Els selfis de Sant Jordi, edició 2018

Què, com va anar el Sant Jordi? Vau rebre/donar molts llibres, roses i petons? Com he fet altres vegades (per exemple aquí, i aquí), us resumeixo la meva experiència amb uns quants selfis (i fotos de grup) que em vaig fer amb altra gent del ram aprofitant la meva visita a Barcelona (i rodalies).

El primer és amb en Daniel Closa, el coautor del llibre que presentava (recomanat per Vilaweb aquí i per El Punt/Avui aquí), i el Sergi Vicente, periodista que s'estrenava com a autor de Sant Jordi. Estem enfilats a la tarima del Palau de la Virreina, on es feia la foto dels autors durant l'esmorzar (que veureu a sota), i de fons es veuen tots els periodistes i polítics, que sumats deurien ser més que els escriptors que érem allà...

Entre els amics que em vaig trobar a l'esmorzar hi havia la sempre somrient Anna Maria Villalonga, escriptora negrota i comissària de l'any Pedrolo, que està fent una feina fantàstica recuperant i promocionant l'obra d'un autor que admiro molt. Aquí podeu llegir la crònica de l'esmorzar publicada a l'Illa dels llibres, amb algun comentari escatològic meu. I aquí en Joan Safont menciona com ens vam desvirtualitzar allà mateix.

Una mica més tard, i anant cap a la primera parada a signar, vaig tenir temps de parar a saludar els amics de les Males Herbes, i vaig tenir la sort d'ensopegar amb una de les autores de la casa, la Carme Torras, que fa temps que conec i segueixo. I d'aquesta manera improvisada, em vaig poder emportar a casa el seu darrer llibre signat.

Aquí estem ja treballant en Daniel i jo a la Rambla, amb l'editora de Cossetània al mig, la principal responsable que acabéssim fent el llibre després de fer-ne broma al Facebook.

També al bell mig de la Rambla em vaig trobar amb la Laura Borràs, diputada i ex-directora de la ILC, abillada amb un bonic vestit groc que enviava un missatge molt clar a tothom que el volgués escoltar.

A una de les parades (on vaig fer una pausa de llibre científic per signar la trilogia del Sóc un animal a un munt de nanos, de bracet d'en Lluís Llort) em vaig trobar els germans Simó, autors de La iaia embolica la troca, i uns dels coneguts que he pogut desvirtualitzar per fi al llarg d'aquests dies.

L'última sessió del dia va ser a la parada d'un centre comercial, on desentonàvem molt al costat de tres youtubers poetes (o una cosa així, segons ens van explicar) que tenien llargues cues d'adolescents embadalides esperant que els signessin el llibre. A nosaltres, en canvi, ens venien a veure científics barbuts com el de la foto.

I ara unes fotos de grup. A la parada tècnica per dinar ens vam reunir els autors que signàvem per Cossetània, Angle i Eumo que, junt amb els editors, vam fer aquesta relaxada foto de família. Si mireu bé hi podreu veure, entre altres cares conegudes, la Roser Capdevila (amb una de les seves bessones) i el Miquel de Palol en una posició ben còmoda.

Aquesta és la foto oficial de grup a la Virreina (una d'elles, perquè se'n va haver de fer una segona perquè no hi cabíem tots). Poder jugar a "on és Wally" (si heu estat atents a la meva indumentària em localitzareu ràpid) però us serà més fàcil trobar polítics (que acaparen les primeres files) que no pas escriptors (alguns d'ells minúsculs al galliner).

I després d'anar amunt i avall tot el dia, res millor que un sopar relaxat amb alguns dels companys d'agència, entre ells (el primer a al dreta), un dels triomfadors a les llistes del dia.

Acabo amb aquesta foto, que és d'uns dies després, de la meva visita a Lleida, perquè em fa especial il·lusió sortir-hi amb aquestes amigues blogaires i escriptores que fa molt temps que conec (més de deu anys a algunes i gairebé un quart de segle la que més) però que, en un parell de casos, no havia vist mai encara en persona. D'esquerra a dreta: la Carina d'El guant de l'Allie, la Rosa Fabregat (la gran dama de la ciència ficció catalana), la Montse Sanjuan i l'esplèndida amfitriona, la Ramona Solé del Tumateix llibres (que aquí explica la trobada). Va ser un plaer poder participar també en uns quants clubs de lectura (1, 2, etc) a instituts (Segrià TV en va fer un reportatge, i aquí parlen d'un altre), una cosa que sempre aprofito per fer quan baixo a terres catalanes.