Aquest estiu faré poques vacances. Al Facebook tothom ha començat a penjar fotos de les seves escapades i, per no ser menys, aquí us faré avui un recull d'imatges de Santiago de Compostel·la, on fa uns dies vaig anar a un congrés. No és el mateix que unes vacances de veritat, però bé, així mantinc el costum d'altres
anys de penjar un petit reportatge fotogràfic a l'estiu...
La catedral, d'obres.
La Facultat de Medicina, on es feia el congrés.
Caminant mirant al terra...
Sabíeu que a la catedral de Santiago tenen una còpia de la moreneta?
A la Facultat de Química ningú ha pensat en despenjar l'escut pre-constitucional, que llueix a la façana amb el seu eslògan habitual d'unitat, grandària i llibertat.
Aquest eslògan, a la paret d'una església, feia més gràcia: "Fora rosarios dos nosos ovarios".
Pop a la gallega. Ens en vam fer un tip.
Un dels preciosos carrers al voltant de la catedral.
Turisme de proximitat.
Un dels pazos de la ciutat
Si poses una creu al jardí del pazo, l'efecte pot ser una mica tètric.
Decoració d'un pazo. Els afeccionats a la caça tenen uns gustos curiosos...
Carrers del barri vell. És un plaer perdre-s'hi.
Tornant cap a casa, un mar de núvols sobre una muntanya...
...i una mena de bolet atòmic.
8 comentaris:
No sabia això de la còpia de la Moreneta. Algun any em tocarà deixar-me caure per Galicia ^^
per als que encara no hem fet vacances les fotos dels altres donen certa enveja, fins i tot les teues encara que siga per un congrés també, una abraçada
De fotos del congrés jo no en veig cap, per tant, qui podria pensar que això no van ser unes vacances?
D'això es tracta, Xelo, de fer una mica d'enveja... encara que sigui fen trampes :)
Ei, XeXu, que he posat la pancarta del congrés com a prova! :)
Ara no sé si vam veure aquesta rèplica de la moreneta, fa una dècada, sí que recordo que em va xocar veure noms de carrers franquistes, no sé si ha canviat... S'agraeix el reportatge!
Uns carrers molt bonics i una ciutat amb màgia! I sempre s'ha d'aprofitar per conèixer un poc el lloc on vas, el motiu no importa... encara que la conferència tenia bona pinta també...
Quan nosaltres vam anar-hi, la catedral també estava en obres.
Fantàstic, xec, felicitats pel reportatge. Sóc descendent de gent celta i vull pensar que als gens hi porto una mica d'aquella melancolia i que els personatges mítics acompanyen la meva imaginació. La meva 'abuela' materna, María del Amor Hermoso Herrero Besada, filla de A Estrada, va guanyar un premi de piano al conservatori de Santiago. Enyoro aquelles terres verdes i humides i no m'agraden aquests secarrals d'aquí.
Que tinguis una bona, bella i profitosa entrada tardoral. Gràcies pels teus bons desigs.
Publica un comentari a l'entrada