dimecres, 2 de setembre de 2015

Comencem el curs...

S'ha acabat oficialment l'estiu i tornem a posar-nos en marxa. D'aquí uns dies us parlaré dels dos llibres que publicaré aquesta temporada de tardor, els primers d'una sèrie juvenil que estic fent amb el Lluís Llort i el Sergi Càmara. Però de moment, començo amb un petit recull d'algunes coses que han aparegut aquests dies de poca activitat.

A l'ARA vaig parlar fa poc del misteri dels càncers infantils, i la relació que poden tenir amb les guarderies i els infeccions. Les aparicions mediàtiques d'estiu es completen amb dues intervencions a Catalunya Ràdio: una entrevista que em va fer l'Àdam Martín, i una breu col·laboració a El Matí per parlar amb la Sílvia Comet (minut 10:30) de Sherlock, la sèrie de la BBC, de la qual sóc fan declarat.

I en l'apartat de crítiques, l'Edgar valorava Hipnofòbia, la jomateixa parlava del meu últim llibre, la novel·la juvenil El secret de la banya embruixada (i de Punts de fuga, el recull on s'ha publicat el meu darrer conte), que rebia la puntuació màxima a la crítica del Faristol i també sortia molt ben parat al Fantastik, i el XeXu rescatava el meu únic llibre de contes (un recull prehistòric, com aquell qui diu!).

4 comentaris:

jomateixa ha dit...

Ja en tenia ganes de veure que maquinaves. Espero les novetats impacient.
No sé si t'has adonat que al meu bloc hi ha empat en ressenyes entre tu i Ken Follett...

XeXu ha dit...

Quina pressió que et posa la Jomateixa, hahaha! Però jo no seré menys. Aquesta tardor surt llibre de Murakami, així que a espavilar. A més, llibre de Macip + Llort? Jo el vull. Ara.

Gemma Sara ha dit...

M'ha agradat molt el teu conte a "Punts de fuga", és el primer que llegeixo del llibre, espero que els altres m'agradin tant!

Salvador Macip ha dit...

Entre el Ken Follet i el Murakami la pressió no afluixa, eh? No patiu, jomateixa i XeXu, que tinc una temporada planejada que us donarà molta feina... i deixarà els meus competidors derrotats! :)

Gràcies, Gemma Sara! És un homenatge a un clàssic del gènere, el meu conte, però ja veuràs que els altres autors han anat més per la tangent.