dijous, 31 d’octubre de 2013

Feliç castanyada

A casa avui celebrem el Halloween, perquè és el que es fa en aquest país i també perquè els nanos s'ho passen molt bé anant de casa en casa fent el gambirot disfressats de monstres i recollint llaminadures. Això la castanyera no ho té...
Però no hem faltat tampoc a la nostra tradició. Gràcies a la importació paral·lela, al llarg de la setmana hem fet la celebració prèvia amb panellets casolans, i avui al costat de les llaminadures i haurà castanyes torrades. Com sempre, respectant les festes locals sense oblidar les nostres...
Amb la casa engalanada amb teranyines i els nanos esperant que es faci fosc per sortir "de caça", us deixo amb un fantàstic dibuix multicultural i políticament correcte de la Carme per felicitar-vos el dia.

I també us poso un vídeo d'un personatge que feia una mica de por (adequat per avui), fins i tot amb el cabell tenyit de ros per semblar més surfista, que és el que toca aquesta setmana, durant la qual fins i tot els qui no s'havien comprat un disc seu en sa vida l'han plorat amargament (i públicament). Llarga vida al rocanrol i feliç castanyada!

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

Doncs Feliç castanyada i feliç Halloween per a tu també!

XeXu ha dit...

La il.lustració és molt xula i certa, la vella castanyera clàssica ha passat a la història. Ah, i si serveix d'alguna cosa, jo no he plorat gens Reed, em sap greu, precisament perquè en vida no li havia fotut ni cas i no m'agrada fer el paperot.

Apa, a cel.lebrar Halloween tu que ho pots fer sense que els més tradicionalistes et mirin malament!

Elfreelang ha dit...

Bona castanyada!!!! de por ja en fan els governants actuals!

cantireta ha dit...

La Carme fa unes il·lustracions molt encertades pel que fa als temps que corren: iròniques i alhora modernes.

Jo no vaig plorar lo Lou. Senzillament perquè lo costat fosc de la vida el sentia per l'Albert Pla, i cap dels dos són sants de la meva devoció (aiaiai, que avui n'era el dia...)

Salut i bon humor!

Olga Xirinacs ha dit...

A casa solem fer tot el que es presenta, sempre integrant el nou al vell, mai oblidant res. Així eixamplem l'imaginari de grans i de petits amb vetustes contalles del temps dels besavis, i amb algun monstre que hem aconseguit domesticar, com el vampir, algunes aranyes i petites mòmies. Les carbasses ja les tenien els pagesos d'aquí abans no vinguessin les americanes. Els follets de la llar, comuns a Anglaterra, també els teníem a casa des de les meves lectures de petita, amb contes traduïts de l'anglès.
Bona castanya t'ompli i bon panellet t'endolci.

jomateixa ha dit...

vaig tard, però m'ha fet molta gràcia igualment...

jomateixa ha dit...

per cert, t'has vist a l'Illa dels Llibres. Als dobles literaris?
http://www.illadelsllibres.com/category/dobles-literaris/

Salvador Macip ha dit...

Si, m'hi he vist, jomateixa, gràcies. La semblaná és sorprenent!

La meva maleta ha dit...

Ai quina llàstima arribar tard...si gairebé us heu acabat les castanyes! ;-)
Com sempre, és una alegria, trobar en les finestretes del blogroll un dibuix d'una servidora...i més encara si és en aquesta casa!
Suposo que va anar súper-bé, la multicultural castanyada, oi?

Petons!