Ressenya: Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols

El meu company habitual de malifetes, en Sebastià Roig, acaba de publicar amb el dibuixant Toni Benages un còmic tan extraordinari com el seu títol: Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. El Sebastià, a part d'un gran gamberro, és un estudiós conscienciós i aplicat de la nostra cultura popular. Ha publicat tres assajos sobre el tema, tots ells molt recomanables, i ja fa temps em va comentar que volia barrejar aquests coneixements adquirits amb la seva altra passió: la ficció fantàstica. Un dels referents propers era el que Alan Moore estava fent a la League of extraordinary gentlemen: ficar personatges històrics i inventats en en una trama de ciència-ficció, però en aquest cas, partint del planter català. Vam estar discutint la possiblitat de fer el projecte plegats, i al final vam acabar aplicant-ne algunes idees en el nostre darrer invent, una comèdia juvenil on Robert Ruark i el gos de Truman Capote (dos il·lustres fans de la Costa Brava Nord) ajuden a uns nois a lluitar contra una invasió d'estectres interdimensionals.

En paral·lel, el Sebastià havia començat a portar la idea encara més enllà de la mà del Toni, un altre activista del gènere (implicat en el festival Cryptshow i el fanzín La Cripta) i un dibuixant molt versàtil. D'aquesta simbiosi perfecta han nascut les aventures de Francesc Pujols, primer com a històries curtes a La Cripta i ara com a àlbum de ple dret publicat per les Males Herbes. Jo us el recomano de tot cor. Primera perquè és un homenatge als còmics del Tintín, Blake i Mortimer i tota la línia clara fet amb molt d'amor, i això no es veu tots els dies. Segona per l'originalitat de la premisa, la primera vegada, que jo sàpiga, que es fica un prohom català en un embolic psicotròpic com aquest. Tercer, per l'humor estripat habitual del Sebastià, plasmat en imatges amb molta cura i dedicació pels pinzells experts del Toni. Quarta, perquè és un bon còmic, deixant de banda totes les altres consideracions, una molt distreta barreja d'acció, història, mitologia i imaginació desbocada, amb les dosis justes d'irreverència i respecte. He disfrutat de valent llegint-lo. I cinquena perquè productes atípics, originals i únics però amb vocació universal com aquest mereixen tot el nostre suport (amb el reconeixement especial als bojos encantadors de les Males Herbes, entestats en omplir els molts forats bàsics que té la nostra literatura encara que això vulgui dir convertir-se en editors d'un format, el còmic, que no havien provat mai).

El llibre (àlbum, còmic, novel·la gràfica o com li vulgueu dir) ha tingut un bon ressò a la premsa, cosa no gens habitual en aquest gènere, i està generant molt bones crítiques. Llegiu-les si voleu saber més detalls sobre l'argument o sobre la vida del protagonista, filòsof admirat per Dalí que poc es deuria pensar que un dia acabaria fent de detectiu paranormal. Però sobretot, compreu-vos-el, perquè els responsables ens han promès una continuació si la idea té bona acollida, i em sabria molt greu perdre-me-la.