Calaix de sastre

Tinc el blog una mica abandonat, aquests dies. El motiu és que vaig especialment saturat de feina. Per un costat, noves incorporacions al laboratori i un munt de classes i exàmens per corregir. Per l'altre, repassant galerades del llibre que sortirà per Sant Jordi (ja en parlarem) i del que estem preparant per la propera temporada amb La Galera (un invent molt original a sis mans que ja us explicaré després de l'estiu). Tot això, enmig d'aquesta boira fabulosa que fa uns dies que ha envaït la ciutat. (No és que això afecti la meva capacitat de treball, però és que buscava una excusa per penjar la foto de la "vista" des de la finestra de la meva oficina).

També estic treballant, amb més calma, en un parell de possibles projectes relacionats amb la divulgació, que encara no sé si sortiran, mentre acabo un llibre per nanos amb un amic i em disposo a ficar-me en una bogeria a vuit mans que pinta molt divertida de fer (tot i el caos que segur que serà). Tot i això, la meva feina literària principal d'aquests dies és la propera novel·la, de la qual ja en tinc un centenar llarg de planes. Hi porto ficat d'una manera o altra des que vaig acabar Hipnofòbia, i tinc alguns textos que són anteriors, però fins ara no havia començat a prémer l'accelerador. És diferent a les altres (com sempre), sobretot perquè per primer cop la història és realista i personal (sense res de fantasia). M'ho estic passant bé fent-la, i ja veurem quan l'acabo. Sóc lent, amb les novel·les, perquè les vaig deixant reposar mentre escric (i les alterno amb cent altres coses, és clar!), i les repasso mil cops. No ho sé fer d'una altra manera...

Entremig de tot això, les habituals connexions mediàtiques: aquí podeu llegir el meu article a l'Ara sobre la possible relació entre el plom i l'Alzheimer, aquí podeu escoltar el darrer Via lliure, sobre pròtesis, una olimpíada de bacteris a l'espai i per què ens agraden les cares boniques, i aquí l'anterior, sobre perquè massa vitamines pot ser dolent, l'edat dels taurons i uns tumors mil·lennaris. Demà a les 11.35 en tindreu un altre en directe. I finalment, aquest és el darrer article que he fet per a El Periódico, sobre què passarà quan la manipulació genètica d'humans sigui un possible.

I parlant d'Hipnofòbia, aquesta setmana signava el contracte amb una editorial que la traduirà al turc. Aquest llibre no para de sorprendre'm. El vaig escriure conscient que ere un repte formal i temàtic: construir una novel·la amb contes, en els quals els autèntics protagonistes de la història principal farien sobretot de secundaris, barrejant-hi referències tan disperses com els X-men, Shakespeare o David Cronenberg. No m'esperava que guanyés premis ni es traduís fora de la península. Sempre he cregut que era menys "assequible" que, per exemple, El joc de Déu... Però mira, aquí estem. I que continuï així!

Acabo recordant-vos que el llibre de contes que he editat amb en Jordi de Manuel ja està disponible. Si us interessa i la vostra llibreria preferida no el té, el poden demanar a la distribuïdora que surt a aquest targetó:

A més, el centre Octubre de Cultura Contemporània, de València, ens ha convidat a alguns dels autors a fer unes conferències al voltant dels temes relacionats amb el llibre. Va obrir el foc aquesta setmana en Jordi, i jo tancaré el cicle el juny. Si us hi voleu passar, sereu benvinguts.