Ressenya: Eren ells

Reprenc les ressenyes després d'una setmana de descans (o sigui, de massa feina per escriure el blog) amb el penúltim Pin i Soler, un premi amb un jurat que darrerament està marcant una línia molt interessant (vegeu el d'aquest any, per exemple). Es tracta d'Eren ells, la primera novel·la del poeta Carles Rebassa que, a més, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona. 

Abans de tot cal dir que és un llibre molt ben escrit, com es podia pressuposar pels tipus de premi que ha rebut. Això és evident des de la primera plana. No es veu per enlloc la vacil·lació típica de l'opera prima. En Rebassa és un bon narrador i posa els personatges sobre el taulell amb rapidesa, i després els fa moure amb agilitat, amb uns canvis de registre ben aconseguits. És una novel·la iniciàtica centrada en uns adoelscents que comencen a convertir-se en adults, en això no és especialment original, però el recurs està molt ben utilitzat. El sexe és un dels motors que els mou, però en el llibre es tracta sense donar-hi excessiva rellevància, i l'efecte és poderós. Pràcticament tots els mascles exhibeixen alguna mena de comportament homosexual, però amb tota naturalitat, sense que això xucli l'argument. Són més importants les dinàmiques de poder i les relacions que s'estableixen entre ells, que poc a poc van anunciant el drama. En alguns moments m'ha fet pensar en un Bret Easton Ellis moderat o fins i tot en Dennis Cooper quan no desfasa. 

Molts poetes tenen un problema quan es passen a la novel·la: donen més importància a la forma que a la narració. En Rebassa no cau en aquest parany i utilitza amb destresa les eines pròpies del gènere, sense abandonar tot el que ha après en els seus llibres anteriors. L'equilibri entre imatge i acció està molt ben aconseguit. En resum, per mi ha estat tot un descobriment, que em fa esperar amb ganes el següent pas endavant de l'autor. Recomanable.