dimecres, 15 de juliol de 2015

Per què Michelíada és el llibre de l'estiu

Us volia parlar avui de Michelíada. Estem davant d'un artefacte únic (com tots els que pareix l'Antoni Munné Jordà, per altra banda). Per mi, és el llibre perfecte per aquest estiu, perquè ho és tot menys un llibre d'estiu: no es pot llegir de qualsevol manera estirat a la platja, sinó que hi has de prestar atenció; no té una trama àgil d'acció, sinó que la història és el menys important; no en podràs parlar amb els teus amics perquè no és un llibre per a tothom. És, en resum, un experiment espeterrant com cap altre en la nostra literatura, que només algú tan visionari com l'Antoni podria haver escrit (i algú tan valent com Males Herbes podria haver publicat).

Si no heu llegit en algun lloc de què va la història, aquesta entrevista al Núvol us ho aclarirà. De forma molt resumida, es tracta de reescriure la Ilíada en clau de ciència-ficció. Però això despista. Us podríeu pensar que és un homenatge a la literatura de tropes espacials, però en canvi ens trobem més a prop de James Joyce (i el seu Ulisses, basat en una premisa similar) que de Robert A. Henlein.  No és, per tant, un llibre de gènere tal com ho entenem normalment (tot i que l'Antoni és una de les persones que més ha fet per la literatura de ciència-ficció a Catalunya). És un llibre avantguardista, en el sentit que l'estructura i les formes pesen tant (o més) que el que s'intenta dir. Aquí l'Antoni juga amb diferents dialectes del català, una feinada des del punt de vista lingüístic (em recorda als diàlegs en "barceloní" real de Entre Sant Peters i Sant Pau), i amb diferents formats narratius (des del guió a l'entrevista passant pels comunicats de notícies o els monòlegs interiors) i referents (Pedrolo, Vonnegut, o fins i tot Ramon Muntaner), tot per parlar d'una guerra moderna entre europeus i islamistes que acaba sent dirigida pels reporters (fent el paper dels déus de la Ilíada) que la converteixen en un espectacle de masses . El resultat és indescriptible (i, per desgràcia, intraduïble, tot i que aquest seria un bon llibre per exportar i demostrar quina mena de coses sabem fer a Catalunya). Una experiència lectora molt diferent per a tots els qui s'atreveixin a entrar a aquest univers particular i facin l'esforç de pelar les capes de la ceba que hi trobaran.

Cada llibre de l'Antoni és una sorpresa i aquest, a més, és una bona notícia, perquè feia un grapat d'anys que no teníem cap novel·la seva. A veure si serveix per a recuperar una figura que mereix ser més coneguda, un dels escriptors més arriscats i innovadors que tenim, capaç de fer novel·les "populars" (com Entre Sant Peters i Sant Pau o Veus de boira des del pont) o "experimentals" (com l'espectacular Llibre de tot o la mateixa Michelíada) i que totes elles sonin úniques i diferents i no es digereixin a l'instant com tot el fast food que ens trobem a les llibreries. I a sobre l'Antoni escriu de conya, que no és tan habitual. 

8 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

precisament d'ací a una estona l'haig d'anar a recollir, que ja no en tenien o no els hi havia arribat a la llibreria a SBD, el va recomanar fa uns dies la Júlia COSTA i ja veig que coincideixes amb ella en la valoració del llibre de Munné.

salut

Allau ha dit...

Me'l reservo. Compto que un llibre així mantindrà les seves virtuts quan arribi la tardor, ja que no sembla adequat per llegir-lo a la platja o als aeroports.

vullunfestuc ha dit...

És, com dius, un llibre d'aquells difícils de compartir. Per l'estil, per la temàtica, pel "gènere", etc. En canvi és d'aquells que no et pots estar de recomanar, perquè llegint-lo t'ho passes de €¬~#@ mare!

Salvador Macip ha dit...

És un llibre que no deixa indiferent, que com diu vullunfestuc s'ha de recomanar, si més no per eixamplar les mires lectores de la gent!

XeXu ha dit...

Us veig molt entusiasmats. La veritat és que no m'atreu gens... em sembla que me l'estalviaré...

Salvador Macip ha dit...

XeXu, aquest no el veig per tu (ja et vaig coneixent...), entenc que te'l saltis.

jomateixa ha dit...

fa por i atrau a la vegada quan dius coses com que és un experiment espaterrant, un escriptor arriscat i innovador...
El poso a la llista i mentre la vaig reduint, m'ho vaig pensant.

Loreto Giralt Turón ha dit...

En Francesc Puigcarbó me'l va recomanar. D'entrada no em fa gaire gràcia però m'ho rumiaré.