dijous, 1 d’octubre de 2020

Més perillós que qualsevol virus

Un dels problemes de la gestió d’aquesta pandèmia ha sigut com la política s’ha enfrontat a la ciència, enlloc de recolzar-s’hi. La primera onada no hagués sigut tan intensa si els líders haguessin estat degudament preparats per fer front a una crisi d’aquestes característiques. Em refereixo sobretot a tenir uns coneixements mínims sobre com funcionen les malalties infeccioses. És cert que en alguns països on els dirigents en sabien prou com per entendre la magnitud de la tragèdia es van organitzar bé i ràpid, començant per buscar els assessors adequats (¡i escoltant-los!). Però la majoria donaven pals de cec, des de Xi Jinping, practicant aquella vella tradició xinesa d’amagar dades, a Donald Trump traient-li importància a la crisi sanitària més important del segle, dues estratègies negacionistes per fer veure que tot son flors i violes quan tu manes. Que la realitat no t’espatlli una foto de postal. Ara, en plena segona onada, estem veient la repetició de la jugada, amb massa dirigents mirant cap a una altra banda quan els científics intenten avisar-los dels perills imminents.

Siguem justos: des del principi els polítics han hagut de buscar l’equilibri entre fer el que recomanaven els experts i protegir l’economia, dues coses que a vegades no semblaven compatibles. No és gens fàcil, i no m’agradaria haver de prendre aquesta mena de decisions. Però, és clar, jo no m’he presentat a unes eleccions per ser dirigent. Si veus que la situació et supera, el més honest i sensat seria admetre-ho. Al final, el que ha passat és que, en contra dels consells de qui realment hi entén, sovint han triat una solució que després s’ha confirmat que era tan incorrecta com s’anticipava. Potser al principi es podia justificar, però a mesura que avançava la pandèmia, haurien d’haver après dels seus errors i mirar d’evitar-los.

Aquesta falta de seny ens està portant a situacions inaudites. Potser la més tràgica és la lluita que està mantenint Donald Trump amb el Center for Disease Control and Prevention, el CDC, l’òrgan governamental que ha d’organitzar la resposta a una pandèmia als Estats Units. Al CDC hi ha els millors experts del país en salut pública, i compta amb més de 15.000 treballadors i un pressupost d’uns 12.000 milions de dòlars anuals. Estan preparats millor que ningú per fer front a aquesta mena de crisi.

Però al juliol, Trump va treure la gestió de les dades de la pandèmia al CDC i la va transferir al Govern federal, en un esforç per controlar unes xifres que demostraven contínuament el fracàs de les seves mesures. Des de llavors, membres de l’Administració Trump han interferit constantment en les decisions del CDC i els han contradit sempre que els ha convingut. A poc a poc, la moral dels que hi treballen s’ha anat deteriorant, mentre veien com les raons polítiques s’imposaven a la lògica científica. La gota final ha sigut la 'desaparició' de la web del CDC, menys de 24 hores després de publicar, de l'admissió, que el SARS-CoV-2 es transmet per via aèria, un fet que ara recolza la majoria de científics. Però això xoca frontalment amb l’opinió de Trump que les mascaretes no són necessàries, un error que uns dies abans havia provocat un enfrontament públic entre el president i el director del CDC. Trump no perdona que li portin la contrària.

El resultat d’aquest sabotatge és que els nord-americans han perdut la confiança en el CDC, quan en aquests moments hauria de ser el lloc de referència per obtenir informació fidedigna. Una enquesta a 1.300 persones deia que el 51% es fia més de Trump que del CDC en temes relacionats amb la covid-19. Costa d'entendre que els humans puguem ser tan estúpids i creure algú que clarament és un ignorant, enlloc dels professionals que més saben de temes de salut. Al cap i a la fi, ens hi juguem la vida. Però les coses van així, i hauríem d’anticipar-nos a aquestes reaccions per evitar mals majors.

Això és el que ha intentat fer la revista ‘Scientific American’, que en els seus 175 anys d’història no s’havia pronunciat mai sobre unes eleccions. Ara ha sentit la necessitat de demanar el vot per a Joe Biden, perquè diuen que tenir un president que no hi entén un borrall de ciència és un suïcidi. Que els científics es llancin d’aquesta manera a l’arena política no s’havia vist mai abans, però la situació és prou dramàtica per justificar-ho. Donar poder a la ignorància és més perillós que qualsevol virus. Si almenys aprenguéssim això d’aquesta pandèmia, ja ho podríem considerar una gran victòria.

[Publicat a El Periódico, 28/9/20. Versión en castellano.]

3 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Esa es la clave : "Però, és clar, jo no m’he presentat a unes eleccions per ser dirigent."
Y por lo tanto ud. no dispone de 10.000 euros al mes, coche con chofer, secretaria y jefe de gabinete, y partir de aquí "Costa d'entendre que els humans puguem ser tan estúpids i creure algú que clarament és un ignorant, enlloc dels professionals que més saben de temes de salut".

Ciertamente. Y a mi me cuesta de entender que en Madrid se escupan unos contra otros por cerrar o no la ciudad 15 días, haciendo caso omiso de lo mismo, "dels professionals que més saben de temes de salut", o que un Sr en Barcelona se despida de su presidencia, y automáticamente convoque una manifestación a las ocho de la tarde en la Plaça Sant Jaume.

Mire, Sr Macip, aquí (España en general) ya se encuentra a faltar gente capacitada para gobernar, gente con "seny", sentido común. Gente que deje a un lado la moqueta y la política y sea estadista (hombre de estado) . Gente como las que se sentaron en el Pacto de Toledo del 95, que dejaron de lado sus preferencias partidistas e hicieron que esto no se fuera a la ruina. Hoy nos gobiernan los últimos de la clase, y estos siempre han sido unos trepas.

Salvando las distancias, esto (España) y aquello (EEUU) se asemejan.
Un placer leerle.
Le sigo
Salut

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Ja sé que el sol fet de dir 'Bon dia' ja és fer política, Però el problema d'Espanya és la baixa qualitat dels seus polítics. Potser s'haurien d'inhabilitar als mentiders, però no als mentiders de promeses electorals que ja se sap que no es compliran.
Ahir al Parlament Espanyol l'spin doctor del PP el senyor Teodoro Garcia Egea li va dir a Pablo Iglesias, que perquè pretenien tancar Madrid, si Navarra, Aragó i Catalunya estaven molt pitjor, que volien tancar Madrid per política. Aixó és més que una mentida, és una falsedat, una cínica falsedat que no s'hauria de permetre, ni a Garcia Egea ni a cap altre polític.
A 'el periódico' d'avui hi han les dades del nivell d'incidencia i les deu primeres ciutats d'Espanya són de la Comunitat de Madrid.

Salut

Salvador Macip ha dit...

Gràcies, Tot Barcelona. Sens dubte el que cal és més seny, sobretot en situacions de crisi, i no pensar en política. Calen accions transversals, no guerres entre partits. Per això Espanya és un dels països amb les pitjors xifres, junt amb USA...

Francesc, sí, els polítics espanyols crec que tenen un nivell especialment baix. També és culpa de com votem, és clar. Les dades s'han usat com han volgut per fer política.