dimarts, 27 de gener de 2015

Recull mediàtic del mes

Algunes coses que he han passat aquests dies:

Vaig fer una entrevista al Matí de Ràdio 4, amb en David Bueno i l'Eduard Martorell, parlant d'Els límits de la vida.

Dissabte passat vaig publicar aquest article al Periódico sobre l'origen del llenguatge (comentant una interessant teoria que ha aparegut recentment i el relaciona amb les primeres eines de pedra).

I diumenge, un article a l'ARA sobre  un fet curiós de la proporció entre homes i dones: en temps de crisi neixen més nenes i nens més forts.

Al Catorze.cat em van demanar una llista de 14 llibres, pel·lícules o cançons per a la secció "Les catorze". Jo els vaig preguntar si s'hi valien còmics (un parell dels convidats havien colat obres de teatre, per variar). El còmic és una forma d'art com qualsevol altra i encara ningú no l'havia reivindicada. Em van dir que endavant, així que vaig haver d'esforzar-me molt per deixar en només 14 la llista dels còmics que més m'han marcat. Sé que molts de vosaltres no en llegeix, perquè encara hi ha prejudicis que ens fan pensar que el còmic és una cosa infantil, però jo defenso que aquests còmics que cito (i milers d'altres) tenen tanta qualitat artística com molts llibres o moltes pel·lícules. I sí, també n'he posat de dirigits als més joves. No tots els grans còmics són les famoses "novel·les gràfiques" que llegeixen els hipsters des de fa uns anys. Us copio la llista aquí, a veure quants en coneixeu (i els que domineu el tema, quants d'aquests hauríeu triat també):

La marca amarilla (de la sèrie Blake y Mortimer), d’Edgar Pierre Jacobs.
El cometa de Cartago (de Las aventruas de Freddy Lombart), d'Yves Chaland.
Corto Maltés: Fábula de Venecia, d'Hugo Pratt.
El Incal, d'Alejandro Jodorowsky i Moebius.
Watchmen, d'Alan Moore i Dave Gibbons.
El misterio de Susurro (de la sèrie Roco Vargas), de Daniel Torres.
Z com Zorglub (de la sèrie Espirú i Fantàstic), de Franquin.
Hellboy: Semilla de destrucción, de Mike Mignola.
Els cigars del faraó (de la sèrie Les aventures de Tintín), d'Hergé.
A Dame to Kill For (de la sèrie Sin City), de Frank Miller.
Verano indio, d'Hugo Pratt i Milo Manara.
Rapsodia húngara (de la sèrie Max Fridman), de Vittorio Giardino.
Predicador, de Garth Ennis i Steve Dillon.
Parker: El cazador, de Darwyn Cooke.

I per acabar, La reina de diamants ha rebut tres crítiques bones, del XeXu, de la Sílvia Cantos i de La petita llibreria, feu-hi un cop d'ull. És un llibre que impacta!


5 comentaris:

XeXu ha dit...

Sens dubte, l'imput més mediàtic d'aquest mes és la ressenya al 'Llibres, i punt!', per descomptat. Bé, almenys ja saps que si en parlo bé, no exagero.

Sobre els còmics, sort que n'has colat un de Tintin, si no res de res. Conec Whatchmen, però no m'hi he acostat ni a quilòmetres.

jomateixa ha dit...

Sense afluixar, com sempre.

LEBLANSKY ha dit...

D'entrada, l'onada virtual et faig per la gosadia de proposar tebeos, i no et vas quedar curt citant-ne 2 o 3, no: tota la llista ho són!
Veig que la línia clara i l'escola francobelga arrasen a la llista, i que només cedeixes un petit espai, al final, per als americans, i aquí m'has sorprès en no incloure cap Batman (el d'en Miller, suposava): com pot ser? És com si jo no hi poses el Daredevil (el del Romita jr i l'Ann Nocenti, en el meu cas).
També és divertit veure com, tot i les enormes similituds que tenim, hi ha petites diferències que ens permetrien iniciar una deliciosa discussió de tarda sencera amb Cacaolat inclòs: per exemple, la tria de l'àlbum de Tintin, en la qual cosa no et mostres gens canònic. Mitja humanitat tintinaire optaria pel lotus blau, mentre l'altra mitja ho faria per Tintin al Tibet, mentre que tu te'n vas... als cigars del faraó? Ara hauria de dir que mira que n'ets, de difícil, però com que jo em decanto per l'estel misteriós, doncs millor em callo ;)
En tot cas, si intento posar-me en el teu lloc, només trobo a faltar les aventures dels cosins Bone i sobretot algun drama d'en Seth.
Dit això, deixo constància que aquesta entrada del bloc seria un bon entrant de cara a l'esmentada possible trobada amb cacaolat, i que en tot cas, el cacaolat sempre és substituible ;)

LEBLANSKY ha dit...

Per cert, com que vas de llistes, si vols passat pel Santa Tecla i critica la meua.

Salvador Macip ha dit...

Sabia que estaries d'acord, Amadeu! :) El problema ha sigut reduir-la només a 14. A la primera versió, tenia el Bone, és clar, i un Batman (The killing joke, de fet). Per ser justs, vaig escollir només un còmic de cada autor, i del Miller preferia un Sin City, que visualment és més innovador. I del Moore havia de ser el Watchmen, cosa que em descartava el seu Batman. Ja veus, no era tan fàcil!

Del Tintin m'inclinava més per El secret de l'unicorn o Objectiu la lluna, però com que són dobles, no m'anaven bé. Els cigars del faraó és un dels primers que vaig llegir i em va marcar molt!

M'ha faltat espai per un Peyo (Benet tallaferro o Jan i Trencapins) i un Gil Pupil·la, també! I tants altres... Haurem de prendre molts cacaolats per discutir el canon! :)

Havia vist la teva llista ja, però reconec que només conec un parell de la selecció d'aquest any! No estic gaire el dia...