Humans modificats genèticament?

Darrerament, he fet algunes conferències sobre l'impacte que té la ciència en la societat i els problemes ètics que poden generar alguns dels avenços més recents, arran d'un llibre que vaig publicar l'any passat. Un dels exemples que poso és el de la manipulació genètica. En les últimes dècades hem après a jugar amb l'ADN, i ara som capaços de generar animals i cultius modificats, en els quals afegim o traiem gens per obtenir l'efecte que ens interessi. En si mateix, això ja ha propiciat moltes discussions, sobretot al voltant de si són unes pràctiques segures o no ho són. Però una de les implicacions d'aquests tècniques, molt més important des del punt de vista moral, s'acostuma a comentar poc: la possibilitat de manipular el genoma humà.

El motiu pel qual no es parla gaire de la idea d'alterar els gens dels nostres fills abans que neixin és doble. Per una banda, la majoria de països tenen lleis que ho prohibeixen, principalment perquè serien canvis que es mantindrien en generacions futures. Però la raó principal és que, fins ara, no era tècnicament possible. El debat, doncs, s'havia deixat de banda perquè era massa abstracte. Les coses van canviar sobtadament amb el descobriment de la tècnica anomenada CRISPR/Cas9, que ha alterat la manera de treballar dins dels laboratoris però que ha passat força desapercebuda a la societat, potser perquè les seves aplicacions a la vida real encara queden lluny. Precisament, en Pere Puigdomènech n'explicava els detalls tècnics en aquesta secció la setmana passada, i comentava que el CRISPR/Cas9 ens proporciona per fi les eines per editar el genoma humà tal com ho fem amb el de qualsevol altre ésser viu. Per primera vegada el concepte passa a ser en teoria factible.

A les conferències, avisava que no tardaríem a veure experiments en aquesta direcció i que llavors sí que hauríem de començar a considerar seriosament si és desitjable o no retallar i enganxar els gens d'un embrió humà per millorar-lo. I precisament fa cosa d'uns mesos va començar a circular en el món científic el rumor que algú ja ho havia aconseguit fer. Encara no se sabia qui ni a on, però la reacció va ser immediata: el debat sobre si s'havien de prohibir aquesta mena d'estudis va esclatar a les revistes especialitzades. Uns experts deien que era un avenç espectacular que ens permetria fer un salt biològic gegantí, mentre que altres deien que els perills que comportava la tècnica eren massa grans per llançar-s'hi de cap. Pensem-hi: poder canviar els gens que l'atzar i els nostres pares ens donen podria fer-nos més resistents a malalties, més longeus, més forts, més intel·ligents... però també tenim la informació per fer-nos més alts, més rossos i més blancs. Malgrat que el benefici social podria ser incommensurable, l'espectre de l'eugenèsia, la teoria que proposa fer evolucionar l'espècie humana seleccionant determinats gens, i que tan de mal va causar quan va caure en mans dels nazis, ressuscita de cop i volta multiplicat per mil ¿Qui decidiria què és millor? ¿Com evitaríem la discriminació i l'homogeneïtzació de l'espècie?

Finalment s'ha vist que era cert: el dia abans de Sant Jordi, un grup de científics xinesos dirigits pel doctor Junjiu Huang publicava a la revista Protein & Cell l'article que descriu com han intentat modificar en embrions humans el gen responsable d'una malaltia anomenada beta talassèmia, utlitzant el CRISPR/Cas9. El percentatge d'èxit va ser baix, i caldrà molta feina abans la tècnica no es pugui aplicar clínicament. Però és el primer pas.

El més sorprenent és que aquesta notícia no hagi sortit a primera plana. A part de l'article d'en Pere Puigdomènech i d'aquest mateix, n'he vist poques referències. En calen més. Si podria canviar el destí de la nostra espècie, ¿per què la discussió es limita a les publicacions del ram? ¿Per què no tenim articles d'opinió en cada diari defensant una o altra postura? Abans no anem un dia al metge i ens presenti un catàleg amb totes les opcions per tunejar el nostre futur fill, hem de poder dir si aquest és el futur que realment ens interessa. I per fer això hem de tenir a l'abast tota la informació. Cal que els científics comuniquem, però també cal una premsa que entengui que la ciència no s'ha de relegar per defecte a un racó secundari del diari o del telenotícies.

I, sobretot, cal que tots ens interessem per aquests temes. Per això avui he tornat a parlar-ne, per demanar a tothom una mica més d'implicació en les novetats científiques. Estan passant coses molt interessants en biomedicina, i les conseqüències ens afectaran un dia o altre a tots, d'una manera que encara és difícil de preveure. Hem d'esforçar-nos per no quedar-nos-en fora ni deixar ningú fora d'aquesta revolució que estem a punt de viure.

[Publicat a El Periódico, 16/5/15]