dilluns, 1 de desembre de 2014

Els 40 anys del Mecanoscrit

El Mecanoscrit del segon origen, l'obra més coneguda de Pedrolo, va marcar la meva generació, la dels 70. Era una de les poques lectures obligades que agradava a tothom. Cap altra novel·la "de gènere" ha tingut una transversalitat igual, de les llistes de vendes a les aules passant pel beneplàcit de la crítica. El seu èxit encara perdura avui en dia, tot i que les noves fornades de lectors la deuen trobar una mica naïf, acostumats com estan ja a les distopies.

Per celebrar el 40è aniversari de la seva publicació, la SCCF ha organitzat un curiós homenatge al llibre: 40 escriptors dedicant-li 40 paraules (ni més ni menys). El Núvol ha anat publicant el resultat al llarg de la setmana passada (en teniu el recull aquí). Ha sigut un plaer contribuir-hi, tot i que no ha sigut fàcil trobar 40 paraules justes que encaixessin amb la idea. Al final vaig optar per la via de l'humor i em va sortir aquesta auca una mica marrana:


Una auca de l'Alba

L’Alba, verge i bruna,
quan surt de la bassa
s’adona tot d’una
que alguna cosa passa.

«Dídac, no anem pas bé:
Aquests marcians ens han cardat.
Vine aquí i t’ensenyaré
un pla bo de veritat.»

I així tornem a començar…

4 comentaris:

jomateixa ha dit...

Una bona proposta, força divertit.
Tens raó, un llibre que ha agradat força. Ja tinc ganes de veure la pel·lícula, rodada en part a Lleida.

McAbeu ha dit...

Molt bo!. Tot un gran resum en vers i molt divertit. :-)

Tot un clàssic el Mecanoscrit, jo també sóc dels que em va agradar molt la primera vegada que el vaig llegir. I també espero l'estrena de la pel·lícula... encara que em fa una mica de por que hi trobarem.

XeXu ha dit...

Hahaha, m'ha agradat més el teu homenatge que el llibre! Se li ha de donar el mèrit de ser pioner, certament, però avui en dia ha perdut força, trobo. El vaig llegir (rellegir) fa pocs anys i em va semblar pesadet.

En un parell de dies començo una mena de distòpia més moderna, a veure què tal.

Josep ha dit...

Novel·la mítica que jo vaig llegir massa tard.
Com sempre.