divendres, 11 de maig de 2018

Ressenya: La novel·la de Sant Jordi


Per Sant Jordi es publiqeun tota mena de llibres, i això és bo. Com a lector (i com a escriptor, ja ho sabeu) m'agrada tastar coses diferents, per això no és estrany que salti sense remordiments d'un assaig sobre monstres a aquesta comèdia esbojarrada i metaliterària que ha parit en Màrius Serra.

La novel·la de Sant Jordi és un entreteniment ben trenat. A aquestes alçades no crec que calgui recordar que en Màrius Serra és un escriptor amb ofici i qualitat, amb un gran domini del llenguatge (que és la seva eina de treball, en més d'un sentit) però també dels tempos narratius. Aquí ha volgut fer una història negra divertida amb una premissa senzilla però eficaç (algú mata escriptors el dia de Sant Jordi) que dóna peu a un munt de bromes sobre el món literari català, plagades d'autoreferències i jocs de paraules. Pels qui hi tenim un peu a dins, la novel·la té una gràcia especial, perquè hi reconeixem una colla de personatges del ram amagats rere pseudònims (o no) i una sèrie de situacions típiques de cada Sant Jordi. I pels qui ho veieu normalment des de l'altra banda, és una finestra a un món ben curiós que sol quedar amagat.

A part d'aquesta funció de crònica social i lúdica del mundillo, el llibre funciona bé com a misteri, amb els possibles culpables, els investigadors, les víctimes i tots els elements que un s'espera d'una novel·la negra estil Agatha Christie, tot ben regat amb molt d'humor. És un llibre lleuger que et fa passar una bona estona, però també té una dosi de mala bava amagada, que a mi m'ha divertit molt i que vaig devorar ràpidament (en quatre sessions de lectura familiar com la que veieu a la foto).

5 comentaris:

McAbeu ha dit...

Estic molt d'acord amb la teva valoració. M'ho vaig passar molt bé llegint-la.

XeXu ha dit...

No m'agradava massa el títol del llibre i encara no he llegit res del Màrius Serra, però pel que expliques té molts elements que el poden fer interessant. Potser caurà a les meves mans algun dia, ja veurem.

Josep ha dit...

No l'he llegit. No serà un llibre que només fa gràcia a la gent del mundillu??

Salvador Macip ha dit...

Josep, té prou intriga i humor per agradar a qualsevol, tot i que és cert que "els de dins" hi veuran més coses.

Deric ha dit...

Tinc ganes de llegir-lo perquè una mica sé de què va aquest mundillo.
Per cert, m'encanta la foto de lectura familiar!!!