Ressenya: La memòria de l'arbre

Estan sortint llibres molt interessants per aquest Sant Jordi, però ja tinc clar que una de les meves apostes (per recomanar i regalar) serà La memòria de l'arbre, de Tina Vallès. A la Tina la vaig descobrir primer com a contista i des seguida vaig veure que tenia una habilitat especial per retratar els trossos de vida que s'anava trobant (com va quedar demostrat quan una mica més endavant va guanyar el premi Mercè Rodoreda). Però on em va impressionar de debò vas ser amb la seva primera novel·la, Maic, que us vaig recomanar fervorosament fa uns anys. Per això esperava atentament que n'escrivís una altra. I, finalment, ja la tenim aquí.

La memòria de l'arbre és una altra perla. La Tina no s'ha allunyat gaire del format de Maic, la història breu d'un drama explicat des del punt de vista d'un nen, i trobo que ha estat un encert. Primera perquè representa un gran esforç tècnic construir aquesta veu narrativa i que resulti creïble, per tant valia la pena aprofitar les eines que ja havia desenvolupat amb la primera novel·la. I segona perquè el resultat supera les expectatives, és un pas més endavant sense deixar de ser original i sorprenent. Té la dosi exacta de tendresa, drama i poesia per a què la barreja surti rodona. Si més no, a mi m'ha funcionat.

La història de l'impacte que la malaltia de l'avi té en un nen i la seva família està portada amb elegància, sense caure en sentimentalismes. L'estructura en capítols curts li dóna un ritme molt àgork que m'han recordat a les novel·les del Richard Brautigan. M'alegro que aquesta vegada la novel·la hagi guanyat un premi amb ressò i es publiqui en una col·lecció per adults, perquè segur que així rebrà l'atenció que es mereix. Molt recomanable.