dilluns, 31 d’agost de 2015

El problema de les vacunes

Per diversos motius, darrerament se sent parlar molt de vacunes. La setmana passada es rebia amb alegria la notícia que, per fi, estem a punt de tenir-ne una contra la malària, una malaltia que mata prop de tres quarts de milió de persones a l'any. Es diu Mosquirix (abans es coneixia com a RTS,S) i l'impacte que pot tenir en països de l'Àfrica subsahariana, on la malària té més prevalença, és fenomenal. Més o menys al mateix temps, es feia públic a la revista The Lancet un assaig clínic fet a Guinea amb la primera vacuna experimental contra l'Ebola, un exemple del que es pot aconseguir quan científics de tot el món treballen amb un objectiu comú i amb una rapidesa proporcional a la gravetat de l'epidèmia. El proper brot d'aquest virus, que mata fins al 90% dels infectats que no tinguin accés als tractaments necessaris, hauria de ser molt més fàcil de contenir.

Malgrat la mala premsa que tenen les vacunes, no he llegit gaire opinions en contra d'aquestes dues, a part dels habituals que veuen conspiracions fins i tot sota les pedres. I això que, si es vol, segur que se'ls podrien trobar pegues. Per exemple, tot i que la protecció que proporcionarà la de l'Ebola pot ser espectacular (diuen que arribaria al 100%), la de la malària té una eficàcia de només el 30%. És un percentatge que hauria fet desestimar qualsevol altra vacuna, però la necessitat és tan imperiosa que s'ha optat per tirar endavant de totes maneres. A més, s'ha desenvolupat en bona part gràcies al capital privat que ha aportat una companyia, GSK, igual que la de l'Ebola, que no hauria sigut possible sense la inversió de la Merck. Quan es comercialitzin, les farmacèutiques en trauran un profit considerable (però segurament menys que de qualsevol altre fàrmac que tinguin en cartera), i això hauria de posar ­nerviosos els qui creuen que el seu objectiu és només estafar-nos i enverinar-nos.

Segurament, la raó principal del fet que la majoria de reaccions a aquestes dues vacunes han sigut favorables és que és obvi que salvaran moltes vides. El problema d'altres de més clàssiques, com la triple vírica contra el xarampió, les galteres i la rubèola, és que no ens adonem que sumen molts anys fent-ho. Un article publicat a la revista PNAS fa un parell de mesos arribava a la conclusió que per convèncer els detractors de les vacunes és inútil demostrar científicament que són un dels millors fàrmacs que s'han inventat i que tenen un alt percentatge d'èxit i molt pocs efectes secundaris (surten guanyant de la comparació amb gairebé qualsevol medicament, fins i tot l'aspirina). La millor manera, proposen, és ensenyar-los què els pot passar als seus fills si no els vacunen. Si això és cert, és possible que el trist cas del nen d'Olot víctima de la diftèria aconsegueixi que uns quants entrin en raó.

Els motius per témer les vacunes que es donen rutinàriament als nens són irracionals, perquè no hi ha dades sòlides que els corroborin. Però a tot arreu, des de l'Àfrica fins a Europa, la gent troba excuses per justificar que vacunar és menys segur que arriscar-se a patir una malaltia greu. A Nigèria, per exemple, tot just ara sembla que estan a punt d'eliminar la poliomielitis, una malaltia pràcticament eradicada que va ressorgir amb força el 2003 quan va començar a córrer el rumor que la vacuna provocava esterilitat. I cal recordar que, pel fet que hi ha pares que fan cas a fonts d'informació equivocades, als Estats Units i la Gran Bretanya han augmentat perillosament els casos de xarampió, una malaltia que a finals del segle passat encara matava gairebé un milió de persones a l'any.

Mentrestant, cada cop que es comercialitza un nou fàrmac contra el càncer s'elogia unànimement a tots els mitjans, malgrat que normalment té un preu desorbitat, funciona només en un percentatge petit dels malalts i sovint allarga l'esperança de vida només uns mesos. La majoria de vacunes, en canvi, són relativament barates, cobreixen prop de la totalitat de la població i salven milers de vides cada any. Costa entendre que, amb aquest currículum, continuïn sent el dolent de la pel·lícula.

Potser a part d'investigar per obtenir millors vacunes el que caldria és que s'invertís una part del pressupost a contractar un bon equip de relacions públiques que netegés la seva imatge. Ho vaig dir un cop en una conferència i, per desgràcia, és una màxima que segueix vigent: la pitjor vacuna del món és la que la gent no es vol posar. Si no aconseguim generar confiança, els avenços que es fan als laboratoris no serviran de res. Aquest és un dels reptes principals que ens espera en els propers anys si volem estalviar-nos morts innecessàries per infeccions que es podrien evitar fàcilment.

[Publicat El Periódico, 8/8/15]

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Tal com diu la campanya, les vacunes fan por, però fa molta més por no tenir-les

Júlia ha dit...

Crec que part de la desorientació sobre el tema no ve d'aquestes que menciones sinó del tema de la grip A o del papiloma, per això potser caldria parlar-ne de forma menys general i de cadascuna en particular, per altra banda molts metges, fins que hi ha hagut aquest cas dramàtic, no insistien en excés sobre la qüestió, ara tots corre-m'hi.