dijous, 26 de novembre de 2020

¿Podem fiar-nos de les vacunes de la Covid-19?

 D’acord amb les previsions que s’han fet des de l’estiu, sembla que tindrem una vacuna contra la Covid-19 aprovada abans d’acabar l’any o, a tot estirar, a principis del que ve. Més d’una, de fet, perquè n’hi ha 12 completant assajos clínics de fase 3, i algunes a punt d’acabar-los, com les de Moderna, Pfizer, Johnson & Johnson i AstraZeneca. No faltaran opcions. ¿Però, ens hem de fiar d’aquestes vacunes?

A causa de la urgència i la necessitat de bones notícies, des del principi de la pandèmia s’ha trencat una de les normes d’or de la ciència: primer s’han emès les notes de premsa i després s’han publicat les dades dels estudis. Normalment es fa al revés per evitar conflictes d’interès (qui anuncia els èxits no pot ser qui en surti més beneficiat, econòmicament o d’altres maneres), i per assegurar-nos que un grup d’experts imparcials té temps d’escrutar els resultats. Això ens obliga a agafar-nos les notícies d’aquests dies amb precaució: fins que no tinguem accés a tota la informació, val més ser prudents.

És per això que l’eminent viròloga Margarita del Val expressava fa uns dies en una entrevista els seus dubtes sobre els anuncis recents d’efectivitats del 94,5% i 95% de les vacunes de Moderna i Pfizer, respectivament. Té raó pel que fa a dir que el que interessa sobretot és saber si protegeixen la gent més vulnerable i si redueixen els casos greus i les morts, i de tot això encara no han dit res. L’alegria, doncs, és una mica prematura, tot i que tenim motius per ser optimistes.

Però tot això se solucionarà abans que les agències reguladores permetin que es donin massivament a la població. S’ha fet molta via en la producció de les vacunes, és cert, però només en les fases que ho permetien. Haver injectat tants milions en la recerca ha escurçat molt l’etapa preclínica, i la burocràcia que hi ha en tot el procés també s’ha reduït a la mínima expressió. Ara bé, els assajos d’eficàcia i seguretat s’estan fent igual que sempre. O millor, fins i tot. Comparem-ho per exemple amb la primera vacuna de l’Ebola, que es va aprovar l’any passat després de donar-la a només 3.000 voluntaris. Naturalment, la necessitat en aquest cas era una altra i justificava les presses. La clau d’una vacuna contra la Covid-19 potser no és tant que sigui molt efectiva (amb un 60-70% també faríem) sinó, sobretot, que no tingui efectes secundaris greus, per poc freqüents que siguin, perquè s’haurà de donar a milions de persones. Per això s’han reclutat milers de voluntaris (prop de 50.000 per a cada una en la fase 3), perquè es puguin detectar fins i tot els problemes més rars. Tal com també indicava Margarita del Val, hauria de ser suficient per estar tranquils.

Això significa que, una vegada s’hagin publicat tots els detalls dels estudis i els experts els hagin revisat amb lupa, les vacunes que arribin al públic seran segures (i, a més, funcionaran prou bé). És important repetir-ho, perquè últimament està creixent una perillosa onada de desconfiança a tot el món: algunes enquestes donen xifres sorprenentment altes de gent que no voldrà vacunar-se. També ho he sentit dir a professionals que, en principi, haurien d’entendre el que significa que un fàrmac passi totes les proves però que s’estan deixant portar per les supersticions. Això fa molta por, perquè fins que almenys tres quartes parts de la població mundial tingui anticossos, no podrem començar a respirar tranquils. Si la campanya de vacunació topa amb aquestes reticències, la crisi es pot allargar indefinidament.

No ha ajudat gens que Rússia i la Xina hagin donat el vistiplau a sis vacunes que encara estan en fase 3. En teoria ja s’estan administrant a grups concrets de població, tot i que no ens n’ha arribat cap dada. S’entén que aquests casos aixequin suspicàcies, sobretot per les motivacions polítiques que hi ha al darrere, però s’ha de diferenciar el que està passant a la resta del món. Recordem que Donald Trump va pressionar per aconseguir un cop d’efecte similar abans de les eleccions, però els organismes reguladors dels Estats Units van refusar saltar-se cap pas. Això demostra que el procés d’aprovació funciona bé.

Quan es comenci a distribuir de forma generalitzada una vacuna (primer la rebran el personal sanitari i les poblacions de risc), podeu comptar que em veureu al principi de la fila per rebre’n una dosi. Per responsabilitat social, sí, però també per motius purament egoistes: em moro de ganes de tornar a fer vida normal. I això, siguem realistes, només ens ho permetran les vacunes.

