dimecres, 11 de novembre del 2015

Deixeu la CUP en pau

A aquestes alçades de la pel·lícula hauria d’haver quedat ben establert que la independència de Catalunya és un projecte en el qual o bé hi participa tothom o no arribarà mai a bon port. No es tracta que un senyor surti ell sol al balcó a proclamar la República en el moment i de la manera que li sembli millor: hem deixat clar en més d’una ocasió a les urnes que ningú pot capitalitzar el Procés i que el poble vol que totes les faccions hi diguin la seva. Així que no cal que ens estranyem del complex panorama post-electoral que s’ha generat després del 27S: és el resultat lògic d’intentar que l’ampli sector secessionista es posi d’acord. Un bon exemple que cada poble té el govern que mereix, o si més no el que ha demanat.

Situats a l’ull de l’huracà per una sèrie de conjuntures numèriques, a qui li ha tocat el paper d’ase dels cops aquests dies és a la CUP. Molta gent els culpa de dificultar innecessàriament un acord vital i de no voler fer el que se suposa que han de fer: política. Perquè qualsevol que hagi vist The West Wing sap que la política, en el context de la democràcia, s’entén com l’art de negociar un compromís en funció del suport popular que té cadascú, no de seguir fidel a un ideari fins a les últimes conseqüències, que és una línia d’acció més pròpia d’altres sistemes de govern.

Però això no hauria de ser una sorpresa, perquè tots coneixem bé el programa de la CUP (si més no els seus votants, espero), farcit de punts més propers a les teories comunistes que a les de la democracia moderna (llegiu-ne, per exemple, els models socials defensats a les planes 9 i 13 o els econòmics que surten a les planes 23, 30 o 73). Per tant, era d’esperar la línia que han adoptat en les converses, sense voler abandonar els principis bàsics, vetant candidats de la llista majoritària i proposant de revertir el poder a les assemblees, enlloc de cedir raonadament als plantejaments bàsics de la força que ha obtingut més suport.

Com apuntàvem al principi, la independència només s’aconseguirà si la vol prou gent. I això inclou els puristes de vuit cognoms catalans, els acabats d’arribar, els qui han vist la llum amb la crisi o amb la caiguda del cavall de Mas, els separatistes de tota la vida, els maulets que cremen estanqueres, els qui tenen una botiga i van a missa, els indignats, els qui estan preocupats per la seva butxaca, els qui estan preocupats per la supervivència de la seva cultura, els castellanoparlants, els idealistes, els pragmàtics, els qui volen construir un país i després pensar de quin color el pinten i els qui creuen que la República Catalana serà d’esquerres o no serà. En el moment que s’alieni algun d’aquests col·lectius sobiranistes, pels motius que sigui, els números, que són justets, deixaran de sumar i s’anirà tot en orris. 

Com aconseguir que tots ells es donin la mà és una altra història. Els unionistes confien que això no passarà mai, i a vegades pot semblar que se’ls complirà el desig. En altres moments, l’embranzida secessionista té aspecte de ser imparable. Veurem com acaba, perquè això no és una cursa de cent metres, sinó una marató amb obstacles, i caldrà molta constància per no perdre l’oremus al llarg del camí que encara queda.

Així que els 1.628.714 catalans que en aquests moments s’estan donant cops de cap a la paret haurien de deixar la CUP en pau. Només fan el que els han demanat els altres 336.375 independentistes. Aquest és el país que tenim, ens agradi més o menys. Un país on també hi ha un bon grapat d’unionistes, una colla d’indecisos, i uns quants que encara creuen que existeixen els Reis d’Orient i la Tercera Via. El bàndol que aconsegueixi que més del 50% de catalans amb dret a vot remin en el mateix sentit, per fer servir la metàfora marinera habitual, serà qui imposi els seus objectius. Aquestes són les regles del joc democràtic (almenys fins que algú tregui els tancs al carrer) i si no ens entenem, desenganyem-nos, la culpa no haurà sigut dels líders, sinó nostra. És la gràcia de format part d’una societat tan diversa.

[Publicat avui a la revista Esguard]

11 comentaris:

Alyebard ha dit...

El gran problema de fons és que molts dels han votat la CUP, per la raó que sigui, no sabien el que votaven. Això els passa per no llegir els programes, no informar-se i votar com feien els antics simpatitzants dels comunistes francesos (una familiar meva a l'exili ens ho recordava cada Nadal) posant un ciri perquè guanyés el De Gaulle i així el PCF podia fer oposició reclamant millores socials, però que no guanyés mai, que volia nacionalitzar les indústries i els camps! Votem la CUP que així els de JXS no és faran en darrera. I així estem.

Salvador Macip ha dit...

Això passa sempre, Alyebard, per desgràcia. La gent vota sense informar-se i després es queixa. Per votar hauria de ser obligatori demostrar que t'has llegit com a mínim el programa del partit que votes! Veurem com acaba tot...

Josep ha dit...

