dijous, 25 de maig del 2023

And last... Tubular Bells!

 

Avui fa 50 anys exactes que es va publicar aquest disc (si us interessen les efemèrides, fa no gaire vaig fer un repàs a un munt de discs que compleixen mig segle) que, no exagero, és un dels que em va canviar la vida. Descobrir Tubular Bells a l'adolescència em va obrir les portes a un mon nou. És, encara ara, una de les meves peces de música de referència, i el seu autor, un dels meus músics preferits. Amb els anys, es van publicar unes quantes seqüeles (l'imaginativa modernització de TB2, TB3, que té grans moments i un dels finals més èpics del rock progressiu, The Millenium Bell, passable, i un evitable remake, TB2003), i fa uns dies ha sortit una demo del que hauria sigut TB4, un projecte que sembla que s'ha avortat (amb bon criteri, perquè la mostra no aporta res, la veritat) i que podria ser l'últim que ens arribarà mai de Mike Oldfield (esperem que no):


Millor acabar amb aquesta versió en directe de la primera part l'original, gravada per la BBC. Feliç mig segle, Tubular Bells!


ACTUALITZACIÓ: La UAB va aprofitar el dia de TB per muntar un concert de tota la peça al sicrotró Alba. Una gran idea molt ben executada. Mireu-la:

3 comentaris:

Rubèn ha dit...

L'escoltava sense parar en cassette quan era petit. Era com escoltar la banda sonora d'un conte de por (pre Exorcista).

Francesc Puigcarbó ha dit...

El tinc, amb CD i amb casette. I l'escolto sovint.

Salut.

Salvador Macip ha dit...

Jo encara la continuo escoltant, també. Ha aguantat bé el pas del temps: fa tanta por ara com llavors! :)