diumenge, 6 de desembre de 2020

Nadal, sí? Nadal, no?

Avui tenim previst engalanar la casa de Nadal (anem tard: tot el barri es va avançar a la tradició de fer-ho el primer cap de setmana de desembre, suposo que tenim pressa) i pot ser un bon moment per fer un sumari del que he anat dient aquesta setmana sobre com crec que hauríem de suprimir les celebracions habituals d'aquests dies si no volem començar l'any amb un repunt important. Com he mencionat més d'un cop, aquesta és la meva festa preferida del calendari i em sabrà molt greu perdre-me-la, però penso que és el més prudent, com molts altres científics que estan dient el mateix aquests dies. Us ho explico amb detall als enllaços que deixo continuació. Escolliu el format i programa que més us agradi i vosaltres mateixos traieu-ne les conclusions que us semblin més adients.

Potser les declariacions que han tingut més ressò son les que vaig fer el diumenge 29 de novembre a l'entrevista que em va fer el Roger Escapa al Suplement de Catalunya Ràdio:

 

Altres mitjans van recollir les meves paraules, que van acabar força amplificades. Em van demanar que ho repetís a BTV el mateix dia i també al Ben Trobat de La Xarxa (minut 30) el dia 2. Fins i tot van provocar algunes crítiques (tot i no ser l'únic que ho deia, al contrari: la majoria d'experts ja alertaven que calia fer alguna cosa amb les festes imminents). Al Versió RAC1, per exemple, em van convidar a explicar-me amb més detall el dia 2 després que en parlessin el dia abans en antena i arribessin a proposar, en to de broma, que potser el que passava és que no m'agradava el Nadal:

Si voleu sentir una versió condensada de tot plegat, el dimecres (3/12/20) a el Matí de Catalunya Ràdio, en només cinc minuts vaig resumir el que penso que cal fer:

També aquest cop altres mitjans van amplificar la notícia. Però, de fet, tot això venia de molt abans. El primer cop que vaig començar a recomanar repensar el Nadal va ser el dia 15 al Nació Digital, i amb més detall la setmana passada a Els Matins de TV3, concretament el dia 24:

Amb tot això ja us en fareu una idea i podreu decidir el que cregueu més convenient. Potser per acabar val la pena enllaçar aquesta entrevista doble que va publicar ahir el Periódico contraposant les meves opinions amb les de la psicòloga Mireia Cabero, que té un punt de vista diferent. I ara us deixo, que m'espera un arbre de plàstic i un embull de llumets de colors que cada any em costa una hora desenredar.

EPÍLEG: Avui mateix n'he parlat a Ràdio 4, ja pèr tancar el tema.

4 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

Nadal, mai!, no hi ha res a celebrar. Celebrar que? mentides com el naixemente d'un presumpte nen, o la presumpte visita dels reis de l'orient que porten coses a la gent?

Bon nadal i barca nova!

Tot Barcelona ha dit...

Le escuché esta semana pasada por el Canal 24H. También suelo escuchar al señor Josep Corbella, persona que me cae significativamente bien por lo claro y conciso que es al exponer sus ideas.

Con un promedio de 200 muertes diarias que llevamos desde hace 9 meses (que se sepa), con una tasa de paro crónica del 11 al 13% (que se sepa), con una crisis a la que para remontar tardaremos como mínimo un par de años para arrancar ( eso poniendo muchas ganas y nada de negatividad), con un montón de científicos que marcharon del país, de la "nostra casa" (el primero el Profesor Joan Oró Florensa, del que nadie se acuerda, por cierto), y que ya no vendrán porque no hay partido político que piense en I+D, sino en P+V (Poltrona +Visa), no encuentro que tengamos que celebrar muchas cosas.

Hoy hay medios que hace 10 años no soñábamos, el mismo teléfono para desearnos lo mejor, por ejemplo.
Salut
Le sigo

Tot Barcelona ha dit...

Sr Salvador:
Esta entrevista a Laura Lechuga, en la contraportada de La Vanguardia, creo que le interesará:

http://totbarcelona.blogspot.com/2020/12/apostamos-mas-por-un-equipo-de-futbol.html

Salvador Macip ha dit...

Bon Nadal, Francesc!

Gràcies, Tot Barcelona. Tens raó amb el que dius: quan superem la pandèmia ens trobarem amb una realitat molt dura i una crisi que costarà de treure'ns de sobre...