Parcs temàtics

Per aprofitar el pont d'aquest cap de setmana, el que marca el final de l'estiu, vam fer una visita a Liverpool, una ciutat que fa temps que tenia ganes de veure. Un dels motius, naturalment, era el lligam amb els Beatles, un grup important per a qualsevol que estimi la música. Però no m'esperava (innocent que sóc) el parc temàtic que hi tenen muntat. Si a Barcelona ja hi ha queixes per com Gaudí a vegades és el centre de tot, no us podeu imaginar com a Liverpool expremen el tema dels Beatles. Però bé, ja que estàvem de peregrinació, vam fer les parades obligatòries. La primera, el Cavern, el bar on va començar tot, ara centre d'un carrer sorollós amb desenes de grups tocant versions en directe, trepitjant-se els uns als altres.

Fins i tot la botiga on els Beatles van comprar els seus instruments (i que ja no existeix) tenia una placa, no fos cas que desaprofitessin un lloc "històric". Per amanir-ho, els singles dels Beatles ressonaven per tot arreu, des del fil musical de les botigues als músics que hi havia a cada cantonada. Impossible ignorar-los. És clar que la majoria de turistes no ho volen pas ignorar, tot això. El carrer estava ple de gent de totes les edats amb samarretes commemoratives, una manera fàcil i ràpida d'identificar els guiris.

Aquesta botiga no tenia res d'històric, només un nom curiós.

Fer turisme de ciutat a vegades fa que els més joves es rendeixin. Durant uns moments. Sempre recuperen l'energia, no sé com s'ho fan. Aquí l'hereu fa una pausa atentament vigilat per una de les moltes gavines que creuen constantment els cels de Liverpool.

Liverpool és també la ciutat que ha vist néixer altres gups força coneguts (com els meus estimats OMD), però tot el que es mereixen és aquest monument en forma de vaca a la zona del moll. No són tan rendibles com els Fab Four...

...els quals pots exprémer fins i tot en forma de llaunes de caramels amb noms suposadament ingeniosos.

Liverpool també té museus no relacionats amb els Beatles, com una sucursal de la Tate Gallery. Però hi ha poca cosa interessant, pel meu gust (i això que m'agrada l'art contemporani). Algun Mondrian, Picasso i Pissarro de segona, i molt art conceptual de poca volada. Que serveixin de mostra aquests dos eslògans de gran format.

Les exposicions temporals, sobre Tracey Emin i William Blake estaven bé, això sí. Però no en tinc fotos.

Encara que ho sembli, aquest no és un dels eslògans que deia. Ni tan sols estava al museu. És un vàter de veritat, no un homenatge a Duchamp.

I aquest és un exemple que de caradures que es volen aprofitar dels artistes n'hi ha a tot arreu. Molt fan de l'indignat que va contestar l'anunci amb un retolador vermell.

Liverpool té dues catedrals, una catòlica i una protestant, totes dues immenses i modernes. I no especialment maques. Aquest vitrall està a l'entrada de la catòlica, que és la que pretén ser més contemporània (però sembla un búnker d'una pel·li de CF).

Aquest és el vitrall principal de l'altra, més tradicional, que opta per ser una recreació d'una catedral europea gòtica (i acaba contribuint a aquesta sensació de parc temàtic que domina la ciutat).

I fins aquí les fotos d'aquestes mini-vacances. Com que no us n'havia penjat gaires de l'anterior viatge, us heu hagut d'empassar aquest reportatge gràfic de Liverpool. La ciutat em va agradar, malgrat alguns detallets, la recomano. I no tan sols a fans dels Beatles.

Espero que la tornada a la rutina no us sigui gaire dura. A partir de la setmana que ve reprendrem els posts habituals al blog, aquesta vegada amb unes quantes ressenyes de llibres que he llegit durant l'estiu.