dilluns, 7 d’agost de 2017

De vacances

Sembla que, ara sí, tothom està de vacances. Menys jo, que n'acabo de tornar. Han sigut uns dies de descans a la meva terra, gaudint de l'agitació de les festes del poble i, quan hem pogut, de la pau i la tranquil·litat dels racons de la Costa Brava. No he fet fotos gaire memorables, a diferència d'alguns amics que he vist per Instagram com es passejaven per terres exòtiques, però per faltar a la tradició, us en penjo quatre de representatives.


Una cosa que hem fet ha sigut ensenyar a l'hereu unes quantes tradicions del país, perquè no s'oblidi d'on té les arrels. Per exemple, el vam fer pujar castells en una sessió de prova que van fer els Castellers del Maresme a la festa major. Li va encantar, especialment la part de posar-se la faixa. I com que ja és força ganàpia, va deixar que se li enfilessin damunt uns quants nanos amb molta professionalitat. Almenys no en va deixar caure cap.


Aquests dies no van faltar les paelles i els rossejats, plats imprescindibles dels estius a la Costa Brava. El de la foto és casolà, però si algun dia passeu per Blanes, la paella de Can Flores és mítica (com qualsevol dels peixos que serveixen). I també val la pena el viatge a Sant Francesc, la cala a l'altra banda de la muntanya de Sant Joan, on hi ha un xiringuito imprescindible. I de postres, Blanes està farcit (literalment) de geladeries, però la més espectacular és la Giotto, al carrer Ample. 


Com també són imprescindibles les cinc nits del concurs de focs artificials de Blanes, que aquest any va ser especialment impactant. La gentada que omplia les platges es va quedar amb la boca oberta.


Altres nits van ser més relaxades, amb banys a la llum de la lluna en platges una mica més solitàries.


I res, que ens ho hem passat molt bé. I ara m'ho passaré molt bé també treballant a l'agost, quan tot és més tranquil i les interrupcions són mínimes. Viure a una ciutat amb un clima tan pèssim com Leicester estimula la productivitat i no et fa venir ganes de deixar-ho tot per anar a remullar-te el mar (entre altres coses perquè aquí el mar està a la quinta forca). Espero que vosaltres també tingueu un bon mes. Mentrestant, començaré les reposicions d'estiu, un cop més amb articles científics recents que no havia penjat abans al blog. Al setembre tornarem a reprendre la programació habitual, no hi falteu!

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Em fa gràcia perquè amb els companys sempre comentem que això de treballar a l'agost no està tan malament perquè vas a un altre ritme, menys estressat. Aquestes dues setmanes, per exemple, he estat sense la meva cap, i tot i que tenim bona relació, la seguretat que no apareixerà en qualsevol moment a canviar-me la planificació dóna molta tranquil·litat. Però que això ho digui el cap del grup, que a l'agost es treballa amb més tranquil·litat, m'ha fet gràcia!

Salvador Macip ha dit...

Doncs al revés també funciona, XeXu! Al final haurem de treballar per separat, per torns, aixó no ens molestarem els uns als altres! :)

Allau ha dit...

Quan podia escollir, m'encantava treballar a l'agost, sense pressions a la feina i amb els caps absents. Ara que no treballo, estic a mercè de la parella o sigui que no em queixaré.

Lectoracorrent ha dit...

Jo, com que sóc de les persone que suposadament ja no treballen, però segueixen fent-ho, treballo tan poc o tan molt a l'agost com en qualsevol altre mes de l'any. L'agost és un mes que mai no m'ha agradat per fer vacances.