dijous, 23 de febrer del 2017

Doble mortal: el making of

Doncs parlem una mica de Doble mortal, el llibre que hem presentat aquesta setmana. Quan escric segueixo el mateix patró que quan llegeixo, veig pel·lícules, etc: m'agrada anar d'un extrem a l'altre. M'agrada consumir cultura ben feta, això sempre, però ha de ser de tots els registres de l'espectre. Puc passar tranquil·lament de l'Espirú a Don DeLillo o del Jim Jarmusch al Transporter. Ara mateix he acabat de llegir un Phillip Roth i m'ha vingut de gust un James Bond. D'un premi Nobel (en potència) a un pulp carrincló sense parpellejar. Amb aquestes referències, Doble mortal seria la meva escapada al món de les novel·les d'entreteniment. Un llibre per llegir a la platja o a l'avió quan marxes de vacances i passar una bona estona sense haver-te de complicar la vida. Però això sí, fet amb tanta cura com sempre.

Fa quatre o cinc anys va sortir l'oportunitat de fer alguna cosa amb l'Elisenda Roca. Ens havíem conegut gràcies a una entrevista per l'Ara i des de llavors havíem mantingut el contacte. El fet que compartíssim agent literària va acabar de precipitar els esdeveniments i, com que teníem una bona connexió, ens vam llançar de cap a la idea de treballar plegats. Dit i fet: ens vam reunir un dia a la Laie, aprofitant unes vacances meves, i vam començar a posar idees sobre la taula. De seguida vam tenir les línies mestres decidides, va ser molt fàcil posar-nos d'acord. Volíem fer una història de misteri però que fos divertida. I, com a Herba negra, volíem arribar a un públic tan ampli com fos possible. Per això vam apuntar cap al crossover i vam triar aquests protagonistes joves, el Max  i la Julieta, i un problema molt bàsic que han de resoldre: la desaparició d'algú que estimen.

A part del thriller i l'humor, vam afegir a la mescla una bona dosi de tensió sexual, a l'estil de les parelles clàssiques que se senten atretes però no s'acaben de suportar, i vam deixar que la història seguís el seu curs. El resultat és aquesta mena de novel·la negra catxonda i una mica marranota que reflecteix molt bé el procés creatiu que vam seguir l'Elisenda i jo. No cal que us digui que vam riure molt posant els protagonistes en situacions límit i fent uns quants girs inesperats del guió que els feien anar d'un costat a l'altre.

Escrirue amb l'Elisenda ha sigut una experiència espectacular. Ella és un autèntic torrent d'idees esbojarrades, tot passió i adrenalina, i aquesta espontaneïtat se t'encomana i acaba reflectida en el text. Vam tardar uns quatre anys a completar el mansucrit, entre anades i vingudes, repassades i deixar reposar el manuscrit. Vam gaudir cada moment del procés, fins al punt que al final em va saber greu acomiadar-me del Max i la Julieta després de passar tant de temps plegats.

Doble mortal us pot agradar si busqueu una lectura d'evasió, un entreteniment que procura estar ben trenat, amb un ritme rapidet (marca de la casa, ja ho sabeu) i un sentit de l'humor una mica estripat. No té grans missatges ni morals amagades: només vol ser un pulp distret, l'equivalent de la pel·li de sobretaula del dissabte o el James Bond que us ve de gust llegir després d'un Phillip Roth. Ja em sabreu dir si hem aconseguit o no aquest objectiu. Us deixo amb la contra, que explica una mica més l'argument:

5 comentaris:

jomateixa ha dit...

Et veig la modèstia una mica pujada.
Amb la pila de pendents que augmenta sense parar, no sé quan caurà, però ja saps que el llegiré ;)

Deric ha dit...

Quina enveja em feu!!!! (sana, això sempre)

Sergi ha dit...

El meu ritme de lectura és tan vergonyós darrerament... vaig a pas de tortuga, i he de trobar el moment (no és fàcil), per visitar la llibreria. En tinc un parell o tres de clissats, un d'ells aquest, i vindran amb mi la propera vegada que pugui fer una visita. Però de moment calma. Aviat Macip, aviat.

Sergi ha dit...

Estic que no toco bores. M'he deixat mig comentari per fer. Volia dir que, amb el que expliques, pinta bé la cosa per agilitzar una mica el ritme, trobar un llibre d'aquells que es llegeixen sols em fa falta, perquè ara, per exemple, el que llegeixo se m'està fent etern, i això que només té 220 pàgines...

Salvador Macip ha dit...

Gràcies a tots! XeXu, almenys aquesta et passaria ràpid, ja ho saps :)