divendres, 10 de setembre del 2021

Una tardor de contes

Continuant amb les novetats de la temporada, ara em toca parlar-vos de la meva. El tercer llibre que publicaré aquest any, després d'un assaig sobre la pandèmia i una novel·la fantàstica a mitges, és també a mitges, però aquest cop es tracta d'un recull de contes. Es titula Un dia la porta s'obrirà i estreno co-autor: el també científic Manel Esteller.

Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada (gaire) ni llegir ni escriure contes. Potser per això he tardat 14 anys a publicar el meu segon recull... i m'ha calgut col·laboració! La idea va ser d'en Manel, que en una conversa de feina (l'altra feina que tenim tots dos) em va dir que tenia uns quants contes al calaix i em va animar a fer un llibre plegats. Vaig acceptar el repte, però després de proposar-li fer-ho més interessant: els contes podrien anar per parelles temàtiques, i ho emmarcaríem tot en una història comuna. 

I així és com vam construir aquest llibre, agafant contes que ja teníem i escrivint-ne de nous per a què quadressin els onze temes que havíem triat, com una mena de diàleg entre dos escriptors d'estils diferents però aficions comunes. Com podeu haver deduït pel subtítol, hi ha una colla d'homenatges a clàssics (Mary Shelley, Poe, passant per Pedrolo, Calders, Lovecraft, H. G. Wells, Arthur Conan Doyle, Richard Brautigan, Michael Ende, Italo Calvino...) i totes les històries tenen en comú que son de temàtica fantàstica. Per això l'hem acabat publicant en una de les col·leccions més clàssiques de ciència-ficció en català, la que coneixem afectuosament com "la plata-porpra", pels colors de les cobertes. Em fa especial il·lusió que el nostre sigui el llibre que fa 33 en una llista que reuneix el bo i millor de la CF a casa nostra (i a l'estranger!), des de Pujulà i Verdaguer a Pedrolo, passant per Jordi Font-Agustí, Carme Torras, Jordi de Manuel i un llarg etcètera. A més, dona la casualitat que la primera vegada que vaig veure imprès el meu nom en la coberta d'un llibre va ser ara fa 16 anys a aquesta mateixa col·lecció (al recull Els fills del capità Verne). Hi tinc, doncs, un lligam sentimental especial, perquè va ser una mica el tret de sortida de tot plegat, i em fa especial gràcia també que aquest sigui el meu 40è llibre publicat, un número rodó.

Si us agraden els contes plens de fantasia i imaginació, aquest recull us anirà com anell al dit. I si voleu saludar els autors i que us el signem, la setmana que ve ens trobareu al mòdul 10 de la Setmana, al Moll de la Fusta de Barcelona. [Ressenya a l'Avui. a Nació Digital i a Llibres i punt!.]



Però aquesta no és l'única novetat que presento aquests dies, perquè dues antologies que acaben de sortir, totes dues fantàstiques, també tenen un conte meu (i he començat dient que no m'agrada escriure'n!). La primera és Barcelona 2059. Ciutat de Posthumans, un exercici de creació col·lectiva on nou autors (i una il·lustradora) ens imaginem una Barcelona divida entre els humans modificats i els tradicionals, i els problemes que això genera. Els escenaris son compartits en tots els contes i fins i tot alguns personatges i situacions apareixen més d'un cop. El resultat és un recull força especial, un experiment poc habitual en català d'univers compartit, sobre un tema que a mi m'apassiona (ja havia fet un díptic sobre posthumans i n'he parlat també en llibres de divulgació). També es presenta a la Setmana, concretament demà, i hi podreu trobar uns quants dels autors (per desgràcia me la perdré). [En teniu ressenyes aquí, aquíaquí, aquí, aquí aquí].

I finalment, l'altre novetat en la qual participo és Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?, un (altre!) recull de contes que havien de tenir dues característiques: ser negres i ser fantàstics (d'aquí el joc de paraules del títol). No em prodigo gaire en el gènere negre (la incursió més recent és, curiosament, un conte en un altre recull que ha sortit aquest any), però no em vaig poder resistir a la proposta, i menys veient l'il·lustre llistat de participants. El meu conte és un homenatge-remake pandèmic a un clàssic del gènere. El llibre, naturalment, també es presenta a la Setmana, concretament aquest diumenge, i en aquesta sí que m'hi podreu trobar, junt amb uns quants autors més que anirem a donar suport als dos presentadors de l'acte i a signar tot el que faci falta. Ens hi veurem? [Ressenya a El Periódico i comentari dels dos reculls a l'ARA]

5 comentaris:

jomateixa ha dit...

Mare meva, se'ns gira feina!!!
Un ja el tinc a casa, els altres no tardaran. Molta sort!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Veig que tambè ets un escriptor distòpic, malgrat no sortir a la foto.

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210911/antologia-distopias-negras-catalan-12067097

. Chiloé ha dit...

Me recuerdas a Maluma, Salvador Macip. Apago y me voy. Ha llegado el momento de abrir un libro tuyo y guardar silencio.

Sergi ha dit...

Enhorabona per tota le feina. Això anava a dir, per no agradar-te (gaire) els relats no pares de publicar-ne en antol·logies de tota mena! Però bé, una cosa són col·laboracions i l'altra llibres propis, és clar. El de Mai Més ja és a casa, hi va venir de casualitat, però no serà cap problema ni cap càrrega llegir-lo, naturalment. I el protagonista d'avui també el llegiré, és clar. Ja vaig llegir Esteller, però en format assaig epigenètic. Tinc curiositat per conèixer la seva vessant de ficció.

Salvador Macip ha dit...

Francesc, sí, no surto a totes les fotos però no paro... :)

Chiloé, m'has fet buscar qui és Maluma (no estic al dia)...

XeXU, ja diràs què et semblen els contes! M'hi prodigo poc, però ha donat la casualitat que han sortit uns quants de cop...