dimarts, 8 de juliol de 2014

Lectures d'estiu (I): Mars dels Carib

Em vaig agafar una terna de llibres "generacionals" de la darrera fornada catalana per començar les lectures d'estiu. Us comento avui el primer: Mars del Carib, la novel·la debut de Sergi Pons Codina.

Es tracta d'un recull de vinyetes d'un jovent sense futur del barri barceloní de Sant Adrià. El referent més obvi per mi és Trainspotting, no sé si era el que tenia l'autor al cap, però el sentit de l'humor que destil·la m'ha recordat més a Mortadelo y Filemón. I ho dic com un elogi. He fet riallades incontrolables com en els millors clàssics dels agents de la TIA (fins al punt que els meus veïns a l'avió on estava llegint van començar a mirar-me amb suspicàcia). Pons Codina és com un Ibañez passat de speed. L'episodi d'un dels protagonistes disfressat de mòmia o l'atac final de la guerra freda dels companys de pis, per citar dos exemples, són gags visuals propis del slapstick més desfassat. I com aquests n'hi ha un munt.

Una altra referència que li he trobat, i aquesta segurament li sonarà estranya fins i tot a l'autor, és El petit Nicolas. La forma naïf d'explicar les aventures en primera persona i la manera que té el protagonista d'obviar la realitat m'han recordat moltíssim a la particular visió del món del nen de Sempé i Goscinny, si aquest fos adult i droggoaddicte.

La novel·la no sembla que tingui més aspiracions que les de divertir una estona. No li he trobat cap missatge ni m'ha semblat que portés enlloc. També l'he trobat una mica llastrada per alguns tics d'escriptor principiant que potser un editor més primmirat hauria pogut polir. Però tot i això, me l'he llegida en un parell de sentades i m'he divertit molt. No és per tots els públics, és clar, però si jugueu al joc que proposa l'autor, us ho podeu passar molt bé.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

No sabem com devia acabar el petit Nicolàs.

Perfecte Macip, així m'agrada, que recomanis llibres que no llegiré, encara que t'hagi divertit, però no em desperta interès ara mateix., La meva butxaca t'ho agraeix.

jomateixa ha dit...

no se si seria el meu estil, però no em faria res fer-hi un cop d'ull quan em passegi per alguna llibreria.

Chryssula Kokossulis ha dit...

Gràcies i moltes per la ressenya. Hi ha uns mots claus que m'han despert l'interés. M'ho miro per cert. ;)

Allau ha dit...

Pot ser bona lectura d'estiu. Però no serà massa juvenil?

Salvador Macip ha dit...

Chrys, a tu sí que em sembla que et pot agradar, a en XeXu i la jomateixa imagino que no...

Allau, els temes no són gens juvenils. Clar, els protagonistes tenen la meitat d'anys que jo, però els problemes que tenen són bastant universals (amb droga per mig..). Si saps a què vas, és entretingut.