dimarts, 22 de novembre de 2016

Ressenya: No n'estiguis tan segur

Us vull ressenyar avui el llibre d'en Llort que surt aquesta setmana, un altre cop a temps per la campanya de Nadal, per tercer any seguit (vaig parlar dels altres aquí i aquí). Ja sabeu que, a part de tenir la sort de ser el seu coautor en la saga de l'Arman, sóc també un fan d'en Llort, perquè els seus llibres sempre són diferents i inesperats. Aquest no és una excepció.

En Llort ha estat fregant els límits de la novel·la negra en la majoria dels darrers llibres (des del drama familiar de Si quan et donen per mort un dia tornes fins a la bogeria criminal de Sota l'asfalt, passant pels crims domèstics d'Herències colaterals). A La reina de diamants va fer (amb tres col·laboradors, comptant-me a mi) una aproximació a la novel·la criminal més clàssica i ara, per fi, s'ha decidit a provar d'atacar una història que entronca directament amb la tradició de la novel·la policíaca, una cosa que els qui el llegim regularment no pensàvem que faria mai.

Però té truc. No n'estiguis tan segur comença com una història amb els policies i els criminals de rigor, però aviat es converteix en un llibre coral que canvia de direcció constantment i en la que no saps mai qui són els bons i qui són els dolents. És, per tant, la "versió Llort" de la novel·la de "lladres i serenos", o sigui igual d'imprevisible i dinàmica que totes les altres. Si una cosa fa bé l'autor és portar el ritme d'una trama, i aquí la narració d'un crim difícil de resoldre que els Mossos van destapant poc a poc li permet lluir-se a mida que va fent revolts cada cop més tancats. S'agraeix que els personatges siguin tridimensionals, un detall que moltes novel·les policíaques obliden, i que no es respectin els cànons del gènere.

El resultat és un altre llibre que es llegeix d'una tirada, ben escrit i ben lligat, amb acció, intriga i sorpreses perfectament dosificades. Jo m'ho he passat molt bé llegint-lo, i el recomano tant als fanàtics de la novel·la negra com als qui només s'hi acosten ocasionalment. I a tots els qui ja sabeu quina mena de llibres fa en Llort, és clar. No en quedareu decebuts.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

No no no, no llegiré la ressenya, que és el proper llibre que ja m'espera a casa. Quan acabi amb la Natza, li toca a en Llort. Després ja en parlarem.

Ramona ha dit...

No sabia si llegir-la o no, perquè M'ACABA D'ARRIBAR AVUI!!!!
Però bé, he pensat que si començaven els spoilers,ja pararia. No ha calgut. Ara encara tinc més ganes de llegir-lo!