omplir, però la bibliotecària em tenia afecte, també em deixava agafar llibres per nens més grans.

Si em poso a explicar batalletes... de fet d'això en podria fer posts als meus blogs, no? Potser sí. Dir que també m'agrada molt això de l'hora de lectura familiar, segur que no podeu adoptar un nano així una mica crescudet, d'uns 35 anys? No menjo gaire, ara...

I dir també que la passió per la lectura em ve dels dos pares, però l'integrisme lector és cosa de ma mare, que quan té un llibre a les mans fa tremolar en Gollum. Quan vaig marxar de casa no va deixar que me n'endugués massa, quina tia. Però no cal dir que si algun cop arribo a tenir fills, miraré d'encomanar-los la passió lectora. Si la cosa va per genètica, espero ser homozigot dominant!

Ah, i felicitats per l'èxit de la vostra iniciativa. Ja teniu els pares dels companys de l'Hereu encisats, cosa que, sens dubte, li proporcionarà a ell un bon nombre de pretendentes noves.

Com m'enrotllo, però és que aquest post té molta cosa a comentar!

Salvador Macip ha dit...

Yáiza, a mi em passava el mateix. Ràpidament vaig aprendre on estaven les lectures més "per adults" de la biblioteca de casa :)

XeXu, potser menges poc però ens sortiries car en llibres! :) Gràcies pel comentari extens, la història és divertida.

Tirant al cap ha dit...

Moltes gràcies per la recomanació, Salvador!
És molt interessant el teu article. Quan hi faig xarrades sobre el foment lector sempre hi ha qui demana per les píndoles màgiques per encomanar el gust per la lectura, i sempre dic que l'exemple és el dóna millors resultats. Sense garanties, com tot en aquesta vida, però el fet de consolidar una hora de lectura compartida, o regalar llibres als companys són sens dubte molt bones iniciatives per crear el clima familiar adequat.
Jo aquesta vesprada tinc l'aniversari d'un company del meu hereu petit. Ja ho saben, quan em veuen entrar per la porta: el regal serà un llibre. Dissortadament, quasi sempre sóc l'únic que regala llibres en aquest tipus de festes, però no perd l'esperança d'esdevenir "un entre tants" algun dia...
Una abraçada!

Tirant lo Bloc ha dit...

Molt bo aquest apunt! M'hi sento molt identificat, tant en la part pròpia com en dels fills!

És un plaer quan veus que llegeixen tranquil·lament i concentrada quan segons abans estaven lluitant amb espases làser! (ja t'ho pots imaginar)

Xavier Salomó ha dit...

Fantàstic post i brillant idea la de l'hora de la lectura familiar, així com la literary party bag. Una forta abracada