[Ahir era el dia de la dona i vaig penjar aquest text al facebook després de veure al mur d'una amiga un vídeo que posava de manifest que poques dones protagonistes (o personatges femenins positius i rellevants) hi ha a la literatura infantil . Val la pena que reflecionem sobre aquest tema, especialment els qui ens dediquem a escriure.]
Això és molt tràgic, i és convenient recordar-ho un dia com avui. El vídeo m'ha obligat a fer examen de consciència i repassar els meus llibres de ficció...
Jo també tinc la meva part de culpa, aprofito per reconèixer-ho. Dels tres llibres infantils publicats en català, només surten noies com a personatges principals en un (però al mateix nivell que els nois, no són princeses). [Clar que surten un munt d'alienígenes de sexe indeterminat, però és lícit assumir que són tirant a masculins...]
Ara bé, als quatre juvenils que he publicat hi ha noies a tots ells, noies que parlen, investiguen i lluiten com els nois, res d'esperar que les salvin. En la majoria de casos, de fet, porten la veu cantant. Només en un la noia és el personatge principal (El secret de la banya embruixada), és cert, però no per manca de ganes: la vam presentar com una sèrie, igual que Sóc un animal, que és la que al final ha tingut tres volums (de moment).
I per quan les noies siguin més grans, podran llegir Mugrons de titani o Els límits de la vida, on les heroïnes són dones. O si ho prefereixen, El joc de Déu, El rei del món o La reina de diamants, on les dolentes que mouen els fils són dones i els homes no s'adonen de la meitat de coses que passen. Només a Ullals i Hipnofòbia hi ha predomini testosterònic, tot i que les dones que hi surten parlen i no tenen res de princeses. I ja per acabar, recordo que en els dos darrers llibres que he publicat (Herba negra i Doble mortal) el protagonisme està ben repartit entre homes i dones, com hauria de ser a la vida real.
Esperem que quan algú faci una actualització d'aquest vídeo d'aquí deu anys, les xifres siguin molt diferents. Jo seguiré contribuint-hi com pugui, i espero que els altres escriptors que llegiu això també ho feu.
2 comentaris:
En els teus llibres està força repartit trobo. Treballar per la igualtat també a la literatura és una bona cosa. Però no oblidem que també podem guanyar terreny en altres camps, si bé les dones van traient el cap i s'han de potenciar més els seus papers, encara és menys comú que en els llibres es visualitzin relacions homosexuals, i col·lectius encara més minoritzats, tret que sigui literatura específica, per dir-ho d'alguna manera. Si en la literatura infantil i juvenil es visualitzessin altres maneres d'estimar que el típic amor heterosexual segurament ja hi hauria part de la feina feta per arribar a la normalització.
També es cert que en el cas dels contes infantils, com que molts d’ells són clàssics o es basen en els clàssics, això fa que estiguin més plens de personatges masculins, actualment la cosa va canviant, tu mateix ets un bon exemple.
Publica un comentari a l'entrada