El Joc de Déu va començar com un homenatge a Richard Brautigan i Kurt Vonnegut i va acabar com la peça central d'una trilogia de novel·les sobre la manipulació. Va guanyar el premi Ictineu a la millor novel·la de ciència-fició de l'any, cosa que em va fer molta il·lusió, malgrat que jo no la considero una novel·la de gènere (només hi ha un element fantàstic, però la resta intenta ser una crítica en clau de comèdia de la societat actual). Va tenir més èxit que la meva primera novel·la, El rei del món (el meu worst seller absolut), però va passar força més desapercebuda del que esperava d'un llibre que crec que té els ingredients per agradar a un públic força ampli. L'he fullejat aquests dies i trobo que continua sent el més divertit que he escrit (i possiblement escriuré) mai.
Potser ara que ens calen coses alegres que ens animin en aquests temps foscos podria ser un bon moment per rescatar-la de l'oblit dels magatzems on reposa. Però no feu cas del que us dic, comproveu-ho vosaltres mateixos. Llegiu de franc les primeres cinquanta planes i si no us agraden, no haureu perdut res (a part de mitja horeta). Per si us calen més incentius, aquí teniu el web del llibre (amb els vídeos de promo casolans que vaig rodar amb el meu pare i el meu cunyat), el making of i tota l'altra informació que vaig anar penjant al blog.
4 comentaris:
Puc dir, sense temor a equivocar-me, que després de 27 llibres teus llegits, aquest és encara el meu preferit. Bé, no ho sé, perquè hi ha llibres de tota mena, però d'aquest en guardo un gran record, certament. Penso que valdria la pena que algú apostés per ell i se'n pogués fer un rellançament.
Gràcies, XeXu! Em sembla que ets la persona que més m'ha llegit (descomptant la família propera), així que em refio del teu criteri :).
Ei, Salvador, acabo d'acabar les primeres 48 pàgines (em sembla que eren 48) de El joc de Déu. No tinc temps per a res, res, però li he volgut fer un cop d'ull i, ostres, m'hi he quedat enganxada. Culpa teva si no puc acabar de corregir exàmens. T'enviaré les queixes dels estudiants perquè els hi responguis, hahaha! M'ha agradat molt! I flueix tan bé que ni t'adones que has passat tot aquest temps llegint. Tard o d'hora hauré de llegir la resta. Em cal salber que passa amb la Terra, en Sherman, la Vivian. Els personatges estan molt ben trobats i el Sherman sobretot, i els seus origens, i la raó de tenir-lo a la U de Columbia, hahaha, ja passa això. Bé que li dono un thumbs up i em poso a treballar.
Gràcies, Shaudin! És el millor elogi que li podries fer al llibre! M'alegro que t'he distret dels exàmens :)
Publica un comentari a l'entrada