Fa uns dies em va arribar un regal de reis avançat: el setè número de la revista cultural andorrana Portella, de la què us he parlat en altres ocasions. Com sempre, la qualitat de l'edició i dels continguts és molt elevada. És fantàstic que la revista hagi superat ja la mitja dotzena de números i espero que duri molts anys més. Si teniu oportunitat de comprar-la, feu-ho...
...especialment aquest número, perquè conté un text/relat meu on intento resumir la meva relació variant amb Andorra, que és, penso, la de molts catalans. Tot i això, ja hi hagut qui ha expressat la seva disconformitat amb el meu punt de vista, amb uns arguments que demostren que si es fa una lectura ràpida de l'article és possible que s'interpreti malament. Sempre és bo incitar al debat, això sí.
Va ser tota una sort que els editors em proposessin col·laborar-hi, després de ser assidu lector de la revista des dels inicis, perquè, a part de la il·lusió de veure un escrit meu en aquest format de luxe, em va donar l'oportunitat de col·laborar amb l'amiga Paula Bonet, una il·lustradora excel·lent i (per mèrits propis) cada cop més coneguda al món sencer. Així es com he tingut el plaer de veure les meves paraules acompanyades d'aquesta petita meravella que us deixo aquí.
1 comentari:
Bé, ja sabem que criticar és fàcil, oi? Més difícil és saber trobar les virtuts, per alguna gent és una missió impossible.
Paula Bonet +1, il·lustradora increïble, i és cert que darrerament se la veu per tot arreu, i penso que és perquè els seu art salta a la vista.
Algun dia d'aquest he d'anar a Andorra, a veure si tenen alguna muntanya decent per pujar.
Publica un comentari a l'entrada