dilluns, 2 de novembre de 2015

Sí, la carn causa càncer

Aquesta setmana és obligat parlar de l'avís que l'OMS va fer uns dies enrere, segons el qual la carn processada passa a engruixir el conjunt de coses que sabem amb seguretat que causen càncer i la vermella entra al club de les molt sospitoses. Les reaccions han sigut de tota mena, des de sorpreses fins a horroritzades, passant per les descregudes i les jocoses. Però, ¿quina actitud hem d'adoptar realment davant d'aquest anunci? Aprofitaré l'article d'avui per intentar aclarir-ho.

Primer, cal dir que això és el clàssic exemple d'una no notícia. Que un consum excessiu de carn vermella i, sobretot, processada augmenta el risc de patir certs tipus de càncers, especialment el de còlon, se sap des de fa anys. Sense ànims de fer-me propaganda, ho explicava al llibre Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por, publicat el 2010, i ja llavors era un consens àmpliament acceptat a la comunitat dels qui treballem en aquest camp. ¿Què ha canviat ara? Només que l'OMS ha oficialitzat aquest coneixement a través de la IARC (la seva Agència Internacional per la Recerca sobre el Càncer), un procés que, com tots els que depenen de la política, són llargs i requereixen extenses confirmacions i moltes deliberacions. Per aquesta raó han tardat tant.

Sigui una novetat o no, ¿això vol dir que hem de deixar de menjar carn? En absolut. Les recomanacions per disminuir les possibilitats de patir un càncer segueixen sent les de sempre. Entre altres, prendre el sol amb cura, beure poc alcohol, retallar la sal, no fumar, fer exercici moderat i seguir una dieta equilibrada, amb més fruita i verdures que aliments processats i carn vermella. Llavors, per què si el tabac està al mateix grup que l'alcohol, el sol i les carns processades (el grup dels carcinògens demostrats) no diem que es pot fumar «amb moderació?». Aquest és el punt clau que ens perdrem si ens quedem només amb els titulars de la notícia: la llista de l'OMS no especifica que aquests tòxics no són igual de potents. És cert que s'ha comprovat que tots ells augmenten el nombre de càncers, però ho fan d'una manera diferent.

En el fons, és un tema de dosi. A la llista negra hi ha compostos químics que, usats en les quantitats adequades, són uns fàrmacs excel·lents, però en concentracions més altes causen tumors. De la mateixa manera, les substàncies que conté un cigarret són molt més concentrades i perilloses que les que trobem en una llonganissa: un de cada cinc càncers és culpa del tabac, mentre que només un de cada 33 estaria influït per la carn processada o vermella. Si fem servir el sentit comú i no ens atipem d'aquests productes, el risc serà baix. Fumar, en canvi, no té excusa.

Si el comunicat de l'OMS ha servit per revifar l'interès per unes màximes que, de tant repetides, semblava que ja ningú volia escoltar, doncs benvingut sigui. Perquè un dels problemes que tenim metges i divulgadors quan parlem del càncer és que la veritat no és gens atractiva. Aquests consells que us he resumit són els únics que sabem amb seguretat que funcionen, però tenen poc a fer al costat d'enzims prodigiosos i dietes anticàncer que prometen curacions miraculoses i proteccions absolutes contra tots els mals amb un esforç mínim. Per desgràcia, la vida real no va així.

D'acord que s'han fet molts experiments amb el te verd, la curcumina, el resveratrol i altres compostos, però encara no s'ha demostrat amb certesa que cap d'aquests productes ens protegeixi. I de la mateixa manera que

diem que menjar sense excessos pot limitar notablement les probabilitats d'emmlaltir, també sabem que no curarà un tumor un cop ha aparegut. El càncer és un procés complicadíssim, que sap treure tot l'avantatge dels mecanismes de selecció natural per esquivar els obstacles que li posem. Si per desgràcia en patim un, hem de confiar en la medicina. És més efectiva del que sembla: més de la meitat de persones es curen amb les eines que tenim avui en dia, i el percentatge seguirà augmentant. La resta de propostes que hi ha poden ajudar a fer-nos sentir millor, que també és molt important, però poca cosa més.

Qualsevol prevenció tindrà un gran impacte a l'hora de reduir el nombre de càncers. Reconeguem-ho i modifiquem, si cal, els nostres hàbits. Però d'una forma raonada: no calen règims estrambòtics, antioxidants, alfabètics o per colors, només el que hem dit. I no s'hi val fer bondat de tant en tant o quan ja és massa tard: el càncer es desenvolupa al llarg de dècades i cal actuar com més aviat millor. Per tant, feu totes les bromes que vulgueu sobre menjar pernil i cansalada, però si sou dels que consumiu més de setanta grams al dia de carn vermella o processada, és un bon moment per començar a pensar a canviar de costums.

[Publicat a El Periódico el 31-10-15. Versión en castellano.]

9 comentaris:

pons007 ha dit...

