Els nens i la lectura

A casa meva sempre ha corregut la llegenda que  vaig aprendre a llegir als 3 anys. Jo no m'ho creia massa, la veritat, perquè els meus pares, com tots, tendeixen a l'exageració, però fa no gaire vaig parlar amb la meva professora de parvulari i el primer tema que em va comentar, sense que jo li ho preguntés, va ser precisament el de les meves proeses lectores a aquelles tendres edats. O sigui que sí vaig ser una mica precoç en aquest camp. És clar que això no vol dir gran cosa. No crec que començar abans a llegir sigui signe de res ni et predisposi a un fructífer historial literari. És una cursa de llarga distància, i la fogonada inicial hi juga un paper relatiu. 

A l'hereu sempre li han agradat els llibres, un motiu de satisfacció per nosaltres, que veiem que segueix la tradició familiar. Precisament aquest estiu ha fet un sprint important, fins al punt que havíem d'anar a la biblioteca cada dos per tres a buscar-li'n més i, quan no tenien el que volia, córrer a la botiga a comprar-lo. El resultat és que ha acabat llegint històries que corresponen a un parell de nivells superiors al seu. Quines conclusions podem treure d'aquest fet? Amb un pare escriptor i una mare traductora (i àvids lectors tots dos), es podria pensar que li hem passat el gen adequat. Ara, podríem argumentar tot el contrari i dir que hi té tirada precisament perquè ens veu llegint a casa. Fins i tot hem instaurat l'Hora de Lectura Familiar, en la què tots deixem el que estem fent per llegir una estona plegats al menjador (i tot i que va ser una iniciativa nostra, normalment és ell el qui la reclama, no l'hem obligat mai a fer-ho).

Que la influència dels hàbits familiars és important ningú ho dubta. És bàsic que l'entorn sigui estimulant si volem que la generació que puja sigui menys il·literata que la nostra. En aquest sentit, hi ha un llibre molt interessant preparat per l'editor Joan Carles Girbés que explica què cal fer (i què cal evitar) per fomentar la lectura en els petits. Us el recomano efusivament (el podeu trobar gratuïtament aquí).

Precisament el cap de setmana passat vam poder veure un exemple del poder de l'entorn. El dissabte vam fer la festa d'aniversari de l'hereu i una cosa que se sol donar als assistents en acabar és la Party Bag, una bosseta en la què normalment hi ha llaminadures i un grapat de joguinetes d'aquestes que no valen ni un euro. Nosaltres vam decidir que enlloc de gastar els diners en animalades que no serveixen per res (tenim calaixos plens de les joguines d'aquestes que anem recollint a cada festa) invertiríem la mateixa quantitat en llibres. Partint dels gustos de l'hereu, vam buscar per internet ofertes assequibles i així vam omplir les bosses. Érem conscients que la majoria dels nanos de la classe no estaven encara a aquell nivell, però tot i això vam decidir jugar-nos-la.

I va ser una bona idea. L'endemà vam rebre un grapat de missatges de pares dient que el seu fill els havia demanat immediatament de llegir el llibre que els havíem regalat, esperonats en part perquè sabien que l'hereu ja ho podia fer. Havien començat plegats, però de seguida els nanos s'esforçaven en llegir sols. I els pares se sorprenien de què fossin capaços de sortir-se'n amb texts en principi més avançats del que els tocava. O sigui que molts dels companys de classe de l'hereu no llegeixen millor (o tenen més ganes de llegir) simplement perquè no han rebut l'incentiu a casa, no perquè no estiguin intel·lectualment preparats per fer-ho.

Cadascú té uns gustos i unes habilitats diferents, i això és obvi ja des de molt aviat. Però el poder dels pares (i dels companys) no s'ha de menysprear. És una pena que els nanos desaprofitin el seu potencial simplement perquè ningú no els diu com l'han de fer servir.