[Publicat a El Periódico, 23/11/20. Versió en castellà.]

8 comentaris:

romanidemata ha dit...

com t'he dit no ho veig clar.
molta pres, s'entén perquè ens hi va l'economia.
-La fiabilitat ?
-Els efectes adversos indesitjats ?

XeXu ha dit...

Dono fe que tinc companys, gent del meu ram, que asseguren que no se la posaran. I si els mateixos professionals de la biologia i la investigació científica es deixen portar per la onada de dubtes, ja pots comptar com està la gent sense formació.

Anna ha dit...

Pregunta seriosa: no dubto dels controls que han de passar les vacunes, almenys a Europa i a Estats Units, perquè siguin administrades massivament però, no és raonable pensar que aniran sortint més efectes indesitjats dels volguts a curt-mitjà termini? És a dir, les persones som, cada una, biològicament diferents, amb la conseqüent possible reacció diferent davant la vacuna. Per molt que aquesta s'hagi provat en un grup ampli de voluntaris, dubto que cobreixi suficients reaccions, per dir-ho d'alguna manera. No parlem de vacunar 1/3 de la població mundial, parlem de vacunar-la tota, i la vacuna no tindrà prou rodatge. Precisament a la entesa "població vulnerable" per la Covid, és a la que més interessa protegir, però és un grup molt variat de casuístiques (pensant en altres patologies i medicacions que poden interactuar amb la vacuna i generar diferents reaccions).

Salvador Macip ha dit...

Romanidemata, és cert, la pressió és molt important. Però de moment les agències reguladores han resistit. La FDA als USA tenia a Trump donant-los pressa però van dir que no se saltarien cap pas. Jo em refio del procés. Per molt que es corri, al final els qui aproven les vacunes son els qui tenen l'última paraula.

XeXu, això fa molta por. Si ni els del ram entenen com funciona el procés d'aprovació d'un fàrmac nou no podem esperar que ho entengui el ciutadà mitjà.

Anna, els efectes secundaris de les vacunes son força ràpids. No conec cap vacuna que hagi donat problemes dos anys després d'injectar-se. El que fan és provocar una resposta immune i prou. Si aquesta resposta és exagerada, es veu de seguida. Com a tots els fàrmacs del mon, quan es comença a donar al públic es passa a fase 4, que és l'últim pas de la farmacovigilància. Si apareix alguna cosa inesperada, es detecta i s'atura tot. Però insisteixo, no conec cap vacuna que hagi sigut problemàtica a llarg termini.

Anna ha dit...

Moltes gràcies. Salut!

Deric ha dit...

Gràcies, em quedo més tranquil.
A partir d'ara passo de mirar les notícies del covid a la tele i només et llegiré a tu

Tot Barcelona ha dit...

A la Sra Margarita del Val suelo seguirla en sus apariciones. El problema es la presión de los políticos para que se encuentre una solución inmediata, que como ella dice y ud ratifica, es hartamente improbable, pues la vacuna, yendo rápida como va, ha de pasar por fases, y estas han de guardar un tiempo.

Pero hay otra cosa que me gustaría resaltar y de la que no se habla, la de los sanitarios (médicina, enfermería, auxiliares...); estos llevan toda la carga y dos pandemías detrás, con cerca 100 muertos a sus espaldas. Y a lo que voy: ¿cómo se pretende vacunar a toda la población si hay 13.000 puntos CAP , unos sanitarios que no dan abasto y una logística que para cierta vacuna (pfifer) para la que no se está preparado?

¿Nadie cuenta, y me refiero a los políticos, (si, otra vez me meto con ellos en general), la cantidad de bajas que ya se está produciendo en Sanidad, unos por contagio, otros por cansancio, otros por sintomatología, para empezar a programar como y de que forma se ha de vacunar al personal?

Creo que se azuza mucho a los científicos para que se den prisa, pero para variar, se me da que los políticos en general no están (ya lo encontramos normal) haciendo los deberes, deberes que tendrían que tener ya logisticamente sino resueltos, si en fase final (contratar
personal y FORMARLO, repartir por prioridades las cargas de trabajo, programar los sistemas de llamada, verificar los pacientes, buscar más espacios idóneos para vacunar...). Y que conste que el Sr Illa se me da que hace lo que puede, pero también se me da que dirigir a estos 17 es como dirigir una manada de gatos, cada uno va a su "bola".
Un placer leerle.
Salut

Botika ha dit...

Hola Salvador,

Moltes gràcies per facilitar informació tan clara i objectiva.
Tinc una qüestió per a tu:

I la gent que ha passat la malaltia? Creus que també s'haurien de vacunar? Perquè crec que és possible que els anticossos no es mantinguin al mateix nivell en el temps.

Salutacions