L'article d'en Dani ja em va confirmar el que sospitava, i que tu diguis més o menys el mateix també concorda, un servidor seguirà menjant bistecs amb la moderació de sempre i allunyant-me dels fumadors i ja està.

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

es cert, fa ja molt de emps que se sap que la carn vermella porta càncer, i l'embotit en general, o sigui, que si una persona menja 300 kilos de carn vermella diaris durant cinquanta anys, possiblement tingui un càncer.,
El pare, que va morir fa una setmana ha menjat tota la vida embotit cada dia, com servidor i ja ho veus, ell fins als 98 i jo amb 70 enara ni he anat mai al metge,
Rere aquestes informacions, sempre hi ha obscurs interessos que en aquest cas se m'escapa i encara que soni a demagògic, al món hi ha milions de persones que passen gana o es moren de fam i als qui no els importaria menjar carn vermella, embotit o el que sigui, per què això si que els mata. D'això s'hauria de preocupar la OMS....


salut

jomateixa ha dit...

Ja estava esperant el teu article :)
Està clar que el millor és ser moderat amb tot i esperar que aquesta loteria no ens toqui. Però la gent que està encarregada d'informar-nos haurien de pensar-s'ho millor abans de provocar l'alarmisme, encara que a hores d'ara tots tenim més seny del que sembla i ens agafem les coses amb calma i analitzant bé les informacions que ens arriben.

XeXu ha dit...

La veritat és que no deixaré de menjar carn vermella, ni processada, ni res de res. Sóc carnívor, i no menjo carn cada dia perquè és cara, i perquè també m'agraden altres coses. Que tindré un càncer? Probablement, però no crec que vingui per aquí la cosa. També deien que menjar molts bolets augmenta el risc de càncer, i quan arriba la tardor mig país es torna boig. I ara ens hem de preocupar pel bull i la catalana? Au vinga. No ho deia un famós investigador que el que provoca càncer és viure? Doncs això.

El que m'ha impactat més de tot l'article és... el 'Què és el càncer...?' ja té 5 anys??? OMG...

joan gasull ha dit...

el que més emprenya de tots els estudis, trampes o manipulacions del que mengem és que arriba un moment que no saps si és pitjor un bròquil transgènic o carn vermella amb clambuterol o el que sigui que els injecten.
Queden realment coses de confiança? O hem d'anar cada cop més als productes bio que realment ho siguin. Estem perdent la confiança i el pitjor de tot és que tenim molts motius per fer-ho.
De moment segueixo amb la moderació de sempre i sense fer cas al Xexu prepararé la brasa per uns bons pinetells a la brasa.

Galderich ha dit...

Ha, ha... jo sóc dels de la conyeta. Què hi farem, sembla que tots els estudis vagin destinats als petits plaers i això que s'ha posat de moda dir que els petits plaers són l'essència de la Vida. En fi, som contradictoris.

Per cert, per quan l'estudi de l'OMS que digui que cardar és bo per la salut i sobretot pel sistema cardiovascular i que doni pautes? ;-)

Roselles ha dit...

Com diu la meva mare: "Totes les masses piquen!"
Crec que, com dius, la intenció de l'OMS era recordar que l'excés de carn vermella no és bona, que s'ha de buscar l'equilibri. A mi els metges em solen dir el contrari, que mengi carn vermella, perquè no en menjo gairebé mai i perquè com a moltes dones, tendeixo a estar baixa de ferro.
Crec que els diaris, per interessos varis, han manipulat de certa manera la notícia per crear l'histèria i desacreditar d'alguna manera l'OMS, pintant-los com una mena de xalats que diuen barbaritats. A jutjar pel facebook i twitter, ho han aconseguit. Això em recorda al documental Fed Up, suposo que el coneixes, sobre el sucre en la dieta nord-americana. Els lobbys ficant la mà al govern i a la salut dels nord-americans, aquests tan emmetzinats física i mentalment que si l'associació mèdica americana aconsella o adverteix del perill de certs productes posen el crit al cel. I què ha acabat passant? Doncs que moltes escoles, moltíssimes, els qui els serveixen menjar són cadenes com McDonals i Pizza Hut. És un resum una mica barroer, però és més o menys així. Això aquí de moment és inconcebible, per sort. Però tenim en comú que tendim a menysprear el missatge del metge, com aquell parent pesat que sempre et ve amb la mateixa cançoneta. Pots fer cas o no al que diu l'OMS, ets lliure de creure i fer amb el teu cos el que vulguis. Però si tens fills, tens una responsabilitat. És més que probable que el que tu mengis a casa també ho menjarà el teu fill, per tant t'has d'obligar a una dieta equilibrada per ell. Perquè l'alimentació forma part de l'educació, i el nen que serà adult ha de saber triar una dieta sana.

Deric ha dit...

Com tot, s'ha de tenir cap i sobretot menjar el més sa i variat que es pugui, i són productes ecològics, millor.
M'ha agradat molt l'article.

Elfreelang ha dit...

Gràcies per l'aclariment i l'explicació va bé llegir algú com tu que apart de ben informat i expert ho narres de manera clara i entenedora.....