100 preguntes sobre el càncer, el making of

Com és tradició a aquesta casa, us explico com s'ha gestat el darrer llibre, per si a algú li interessa. Des del 2008 intento mantenir la tradició de publicar un llibre de divuglació cada dos anys (aquí els teniu tots). El 2016 va ser una mica atípìc perquè el llibre que tocava no va ser purament de divuglació (però sí científic) i a més en vaig treure dos que eren actualitzacions/ampliacions de dos d'anteriors. De cara al 2018, estava pensant en preparar-ne un de més "tradicional"... però l'atzar va intervenir-hi.

Segueixo el blog del Daniel Closa fa molt temps i, a més, havia tingut l'ocasió de coincidir amb ell unes quantes vegades. Sóc molt fan de la divulgació que fa, planera i directa, i sempre interessant. Tinc, de fet un grapat de llibres seus, entre ells tots els que ha fet per Cossetània amb el format "100", que és una col·lecció molt reeixida (i longeva, ja). Es pot dir que és un estil que el Daniel domina. Sense pensar en res de tot això, un dia vaig fer un comentari al Facebook del Daniel sobre una entrada del seu blog que parlava de càncer. Esperonats per algun amic que es va afegir a la conversa, vam faronejar una mica (amb molt d'humor) i vam dir que si ens hi poséssim podríem fer plegats un llibre sobre el tema en un tres i no res. Ni ell ni jo ho havíem escrit amb cap mena d'intenció però va ser massa tard: una editora que estava alerta ens va enviar un missatge privat immediatament. Anava de debò? I quan hi vam pensar vam dir... per què no?

I aquí estem. No ho vam fer "en un tres i no res", és clar, però va ser un procés molt divertit. De fet, tot va començar al restaurant Semproniana, davant d'un dels fantàstics dinars que fa l'Ada Parellada, aprofitant una visita meva a Barcelona. Allà vam decidir el mètode de treball, vam proposar els temes clau, vam repartir-nos-els... i ens vam fer una foto per deixar-ne constància. Després, cadascú al seu país i a escriure!

Treballar amb en Daniel ha sigut un veritable plaer, perquè és una persona que domina tant el contingut com el format. De ciència en sap un niu, i sap explicar-la. A més, va estar encantat d'entrar en el joc de reescriure'ns els texts l'un a l'altre fins que al final ja no sabies qui havia escrit què. És un dels trucs perquè no es noti que un llibre està fet a quatre mans. Ens hem divertit i hem après coses noves, que és el millor que pots passar quan escrius amb algú altre. El resultat ja ens direu com ha quedat. Si més no podem afirmarque 100 preguntes sobre el càncer és el primer llibre de divulgació escrit per dos científics catalans calbs i amb barba. I que us farà quedar bé si el regaleu per Sant Jordi, segur.