divendres, 26 de juny de 2015

En el 25è aniversari de la mort de Pedrolo


Potser calen aniversaris per a què es torni a parlar d'algú. Ja s'ha dit moltes vegades que Perdolo és un dels nostres grans oblidats. Sembla que almenys aquests dies, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort, s'està recuperant la figura del nostre escriptor més productiu i polifacètic, peça clau també en la implantació de la literatura de gènere a casa nostra, una feina que ha sigut essencial en la normalització del català. Esperem que algun dia també els editors es dediquin a recuperar el seu fons editorial, la majoria actualment descatalogat (quan veurem una re-edició integral del magnífic cicle Temps Obert?).

Jo vaig créixer com a lector llegint Pedrolo. És un dels primers ponts entre literatura juvenil i literatura adulta que vaig travessar. Vaig començar amb Domicili provisional, uns quants contes, després el Mecanoscrit (és clar) i llavors vaig descobrir Trajecte final, Joc brut, Temps obert... i finalment la part més experimental (Sòlids en suspensió, D'esquerra a dreta respectivament, No hi fa res si el comte duc no va caure del cavall a Tàrrega...), que em va ensenyar que en literatura també es podia intentar anar més enllà de les normes establertes.

Per tot això: moltes gràcies, Pedrolo! Tant de bo les noves generacions el puguin descobrir ara.

(No us perdeu el documental que van passat ahir a la tele i l'interessant post que ha fet la Júlia sobre Pedrolo.)

7 comentaris:

jomateixa ha dit...

Aquest any una de les lectures obligatòries a l'institut de les nenes era de Pedrolo, a la meva filla li va agradar molt. L'any passat jo els vaig deixar el Mecanoscrit i s'hi van enganxar les dues. Ara estem esperant veure la pel·lícula que es va rodar a Lleida.
Tots hem de contribuir a que no només llegeixin les novetats.

Chryssula Kokossulis ha dit...

Vaig enganxar-me amb en Pedrolo fa uns anys. Ara ja llegeix les seves obres més inusuals i m'ha agradat força aquest homenatge que li han fet. Gràcies al streaming he pogut veure la docu al final. Sempre m'agrada molt que la seva narrativa és fresca i llueix una ment ben oberta. Tinc pendent de llegir encara unes obres. Entre ells la seva obra eròtica. :)

XeXu ha dit...

Tot just he llegit dues obres seves, i el Mecanoscrit no em fa massa el pes, però ja tinc una altra, que és 'Trajecte final', esperant a la lleixa. A veure quan li toca. Celebrem l'aniversari com toca.

Salvador Macip ha dit...

M'havia oblidat la part eròtica del seu catàleg, Chrys! Molt important quan ho llegeixes a l'adolescència... :)

Fina ha dit...

Sempre vaig tenir apreci per Manuel de Pedrolo. El recordo com a lluitador de la causa catalana, seriós i per descomptat per la seva literura de la que només he llegit El Mecanoscrit, Joc brut i Cendra per Martina. Vaig veure el documental de Tv3, molt recomanable, i també espero que com dius, Salvador, s'en publiciti i rememori el seu llegat.

Elfreelang ha dit...

és d'agrair que t'hagis recordat....gran escriptor, versàtil , geni contista que va tocar gairebé tots els registres literaris ....no lloem mai prou els nostres grans escriptors i escriptores

Loreto Giralt Turón ha dit...

A veure si se'n surten i podem tornar a trobar els seus llibres a les biblilioteques i llibreries.