dijous, 29 de gener de 2015

Banderes


L'altre dia li van demanar a l'hereu per deures que fes una petita narrració de les vacances de Nadal i hi dibuixés la bandera del seu país, esperant que la gran majoria hi posaria la Union Jack. Ell em va mirar desconcertat i no vaig saber què dir-li. Ha nascut a Nova York, per tant tècnicament és americà. Ha viscut tota la seva vida (menys tres mesos) a Anglaterra, per tant se sent britànic. Els seus pares són catalans, per tant culturament és en part català. I legalment, també és espanyol.

Per ser políticament correcte i no imposar el meu criteri, vaig suggerir-li que triés la que se sentís que l'identificava més, i vam repassar un a un els lligams que té amb cadascuna d'elles. Com que això tampoc funcionava, vaig tirar pel dret: "Mira, dibuixa la catalana, que té uns colors molt macos, és fàcil de fer i quedarà molt bé en el full". Ja em poden acusar d'adoctrinament.

Ser emigrant no és fàcil, però em sembla que ser fill d'emigrant pot ser encara més complicat. Veurem cap a quina bandera es va decantant amb el temps...


10 comentaris:

Ferran ha dit...

Ara és quan surt el poeta i deixa un comentari del tipus: "podria haver dibuixat el blau del cel, la bandera de tots compartim".

Coi, m'hauré llevat inspirat, avui? ;)

Chryssula Kokossulis ha dit...

Les banderes o és a dir el moment de triar banderes no és gaire fàcil. Ni per als emigrants, ni per als fills, ni per als pares. Com que jo pertany a cadascuna de les categories et puc entendre perfectament. Ara bé. Els fills poden ser pragmàtics, tot molt bé, pels pares hi haurà sempre el regust d'una tria ja feta, una decisió amb més pes. Doncs, en realitat digues-li que dibuixi una bandera d'aquest lloc on es sent a casa. Esperem que no sigui una bandera de Burger King o McDonalds ;) :p

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots dos pels comentaris, que també sou emigrants i això us toca de prop...

Ferran, un pragmàtic li contestaria al poeta que els homes necessiten colors més intensos que no el blau del cel per a les seves banderes :)

Chrys, al final un se sent d'on se sent, i poc es pot fer per canviar-ho. Cadascú ha de triar la seva bandera quan arriba el moment. Fins i tot els que diuen qeu no en trien cap se senten part d'alguna cosa, és inevitable... I els pares poc hi podem fer!

JosepZP ha dit...

Doncs jo avui em sento anarquista i en paraules de Carlos Santana voto per un “mundo sin fronteras, banderas o carteras” (álbum Sacred Fire: Live in South America)
:-p

Clidice ha dit...

M'has fet rumiar en com una pila de gent ara té coixins amb la Union Jack o la bandera americana a casa i, en canvi, mostren al·lèrgia a la catalana. Pot ser són colors difícils de combinar amb la decoració mental d'alguns? En qualsevol cas, honorar l'herència és un símbol de respecte a totes. I al damunt és més fàcil de pintar! :)

XeXu ha dit...

Mira, facis el que facis, t'acusaran d'adoctrinador, així que tant per tant, tria la senyera!

maredetrès ha dit...

És realment complicat, i mentre són petits encara més, suposo. El nostre Gran, nascut a Alemanya, només amb passaport espanyol, se sent sobretot alemany i català, però és conscient que tècnicament és espanyol. De tota manera, demana insistentment el passaport alemany per poder jugar a la selecció de futbol del país on ha nascut. Que aquestes són les coses que realment els preocupen, a aquestes edats!

Joan Olivé i Mallafrè ha dit...

Bon dia, Salvador. Perdona l'OFF TOPIC, però no veig un formulari on demanar AJUT I COL·LABORACIÓ.

Fem una crida a la bona gent de Catalunya perquè s'adhereixin a la campanya que s'ha iniciat a finals del 2014 per TORNAR A BASTIR UNA CAIXA DE PENSIONS, 100 anys després, amb l'esperit que tenia inicialment.

En el procès cap a la independència, la població de Catalunya, amb les seves mateixes forçes, de baix cap a dalt, ha d'egigir a la Generalitat post 27 Setembre 2015 que concedeixi una llicència bancària a una nova Caixa d'Estalvis Catalana, la que ha de treballar com a Banc de Reconstrucció i Reindustrialització de Catalunya.

Demanem doncs adhesions per tenir una nova Caixa de Pensions

Salvador Macip ha dit...

Gràcies per la informació, Joan, és una idea interessant. Li faré un cop d'ull.

Salvador Macip ha dit...

No m'esperava que em citessis Santana, Josep! :)

Clídice, espero que almenys l'hereu d'això aprengui a respectar totes les herències i banderes.

maredetrès, sembla que vosaltres esteu passant pel mateix procés. No se m'havia acudit que al final fos el futbol qui et pogués ajudar a decidir!