dijous, 19 de novembre de 2015

Ressenya: La noia de la pluja

Avui us volia parlar de La noia de la pluja, la novel·la de debut d'en Sergi Purcet. Amb el Sergi ens coneixem des de fa força temps, tot i que només ens hem vist una vegada (i breument) en persona. Però això no ha impedit aporofitar la nostra amistat virtual per parlar molt de literatura (i altres coses), a la xarxa i per email. Tot i que tenim gustos diferents, compartim punts de vista (i oficis!) similars, i les discussions que mantenim sempre són interessants. Potser per això el Sergi em va demanar si li podia escriure el pròleg de la seva primera història llarga. Vaig acceptar no per obligació, sinó perquè vaig trobar que era una novel·la amb ganxo.

La noia de la pluja és una història d'amor amb aquesta sensació de tragèdia inexorable que acostuma a fer en Murakami, però també barrejada amb l'ambient opressiu que tenien les primeres novel·les de l'Auster. Enlloc de Nova York o Tokio, l'escenari és Barcelona, però l'efecte és semblant. Sobre això, al pròleg hi dic coses com aquestes. "L’obsessió condemnada al fracàs del protagonista i el seu viatge erràtic per aquest laberint ple de girs inesperats i minotaures invisibles que és Barcelona aconsegueix crear aquesta atmosfera enrarida que t’empeny a continuar llegint. Per a un autor que debuta en el gènere de la novel·la, aquesta és una fita molt meritòria. Una bona trama, a part de bons personatges necessita uns bons escenaris, i aquesta sens dubte els té." Si en voleu llegir més opinions, aquí teniu la de la jomateixa, la del Jordi Sanuy i la de Racó per llegir

En resum, és un llibre que es llegeix ràpid i deixa bon gust de boca, amb referents clars i d'un autor que es nota que ha llegit molt. També té alguns dels defectes típics d'una òpera prima, és clar, però malgrat tot és un primer pas ben sòlid que val la pena llegir i que esperem que tingui continuïtat. Feu-li un cop d'ull.


17 comentaris:

jomateixa ha dit...

És un llibre que no em podia perdre i un autor del que espero rebre més sorpreses.
:D

Salvats? ha dit...

És el problema de l'amiguisme. Que no es veuen els defectes. Hauria valgut més un bon consell a temps que una mala ajuda. Perquè la novel·la és una C.A.C.A. Decepció absoluta.

Juanjo ha dit...

Lectura decepcionant!!! No la recomano. L'únic ressenyable és el pròleg i la coberta.

Cris ha dit...

El Sergi Purcet, com a persona, no em sedueix gens ni mica. He mirat, però, de fullejar el primer capítol de "La noia de la pluja". I m'ha acabat de demostrar que com a escriptor tampoc no em sedueix. Com diu la meva germana petita: "Cero patatero"

Javi Javi ha dit...

Salvador, no fiquis a Murakami en el mateix sac.

Has de defensar Sergi Purcet, és clar, perquè és amic teu i has escrit el pròleg. Però saps perfectament que és una obra d'un nivell inferior a mediocre.

De tal palo, tal astilla ha dit...

Me parece que a "La noia de la pluja" y al Sergi Purcet se les puede aplicar perfectamente parte de uno de los enunciados del "Decálogo del escritor" (Augusto Monterroso): "No olvides los sentimientos de los lectores. Por lo general es lo mejor que tienen; no como tú, que careces de ellos." Y eso, siendo condescendiente.

La Rosa castellera ha dit...

Vaig ser-hi a la presentació del Sergi Purcet al local dels castellers i vaig comprar-li un llibre per cortesia. No m'agradat gens La noia de la pluja. Ho trobo barroer i masclista. Ja li diré personalment. La Rosa castellera.

McAbeu ha dit...

L'he llegida no fa gaire i em sorprenen les valoracions dels companys anteriors. A mi si que em va agradar. La trama, sobretot a la primera part, t'enganxa i força.

Anònim ha dit...

M'atreveixo a anticipar els que asseguraran que aquesta novel·la els agrada: els blogaries de la colla dels c@t (A que sí? A que encerto?)

Krak ha dit...

Malament quan un autor escriu de la seva pròpia obra: "Aquest llibre té el poder de fer sortir de les seves pàgines cadascuna de les paraules impreses. Està ple d'emocions, olors, llàgrimes, amor, ràbia, dolor, tot un vental de sentiments que no deixen indiferent a ningú. El lector hauria de llegir molt a poc a poc, gaudint de la lectura pàgina a pàgina, perquè tot té un final, i desitjaràs que aquest no arribi mai per poder seguir llegint."

Un menys a tenir en compte

Dan ha dit...

Renoi! Quina sensació de troll passejant per aquí. Amb tot l'aspecte de ser el mateix rere diferents noms...No informa gaire de la novel·la però sí del qui fa aquests comentaris.


Salvador Macip ha dit...

Té raó en Dan, el club de detractors d'en Sergi sembla especialment actiu, tingui els membres que tingui! Malament aniríem si no ens poguessin agradar els llibres dels amics, que jo en tinc molts del ram. Cadascú pot tenir els seus gustos, però em sembla que hi ha pocs arguments literaris en alguns dels darrers comentaris. En tot cas, el que dic al pròleg i a la ressenya ho penso de debò, sinó no ho diria. Qui hi vulgui veure conspiracions, endavant...

Literi ha dit...

"Sergi Purcet ‏@sergipurcet 30 sept.:
Sort que la majoria dels que correm per twitter som uns pelacanyes i tenim incidència zero, però posar pressió no ajuda en absolutament res."

"Sergi Purcet ‏@sergipurcet 12 nov.:
Que poc acostumada està CDC a que se li resisteixin tant. La seva paraula sol ser llei. Heu vist algun/a ERC traient fel per la boca?"

A mi em sembla que el problema no és el llibre, sinó l'autor. I aquell que acompanya en un viatge a algú que públicament remena merda i fa mal als altres acaba també empastifat. Vigileu i no us feu mal que els ànims estan calents.

Knight Light (i saps qui sóc) ha dit...

Salvador Macip, blasfem! Comparar Sergi Purcet amb Murakami o el primer Auster és com quan comparaven a Ricardito Bofill i la seva novel·la "Persèfone" amb JD Salinger i "El vigilant en el camp de sègol". Ha, Ha, Ha! Visca el bon rotllo!

Anònim ha dit...

A Dan: per la meva experiència en la xarxa en històries similars, els trols normalment sou els mateixos que amb una altra identitat us critiqueu. És el joc del poli bo i del poli dolent que tan us agrada.

A mi em sembla que el que esteu fent és crear polèmica entre vosaltres mateixos per donar-li publicitat al tal Sergi Purcet. No seria la primera vegada que un grup de frikis virtuals feu això. Teniu poca imaginació.

Dan ha dit...

He he. Veus? En la meva experiència, si el comentari té pinta de troll, acostuma a ser un troll normal i corrent.

Indecisa en relació a "La noia de la pluja" ha dit...

Després de llegir les vostres opinions i comentaris, em quedo amb la ressenya i la valoració de la Núria Juanico (Racó per llegir), que em sembla la més independent i objectiva: PURCET GREGORI, Sergi. La noia de la pluja. Valoració: 1 punt sobre 5 - Útil per combatre l'insomni.

Abraçades!