M'autocitaré una mica: http://descans.blogspot.com/2015/11/lart-de-triar-remenar-i-escollir.html

Sergi ha dit...

Culpa nostra... no sabria què dir-te. Hi ha una certesa i és que tenim una majoria parlamentària independentista. Bé, o almenys que ho fa veure. Això ens legitima a emprendre moltes accions, però la majoria no és prou folgada perquè ningú prengui les decisions ell sol. A mi ja em sembla bé que JxSí depengui de la CUP, que no ens ho maneguem només nosaltres, però és necessari i obligatori arribar a un acord. Has de pensar que a alguns votants potencials d'ERC que ens deien que no volien votar en Mas, els dèiem que tenien l'opció de votar CUP, que no votessin altres partits. Ara ens trobem que molta gent va fer això, sabent o no què votaven, i ERC va perdre múscul en favor de la CUP, però tranquils perquè sabíem que els vots estaven en bones mans. Ara no ens podem fallar els uns als altres, no tinc la fórmula per pactar aquest acord, però tothom haurà de cedir, perquè si no ja podem plegar. ERC ja ha cedit tot el que havia de cedir, els espais, part dels vots, l'ànima a un president convergent. Ara toca que els altres baixin del burro, per una banda o l'altra, m'és igual. Perquè si no, algú hi prendrà mal...

Anònim ha dit...

Té gràcia... ara resulta que aquells que no voten el que jo és que no s'han llegit el programa. Si us plau, admeteu la diversitat, i que tots ens podem equivocar.

Anònim ha dit...

No se de que coi s’estranya la gent, des del primer moment la CUP va dir que volia la independència però que no volia al senyor Mas. Per ells era innegociable i arriba l’hora i efectivament continua sent innegociable; llavors els acusem de ser coherents amb el seu programa? Tan acostumats estem a veure com tots els partits es salten els programes que això ens estranya? Una altra cosa es plantejar-se si en el seu moment aquest punt del programa no hauria d’haver estat inclòs d’aquesta manera tan inflexible, serà que els de la CUP no han vist The West Wing...?

En fi, què és més important el procés o que el senyor Mas sigui el nostre messies? No cal que respongui, oi? En Mas ja ha fet molt, massa, no pateixi que ja apareixerà segur en els llibres d’història, ja pot apartar-se. Serà que no hi ha gent vàlida a part del Mas...

Salvador Macip ha dit...

Anònim, l'article parlava precisament d'això, d'admetre la diversitat del país. I m'agradaria saber quanta gent s'ha llegit el programa sencer del partit que vota, sigui quin sigui... i en el cas concret de la CUP, quants realment volen el que proposa el programa i quants els han votat pel que diu l'Aylebard. No tinc les dades, seria interessant saber-ho.

Per cert, llegiu les propostes alternatives del Josep al seu blog, son bones. http://descans.blogspot.com/2015/11/lart-de-triar-remenar-i-escollir.html

Francesc Puigcarbó ha dit...

això és un desastre Salvador, primer diu Baños que no es pot fer la DUI, ho diu el 27s AL VESPRE, i va la Forcadell amb la connivencia d'ells i Juntsxsi i vfan una esoecie de DUI, sense tenir en compte al 52% que no este,m d'acord amb ells, mes que que no varen anar a votar, i això que han fet no és una decisió històrica sinó histerica, i una falta de respecte al, 52% dels votants que no els ha donat cap mandat democràtic, UN MANDAT DEMOCRÀTIC DEL QUE S'OMPLEN FALSAMENT LA BOCA.
I tot plegat per no res, per fer el ridícul, alló que deia el barrut que no es podia fer en política. Mas es ja un cadàver polític, desansi en pau un cadàver que mai ha estat independentista.
Ho sento, pero n'estic fart de tanta bestiesa i criaturades de nens mal criats.

Elfreelang ha dit...

em penso que molts votants de la CUP malgrat la seva reiterada negativa a fer president Mas van creure que donades les circumstancies excepcionals com l'ínici d'un procés com aquest , actuarien com el dia del 9n de l'any passat posant el país per davant de totes les altres coses
el mandat democràtic del govern del partit que domina a l'estat i que fa i desfà lleis a gust seu fa gràcia que l'exerceixi, el seu mandat , deixant de banda al més del 55% de votants que no els van votar i no he vist cap espanyol queixar-se del fet

miquel ha dit...

El passat no es pot desfer -de moment-, però crec que l'error inicial va ser fer la coalició.
Quant als programes, molt poca gent els llegeix segur, i encara menys se'ls deuen creure.

Joaquima ha dit...

"Has de pensar que a alguns votants potencials d'ERC que ens deien que no volien votar en Mas, els dèiem que tenien l'opció de votar CUP, que no votessin altres partits." (XeXu). Amb aquesta frase mostra clarament perquè els actuals polítics són una casta. I la restà aplaudint-li les gràcies. Penós! Fa vergonya.
Comparteixo l'opinió de pons007