divendres, 13 de juliol de 2018

L'any que es va cremar la gespa

Els meus pares sempre m'explicaven que quan vaig néixer, a mitjan desembre, feia tant de fred que els bolquers es congelaven quan els estenien a secar (eren altres temps: els d'un sol ús encara no existien, soc així de vell). Si 1970 va ser l'any que es van glaçar els bolquers, amb l'hereu recordarem que el 2018 va ser l'any que es va cremar la gespa. En deu anys llargs que porto al Regne Unit no ho havia vist mai. Els prats, que sempre són d'un verd brillant, estan tots marronosos, com el de la foto. Ha fet tanta calor, que no està sobrevivint ni un bri d'herba. Tornarà a créixer la primavera que ve, segur, perquè aquí creix tot, però encara veurem Anglaterra convertida en una destinació turística pels que volen anar a la platja...

1 comentari:

XeXu ha dit...

Això és culpa del Brexit! No, fora bromes. Tot això ja sabem de què és culpa.

Per cert, el títol del post podria ser perfectament el títol d'un llibre publicat per l'Altra Editorial.